El 2023 es complirà el sisè aniversari del referèndum. I tot i el pas del temps continuarà havent-hi una agenda plena de judicis penals arran del Procés. Així, malgrat les crides a la desjudicialització que s’han fet des del Govern d’ERC, diversos independentistes hauran de seure a la banqueta dels acusats de diversos càrrecs per la seva implicació en el moviment sobiranista. Tant a l’exili com dins l’Estat, la justícia haurà de prendre decisions claus, com ara la resolució de les qüestions prejudicials de Pablo Llarena o la decisió sobre els indults al Tribunal Suprem.
A més, serà un any on també es faran valer els canvis al Codi Penal en els delictes de sedició i malversació, no només en les causes obertes, sinó també en els ja condemnats, com és el cas dels líders civils i institucionals de l’1-O.
També causes no lligades al Procés però sí a la política catalana
Però també serà un any decisiu per a altres causes,no lligades al Procés però sí a la vida política catalana. Casos que fa anys que s’arrosseguen en diversos òrgans judicials. Ara com ara, hi ha a la vista el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, per presumpte fraccionament de contractes; les decisions sobre el cas Pujol a l’Audiència Nacional; el cas 3%, l’evolució de la instrucció en el cas Bombers o el cas Inipro, un dels casos de corrupció que han tacat el PSC.
El 31 de gener, les prejudicials
Un dels primers dies assenyalats en el calendari judicial del 2023, és el 31 de gener. Serà a dos quarts de nou del matí d’aquest dia quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà sentència sobre les qüestions prejudicials arran de les euroordres plantejades pel magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. La decisió és fonamental perquè marcarà l’estratègia judicial de l’exili independentista que afecta el president Carles Puigdemont, els exconsellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, i Antoni Comín, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exlíder de la CUP Anna Gabriel.
La vista de les prejudicials es va celebrar el cinc d’abril. De moment, l’advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, es va pronunciar a favor de la justícia espanyola. La seva opinió que, tot i no ser vinculant normalment acaba coincidint amb la dels magistrats, és que la justícia belga va anar massa enllà en el cas de l’exconseller Lluís Puig i no podia valorar el perill de vulneració de drets perquè a Espanya no hi ha un “risc endèmic”. Els quinze magistrats que configuren aquesta cort han de valorar els set dubtes de Llarena sobre la negativa de Bèlgica a lliurar Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just. La decisió provocarà un efecte en cascada sobre la resta d’exiliats.
La immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí
El passat 25 de novembre el Tribunal General de la Unió Europa (TGUE), a Luxemburg, va celebrar la vista impulsada per l’exili contra els suplicatoris tramitats pel Parlament Europeu per tal d’aixecar la immunitat dels eurodiputats exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La base de la defensa de l’exili és que cal decretar la nul·litat dels suplicatoris acordats pel Parlament Europeu arran de la petició del jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, perquè les euroordres provenen d’una “persecució política”.
La resolució s’hauria de dictar aquest 2023, però encara hi hauria una possibilitat de recurs fins arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En tot cas, l’atorgament definitiu del suplicatori només obriria la porta a una nova tramitació que s’hauria de fer a través d’una altra euroordre a la justícia belga, fet que obriria un nou procés judicial. En cas que se li doni la raó a l’exili, el retorn a la immunitat de Puigdemont podria propiciar el seu retorn a Catalunya.
El jutjat 13 i 18 de Barcelona i el TSJC
El 2023 podria ser l’any del desenllaç en la famosa macrocausa contra el Procés oberta el 2015 pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Un cas que s’entortolliga amb un altre sumari del jutjat 18, i que ha suposat una dura batalla competencial entre òrgans judicials. El passat 14 de desembre es va celebrar una vista a l’Audiència de Barcelona per acabar de decidir qui es quedava algun dels encausats, a la vista que les proves incriminatòries del ministeri fiscal eren les mateixes –un informe del Tribunal de Comptes sobre la política d’Exteriors de la Generalitat– i contra els mateixos acusats. Un garbuix processal generat per una maniobra de la fiscalia que va obrir una causa paral·lela per si de cas el jutjat 13 excloïa algun dels acusats i part de la prova. Una jugada que alguna defensa va arribar a qualificar de “frau processal”.
En cas que la situació continuï igual –de fet, la conclusió del sumari és del 8 de setembre del 2020–, hi haurà gairebé una trentena de processats per presumptes delictes arran de l’organització del Primer d’Octubre. Una macrocausa que es derivarà en un altre judici, en aquest cas a la sala Civil Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que jutjarà Josep Maria Salvador, Josep Maria Jové i la consellera de Cultura Natàlia Garriga, per la seva condició d’aforats.
Per altra banda, continuarà la instrucció de la causa oberta al jutjat 18, on hi ha encausats “compartits” amb el 13 per la seva implicació en un suposat entramat de la política exterior de la Generalitat amb el referèndum. De fet, el jutjat 18 investiga l’exconseller Raül Romeva, ja condemnat per aquests fets, i l’exconseller Francesc Homs.
L’operació Judes
Un altre dels casos que ocuparan l’agenda judicial del 2023 serà la conclusió del sumari de l’operació Judes, del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Una causa judicial oberta contra membres de Comitès de Defensa de la República (CDR), investigada per la Guàrdia Civil i que va protagonitzar les setmanes prèvies a la sentència del Procés, amb una ràtzia de detencions el 23 de setembre del 2019 amb acusacions de terrorisme. Pocs mesos després, els principals acusats van ser posats en llibertat sota fiança.
El cas s’ha entrebancat a la vista de les irregularitats processals que han costat diverses estirades d’orelles al jutge instrucció, Manuel García Castellón, per part dels seus companys de toga. De fet, la conclusió del sumari dictada pel magistrat ha estat revocada a l’espera que doni a les defenses part de les proves incriminatòries que fins ara han estat secretes i en altres diligències. En concret, molta de la prova utilitzada tant per fiscalia com per l’instructor es troben en les diligències 104/2017, de les quals encara hi ha una part secreta, i les 99/2018. Les defenses encara no han tingut accés a tot el contingut d’aquestes investigacions utilitzades contra els seus clients.
Nou judici als membres de la Mesa de Forcadell
Quan fa tot just un mes es van absoldre els membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, va arribar una altra resolució sorprenent. El Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici als membres independentistes de la Mesa que presidia Carme Forcadell, per desobediència. Així el TSJC haurà de jutjar de nou Lluís Coromines, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. La sala civil i penal els va condemnar per desobediència, però el Tribunal Suprem va dictaminar que el judici no havia estat just i que calia tornar-lo a celebrar. La vista començarà el 13 de març.
Per altra banda, el Tribunal Suprem també revisarà l’absolució dels membres independentistes de la Mesa de Torrent. Totes les parts, absolts, ministeri fiscal i Vox com a acusació popular, han anunciat recurs, per motius diferents. Torrent, però, farà “cassació supeditada”, és a dir, en resposta als recursos de les acusacions.
Indults, revisions de condemna i Tribunal de Comptes
L’any 2023 també haurà de servir per enllestir definitivament derivades de causes contra el Procés ja resoltes. En primer terme, el recurs contra els indults pels condemnats pel Tribunal Suprem. Una revocació que l’ha de decidir la secció cinquena de la sala tercera del Tribunal Suprem, és a dir, la del contenciós administratiu. De fet, aquest cas també promet un nou enrenou processal amb recusacions. Cal no oblidar que l’expresident del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, es va reincorporar el passat 16 d’octubre en aquesta secció cinquena, i ara ja ha estat recusat per la defensa dels acusats d’ERC. Una virtual revocació dels indults esberlaria la doctrina establerta fins ara per la justícia espanyola sobre la discrecionalitat del govern espanyol en aquest tipus de decisions.
Per altra banda, la sala segona del Tribunal Suprem, la penal, també haurà de decidir, com a tribunal sentenciador, sobre la revisió de les condemnes als líders del Procés. En concret, els magistrats que presideix Manuel Marchena hauran de recalcular les penes a la vista de la derogació del delicte de sedició i de la reforma dels desordres públics i la malversació, canvis en el Codi Penal aprovats fa una setmana per les corts espanyoles. El recàlcul de les penes en base el nou redactat dels delictes deixaria, segons les defenses, algun dels condemnats ja exonerats de la inhabilitació.
Per altra banda, el Tribunal de Comptes manté la responsabilitat comptable de fins 35 alts càrrecs de la Generalitat per import de 3,1 milions d’euros. Una causa que es manté viva i que tot i no tenir caràcter sancionador ha servit per embargar els béns de diversos líders independentistes. El Govern va aprovar un decret, basat en el principi d’indemnitat, amb què avalava els càrrecs a través de l’ICF fins que hi hagi sentència ferma. El tribunal va acceptar finalment els avals.
Volhov, una causa que podria ser eterna
Una altra causa que afecta de ple l’independentisme és la macrocausa Volhov que instrueix el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, contra el que ell mateix ha batejat com “trama civil del Procés”. Ara com ara encara no se sap el nombre de peces separades que té aquesta causa. Sí que n’ha arxivat algunes, com ara la que relacionava el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb la trama russa del Procés, o bé la peça de la fiscalia europea contra David Madí. Pocs dies abans de plegar com a president del CGPJ, Carlos Lesmes va nomenar una jutge de reforç per a Aguirre amb l’ordre tàcita que s’afanyés a tancar peces i instrucció.
Ara bé, Aguirre continua prenent declaracions i fent perquisicions. La Guàrdia Civil encara no ha lliurat els atestats dels dispositius mòbils i ordinadors confiscats en els escorcolls de l’octubre del 2020. A més, la causa ha patit un canvi de fiscal. El que fins ara representava el ministeri públic, Fernando Maldonado, ha canviat de destí i encara s’ha de formalitzar el seu relleu amb un altre membre de la fiscalia anticorrupció. Si en una cosa coincideixen les defenses, és que les instruccions d’Aguirre són llargues. Com exemple, la instrucció del cas Macedònia, que després d’11 anys ha acabat amb l’absolució dels principals acusats.
Miquel Buch i l’escorta de Puigdemont
El 23 d’abril també se celebrarà un judici relacionat amb el Procés i l’exili. En concret, serà la vista per malversació i prevaricació contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. La fiscalia, en el seu escrit d’acusació, demana 6 anys de presó per a l’exconseller per nomenar com a assessor en sistemes de seguretat Escolà. No es pot oblidar que el sergent era l’escorta del president Carles Puigdemont quan va marxar a l’exili. Així mateix, el ministeri públic també sol·licita quatre anys i mig de presó per al sergent, com a coautor.
Laura Borràs i els contractes
El 10 de febrer, la sala civil i penal del TSJC també jutjarà la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, acusada d’haver fraccionat 18 contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes. La fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. En el mateix cas també s’hi troben Andreu Pujol i Isaías Herrero, amb peticions de pena diferents. El ministeri públic l’acusa d’un delicte de falsetat documental en destí i de prevaricació, però va entendre que no hi havia malversació, perquè les feines es van fer i a preu de mercat.
La instrucció del cas Borràs i la seva acusació ha obert una excletxa profunda no només en l’independentisme sinó dins la seva formació, Junts per Catalunya, el partit que presideix. La seva suspensió com a diputada va generar un conflicte entre ERC i Junts i va ser un dels factors determinants per tal que les bases juntaires optessin per sortir del Govern de Pere Aragonès en la consulta interna que es va organitzar.
Inipro, el cas que toca el PSC
Serà aquest 2023, si els càlculs no es desmunten, quan arribarà a judici a l’Audiència de Tarragona, el cas Inipro. Un sumari llarg i costós que implica l’exalcalde socialista de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros en un cas de corrupció. El nom del cas prové de l’empresa Iniciatives i Programes, una societat que gestionava recursos socials i que, segons el ministeri públic i el mateix Ajuntament, va servir per promocionar electoralment l’alcalde i el seu equip, ara processats.
De fet, el PSC ha abonat els més de 276.000 euros de fiança que demanava la jutgessa del cas, titular del jutjat d’instrucció 1 de Tarragona. El passat 9 de setembre, el jutjat d’instrucció ja va enviar la causa a l’Audiència de Tarragona per fixar el calendari per al judici. A Ballesteros li reclamen 13 anys i 8 mesos de presó des de l’acusació particular, i fiscalia li rebaixa a cinc anys i vuit mesos.
Possibles vistes i una conclusió: 3%, cas Pujol, cas Boye i cas Bombers
L’agenda judicial del 2023 es podria completar, tot i que encara és prematur i no hi ha data ni previsió que es dicti data, amb tres judicis més. En concret, són tres causes que s’han de veure a l’Audiència Nacional. En primer terme, el cas 3%, en què ja s’ha formalitzat l’escrit d’acusació per part del ministeri fiscal.
En segon terme, el cas Pujol, per al qual encara no hi ha data. S’han formalitzat també els escrits d’acusació per part de fiscalia i de l’advocacia de l’Estat i s’han lliurat els escrits de defensa.
I en tercer terme, el cas Boye, una acusació per blanqueig formalitzada el passat mes de novembre per la fiscalia antidroga contra l’advocat de Puigdemont, que casualment va arribar just pocs dies abans de la vista pel suplicatori davant el TJUE en defensa del president a l’exili.
Finalment, també aquest 2023 s’espera que la jutgessa responsable de la instrucció del cas Bombers, sobre els contractes de manteniment dels vehicles de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis tanqui la instrucció.
1
3
