El dia de Sant Jordi, una de les festes més populars de Catalunya, treu cada any milions de catalans al carrer per celebrar el dia del llibre i de la rosa i s’ha fet popular internacionalment: al Japó, estan especialment fascinats per aquesta tradició. Segons les dades de la Cambra del Llibre i del Gremi de Llibreters, el 2026 s’arribarà al centenari d’aquesta celebració del 23 d’abril com a dia del llibre. Una diada construïda sobre la llegenda que narra que Sant Jordi va matar el drac per salvar una princesa –la versió més favorable a Catalunya situa els fets a Montblanc– que havia de ser sacrificada per tenir el monstre satisfet. De la sang del drac, en va sorgir un roser de roses vermelles, i Sant Jordi en va oferir una a la donzella: la primera rosa regalada en una tradició que s’ha perpetuat arran del relat llegendari. Sant Jordi és patró de Catalunya –i de moltes altres terres– i de fet és la segona diada del país, juntament amb l’Onze de Setembre.
Però és una diada que, des de va un segle, es caracteritza per una gran activitat comercial: hi ha parades de venda de roses per tot arreu i els llibreters basen un gran percentatge del seu negoci anual en aquesta jornada, en què totes les poblacions de Catalunya treuen al carrer parades amb llibres i els escriptors fan una marató de signatures. Tant els carrers on hi ha les parades de llibres com l’interior de les llibreries s’omplen de gom a gom durant la diada, fins al punt que aquest any a Barcelona, amb polèmica, s’ha decidit que els llibreters que vulgui exposar i vendre els seus productes a les àrees més ben situades han de pagar un cànon. Com que una bona festa no pot no tenir la seva polèmica, una de les més habituals per Sant Jordi és sobre com s’ha de comunicar la llista dels llibres més venuts i, fins i tot, si s’ha de fer. Aquest any, el Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre han decidit, a partir del 2024, eliminar la llista de vendes provisional que es difonia cada 23 d’abril al vespre, perquè encara no hi havia el recompte de les vendes al carrer –es feia només amb les dels interiors de les llibreries– i havia provocat errors que obligaven a canviar-la quan es tenien les dades definitives.
