Aquest dijous serà un dia clau per l’exili i per l’estratègia jurídica internacional com estatal del Procés. L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour, expressarà la seva opinió no vinculant per respondre a les qüestions prejudicials presentades pel jutge del Tribunal Suprem instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, sobre les euroordres contra l’exili. Una conclusió clau per a la resolució d’una qüestió fonamental de la batalla legal a l’exili, tot i que la decisió no és vinculant per al TJUE.
La vista judicial pel cas a Luxemburg es va celebrar el passat 5 d’abril. Es va allargar cinc hores i els advocats Gonzalo Boye, Isabel Elbal, Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Pol i Simon Bekaert van defensar-hi les posicions no només dels exiliats belgues, sinó també els interessos de la secretària general d’ERC, Marta Rovira i l’exportaveu de la CUP, Anna Gabriel, exiliades a Suïssa. A l’altra banda, Espanya, Vox i la Comissió Europea. Aquest dijous, doncs, l’advocat general ha d’argumentar si Bèlgica té o no capacitat per denegar euroordres si veu vulneracions de drets fonamentals en el procés. També ha de dir si considera que les euroordres es poden rebutjar si la justícia belga entén que els delictes pels quals Espanya reclama el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí no tenen paritat en el codi penal belga.
Set preguntes per decidir si continua
Les set preguntes que el magistrat Llarena ha presentat a la justícia europea s’esdevenen arran dels intents fallits amb el conseller Puig. La justícia belga va denegar el compliment de l’euroordre. Comptat i debatut els arguments tenien dos puntals. Per una banda, els magistrats belgues consideraven que les peticions de lliurament grinyolaven respecte als drets fonamentals. Un dels aspectes més transcendentals és si el Tribunal Suprem és competent per jutjar l’exili, en el benentès que s’hauria vulnerat un requisit indispensable de les democràcies liberals, el jutge predeterminat per llei.
Per altra banda, els dubtes dels magistrats belgues sobre si l’exili tindria un judici just a Espanya. D’aquí que l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries hagi agafat volada com a prova per demostrar risc de vulneracions de drets en el cas de l’1-O. El cas de l’exconseller Puig, acusat de malversació i desobediència per l’organització del referèndum, és el precedent més inquietant per Llarena i el que impulsa el procés de les prejudicials. El cas es va acabar el gener del 2021 quan el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va denegar l’entrega a Espanya perquè veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència. Una decisió que va impulsar a Llarena reclamar aclariments a la justícia de la Unió Europea a la vista que el precedent de Puig i enterbolia la seva estratègia d’extradició. Així segons la resposta que obtingui Llarena, el magistrat haurà de decidir si manté, retira o modifica les euroordres.
Els dubtes de Llarena
En les set preguntes, Llarena pregunta si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar, precisament, en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (…) la denegació de l’entrega?”, pregunta Llarena. El magistrat aprofita aquest cas per elevar una pregunta més precisa: concretar els elements del dret de la Unió per tal que un Estat membre pugui concloure que un altre estat membre emissor euroordre pateix el risc de violació dels drets fonamentals.
Aquesta pregunta és vital en el benentès que fins ara la justícia europea interpreta que es pot rebutjar una euroordre si afecten a “drets humans absoluts” com el dret a la vida. És a dir, si hi ha la sospita que l’extradit podria patir tortures o un tracte inhumà per les condicions a les presons de l’estat que el reclama. De fet, Llarena enviava amb les euroordres les condicions de la presó d’Estremera. La jurisprudència europea també admet que l’anàlisi del cas en relació a les “deficiències sistèmiques” de l’Estat emissor. Aquest seria el cas de Polònia, que precisament també s’ha personat en aquestes prejudicials fent costat a Espanya.
Bèlgica, però, va fer una passa més enllà, i és que va fer l’examen de drets fonamental sense que la UE consideri que a Espanya hi ha un problema sistèmic d’estat de dret. En aquest sentit, cal recordar que el jutge ponent danès Lars Bay Larsen va qualificar “d’estrany” que Bèlgica no preguntés abans al TJUE sobre aquesta qüestió abans de decidir. El magistrat va reflexionar en veu alta que els estats no tenen “llibertat” per afegir drets fonamentals a l’examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. Ara bé, va deixar clar que aquesta qüestió “s’hauria d’analitzar”. Per tant, aquí hi ha un dels fils més destacables tant de l’opinió de l’advocat general com del tribunal.
Un dels altres aspectes que Llarena vol aclarir és si Bèlgica pot rebatre la seva competència. La resolució de Puig era contundent en retreure als jutges del Suprem que es declaressin competents per jutjar els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència belga, que assenyala la vulneració del consagrat principi del dret a un jutge predeterminat per llei, el jutge natural. Un raonament que Llarena veu com una ingerència injustificada en un procediment basat en la lleialtat judicial entre els estats que han acceptat el sistema d’euroordres.
Tot i el TJUE, la paraula en mans de Bèlgica, Itàlia, o de la immunitat
Sigui quina sigui l’opinió de l’advocat general, encara resten moltes passes i en altres fronts. En concret, la decisió sobre les prejudicials és important però, en cap cas, definitiu per tal que Puigdemont sigui processat a Espanya. De fet, el Suprem intenta extradir l’expresident i els exconsellers des que es van exiliar a Bèlgica, el novembre de 2017. Dos intents van resultats fallits. El 14 d’octubre de 2019, hores després de publicar-se la sentència del Procés, Llarena les va reactivar. Ara bé, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí van quedar paralitzades després d’ocupar el seu escó com a eurodiputats a principis del 2020. La negativa belga de lliurar Puig va comportar les prejudicials.
Ara bé, la decisió de Luxemburg, no és ni de bon tros definitiva, però sí important. Si el tribunal europeu para els peus a Bèlgica i dona la raó a Llarena, la decisió d’extradir recaurà de nou en la justícia belga o italiana -el tribunal de Sàsser (Sardenya), que van aturar el procés arran de les prejudicials i cap dels dos Estats ha volgut apuntar si hi ha la possibilitat d’extradir-lo pel delicte de sedició. Al capdavall, també es pot denegar l’extradició quan els fets no són punibles al país que analitza la petició d’extradició.
A més, hi ha el plet per la immunitat parlamentària, suspesa perquè amb una prejudicial presentada, el procés d’extradició queda aturat. Així, en qualsevol cas, les euroordres no es reactivaran ni a Bèlgica ni a Itàlia quan hi hagi sentència sobre les prejudicials. Caldrà esperar a la decisió final sobre la immunitat parlamentària de Puigdemont” i del recurs que també tenen interposat per aixecament irregular de la protecció processal de l’expresident, de Toni Comín i Clara Ponsatí. Un recurs pel que encara no hi ha data de vista i que tant Bèlgica com Itàlia esperen a què sigui una decisió irrevocable per continuar el procés.
3 
1 