“Fa cinc anys, la reina i jo vam venir a celebrar el 75è aniversari de l’editorial Planeta i avui celebrem els 75 anys del premi Planeta“. Aquesta ha sigut una de les tres frases que s’han sentit en català en la gala d’entrega del guardó instituït per José Manuel Lara Hernández el 1952, i les tres les ha pronunciat Felip de Borbó, rei dels espanyols. Ningú més, ni José Crehueras Margenat, president del grup des de la mort de José Manuel Lara Bosch i catalanoparlant funcional com ha demostrat altres vegades, ha fet servir la llengua del país en una cerimònia celebrada al pavelló número 1 de Fira de Barcelona.
La celebració estava prevista a la sala oval del MNAC, com cada any, però l’allau de confirmacions va obligar a fer un trasllat d’última hora a un espai amb més capacitat que ha acabat reunint 1.300 persones. Una exhibició de capacitat logística i pressupostària que ha estat considerada destacable per Felip VI, que, aparentment fora del guió –i ja en castellà, després de la breu introducció en català–, ha aplaudit que, “en una setmana”, s’hagi aconseguit que un espai com és un pavelló firal s’hagi convertit en un ambient “acollidor”. “Les espelmes [el principal element decoratiu de la sala] hi ajuden i els llibres també”, ha afegit. Amb la mala sort que, mentre feia aquesta observació, la imatge projectada d’una llibreria darrere seu ha desaparegut. Després dels comentaris sobre interiorisme, ha lloat el premi Planeta. N’ha destacat la “solidesa” i n’ha repassat breument la trajectòria esmentant alguns dels guanyadors (“que em disculpin els que no esmenti”): Mercedes Salisachs, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán i Ana María Matute.
Bones paraules que el cap de l’Estat espanyol ha dedicat a l’empresa editora que també és propietària, per exemple, d’Antena 3. Però han quedat molt curtes en comparació amb la lloança reverencial que Creuheras havia dedicat uns minuts abans a la parella de monarques: “Gràcies, majestats, dues persones que entreguen la seva vida per fer un món millor, la seva llum il·lumina els llocs on van, com s’ha vist aquests dies a Ceuta i Melilla”.
Un finalista valencià que pensa en Machado
Després dels discursos institucionals, els assistents han continuat sopant –a taula, un vi blanc del Penedès, un negre de La Rioja i un cava– mentre la presentadora, la periodista d’Antena 3 Esther Vaquero, anava sortint de tant en tant a intentar mantenir el ritual en què es va comunicant el resultat de les suposades quatre votacions del jurat al llarg de la nit. Figura que es van eliminant finalistes fins que només en queden dos. Quan ha arribat el moment, s’han descobert el finalista i la guanyadora i se n’ha desvelat el nom real, fins aquell moment emparats en pseudònims. Sergio Hernández (València, 1994), ha estat el finalista amb La añoranza, un reconeixement que va associat a 200.000 euros de recompensa. La novel·la està ambientada en la Barcelona de 1959 i la protagonista és una noia que fuig de la policia després d’una manifestació clandestina i ensopega amb un traductor, que acabarà sent un gran amor que després desapareix de la seva vida i del qual acaba descobrint una veritat pertorbadora relacionada amb la mort d’Antonio Machado.
Isabel Allende, el gran cop d’efecte
Però el plat fort de la nit era, més que cap altre any, la guanyadora d’un premi dotat amb un milió d’euros, triada amb precisió per matar dos o tres ocells d’un tret en aquest 75è aniversari. Isabel Allende, amb La hora antes del alba, la seqüela de La casa de los espíritus 45 anys després, ha estat coronada reina de la nit i rebuda amb la majoria dels assistents drets i aplaudint-la. La tria ho té tot. “Almenys aquest any la guanyadora sap escriure”, ha dit algú. El comentari remarcava la diferència de nivell amb el vencedor de 2025, Juan del Val, personatge habitual d’Antena 3 i molt discutit literàriament. Però, sobretot, el llibre d’Allende serà un supervendes, referma el mercat llatinoamericà de Planeta i dispara un torpede a la línia de flotació de la seva gran competència, Penguin Random House, també amb seu a Barcelona i editorial fins ara de l’autora.
La hora antes del alba reprèn la història del personatge del final de La casa de los espíritus, que acaba amb la neta del patriarca, Alba, escrivint la història de la família. L’escriptora xilena, de 84 anys, ha explicat que feia “dècades” que tenia aquesta novel·la al cap, en part perquè molts lectors li preguntaven què se n’havia fet del personatge. Finalment, s’ha decidit a escriure’n una altra novel·la, “totalment independent”, malgrat que en el rerefons encara hi ha “els esperits del seu passat”. “Són els mateixos esperits que viuen a casa meva, que entren i surten dels meus llibres i que segur que m’acompanyaran a l’hora de la meva mort”, ha puntualitzat l’autora, que ha definit l’obra com “el tancament de l’univers complex” dels personatges de La casa de los espíritus.
I, com a persona agraïda, ha elogiat el premi, que ha descrit com “el més important de la llengua espanyola” i del qual ha arribat a dir que “és com guanyar el Nobel”. “Mai m’havia presentat a un premi per evitar la humiliació de quedar a la cua, però ara, una mica tard, he assumit aquest risc, que és com tornar a casar-se amb 80 anys”, ha rematat. Així ha posat la cirereta a la gran nit del premi literari de Catalunya beneït per La Zarzuela.
