La partida de Cambray amb els professors s’enroca

Sis dies de mobilitzacions -si s’hi inclou el 23 de març– i quatre reunions fracassades és el resultat que han obtingut els sindicats després d’un mes de pugna amb el Departament d’Educació. La situació està enrocada i no se sap cap on podrà derivar ara que el Departament de Treball, que feia la mediació, ha decidit que les posicions estan tan allunyades que no cal seguir negociant perquè no s’arribarà a cap acord. De fet, els mateixos sindicats comentaven a la sortida de l’última trobada, on es va constatar el fracàs, que no s’havia avançat ni un centímetre del punt de sortida i denunciaven la posició “immobilista” del departament. Educació es defensava llavors amb la tesi que el pressupost no permet revertir totes les retallades alhora per “l’impacte econòmic altíssim” que tindria.

A més, les propostes “molt insuficients” de la conselleria i el no rotund del departament a canviar de plans en qüestions com el nou calendari han contribuït a portar la situació al límit. Ara s’obre “un nou escenari” en què podrien convocar-se més vagues i mobilitzacions per forçar el conseller Josep Gonzàlez-Cambray a dimitir, una de les demandes més repetides pels vaguistes. 

Els sindicats planten el conseller avui

La pròxima trobada convocada pel departament per mirar de redreçar la situació està convocada per aquest dijous. Es tracta d’una mesa sectorial a la qual els sindicats ja han rebutjat participar perquè la proposta que han rebut de la conselleria -retornar el 2023 a la càrrega lectiva de primària prèvia a les retallades- ha arribat només 12 hores abans de la trobada, és a dir, a les 21h del vespre. Els sindicats, per tant, planten Cambray aquest dijous.

“Els sindicats no respondrem a propostes del departament que no s’ajusten a temps i forma”, han advertit els sindicats dues hores després de rebre la proposta. També han afegit que només estudiaran futures propostes si donen peu a ”negociacions reals” i no ”cops d’efectes mediàtics”, ja que consideren que el conseller vol ”manipular l’opinió pública a través dels mitjans dient que ha enviat una proposta prèvia” i no s’han presentat a la mesa. Cal recordar que des del començament del conflicte Educació ha criticat que els sindicats no s’hagin presentat a les últimes quatre meses sectorials. 

Les arrels del conflicte

Les vagues han estat les protagonistes d’aquest març, tot i que per trobar els inicis del conflicte ens hem de remuntar al 17 de febrer. Va ser llavors quan els sindicats van ocupar la seu d’Educació per denunciar que el conseller no havia consensuat amb la comunitat educativa cap de les decisions que s’havien anunciat els dies previs. De fet, si març ha estat el mes de les manifestacions i les vagues, febrer va ser el mes de les mesures anunciades per sorpresa. Cambray va anunciar en un període de nou dies l’obligatorietat del C2 de català per donar classe, el nou currículum per a l’educació secundària -que va generar moltes crítiques que finalment han fet recular el departament– i l’avançament del calendari escolar. 

Va ser aquest últim punt el que va fer vessar el got de la paciència dels sindicats, que es van concentrar durant la nit al departament per exigir una reunió amb Cambray. Prèviament s’havien reunit amb la seva número 2, Patrícia Gomà, però la reunió va fracassar com ho han anat fent totes les trobades amb la conselleria. La trobada amb el conseller no va anar millor, motiu pel qual a la sortida de l’edifici els sindicats van anunciar una vaga de cinc dies sense concretar les dates. Per saber que es faria vaga el 15, 16, 17, 29 i 30 de març es va haver d’esperar més de dues setmanes, ja que hi havia descords interns entre els sindicats. 

Cap contacte de la conselleria 

A un dia de començar la vaga, els sindicats consultats per aquest diari asseguraven que no havien tingut notícies del departament. “Els sindicats només hem llençat l’espurna, però la gent ja estava tan cremada que s’estan organitzant sense nosaltres”, deien des de la UGT convençuts que la vaga seria “massiva”. L’única vegada que la conselleria es va reunir amb el comitè de vaga abans que comencessin les mobilitzacions va ser per decidir els serveis mínims, que es van fixar en un docent per cada tres aules. 

En aquell moment, amb els cinc dies de vaga per davant i la previsió de jornades “històriques”, els sindicats atribuïen a l’”orgull” de Cambray que la conselleria no fes el pas de començar a parlar per mirar de desconvocar la vaga. “No vol donar imatge de feblesa, perquè quan hi ha orgull molt arrelat costa de tombar”, assegurava llavors la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura. 

Tres primers dies d’exhibició de múscul dels mestres

Van ser necessaris tres dies de vaga amb manifestacions multitudinàries -la primera de les quals amb 22.000 persones– perquè el departament accedís a negociar amb el comitè de vaga per mirar de desconvocar la resta de la vaga. Els vaguistes van exhibir la seva força en tres manifestacions per diferents carrers de la capital que van anar de més a menys, tot i que sempre es van mantenir en bones xifres. El primer dia, el 15 de març, el seguiment de la vaga va ser del 33% segons Educació i del 71% segons els sindicats organitzadors. El 16 i 17 de març la dada, segons la conselleria, es va reduir a la meitat, però tot i així va servir per donar el tret de sortida a les reunions la setmana següent. 

La primera trobada amb el departament va servir com a presa de contacte entre la conselleria i el comitè de vaga, que va exposar les seves demandes. La conselleria es va comprometre a portar a la següent reunió una proposta per començar a treballar, però els sindicats la van trobar “insuficient” i la van rebutjar en primera instància. La tercera trobada tampoc no va servir per arribar a un acord i dilluns es va acabar de constatar el fracàs. L’última reunió la va donar per acabada Treball, que considerava que davant posicions tan allunyades i inamovibles no valia la pena seguir negociant. 

Radicalització de les protestes dels professors 

La primera escletxa entre sindicats podria sorgir per la radicalització de les protestes en els darrers dies, quan ja s’albirava el fracàs de les negociacions. La Fundació Bofill està agafant pes al departament, que hi ha pescat per canviar l’encarregat de les competències del currículum, un punt de conflicte amb els sindicats, que consideren que “degrada” l’educació. El nou encarregat serà Joan Cuevas, que procedeix precisament d’aquesta fundació que està en el punt de mira. Ho està tant que aquest dimarts va patir un atac a la seva seu del qual alguns sindicats s’han desmarcat ràpidament. 

De fet, CC.OO també s’ha desmarcat amb insistència de la manifestació d’aquest dimecres a la seu d’ERC, que ha estat a punt d’acabar amb càrregues, mentre que altres sindicats convocants han difós les imatges. Els vaguistes que s’hi han concentrat han accedit als jardins interiors de la seu, però ràpidament la Brimo els ha fet fora. Abans de marxar, han tirat ous a la façana i hi han penjat una pancarta que acusa el partit de ser traïdors. 

La tensió ha anat escalant en els darrers dies i això es reflecteix també en el nombre de policies i furgonetes que acompanyen les manifestacions. Aquest dimarts la protesta va acabar davant de les escales de la conselleria, blindades per una quarantena d’agents i diverses furgonetes. Els vaguistes volien accedir a l’entrada de l’edifici, però el fort dispositiu policial els hi ho va impedir. 

La figura del conseller Cambray se’n ressent

A l’espera de veure com evoluciona la situació en els propers dies, el que està clar és que la figura de Cambray ha anat perdent força tot i que en un principi semblava que podria capejar el temporal. Falta veure com els sindicats sostenen les mobilitzacions en cas que es convoquin més dies de vaga, ja que les famílies comencen a queixar-se de la quantitat de classes perdudes i a desconnectar del missatge que volen llançar els sindicats: “No són cinc dies de vacances, són deu anys de retallades”.