El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha avalat aquest dimecres al matí la decisió de negar, en un primer moment, la condició d’eurodiputats al president a l’exili, Carles Puigdemont, i a l’exconseller Toni Comín. Una resolució, que tot i que no canvia res, pot ajudar i molt les defenses que dirigeixen l’estratègia judicial a l’exili. En concret, perquè la resolució admet de manera pacífica que tots dos van obtenir la condició de diputats el 13 de juny del 2019, i això vol dir que les euroordres dictades contra tots dos pel Tribunal Suprem, l’octubre i el novembre del 2019, quedarien fora de la legalitat per no haver sol·licitat abans el suplicatori corresponent.
És a dir, l’assumpció de la sentència del criteri establert per la doctrina Junqueras afavoreix l’estratègia processal contra les euroordres. En el benentès que ja eren eurodiputats i per tant tenien el dret a la immunitat, de manera que qualsevol moviment de la justícia espanyola contra el president i el conseller a l’exili havia de passar necessàriament per la petició de l’aixecament de la immunitat, com s’ha fet en les darreres vegades i està pendent de recurs.
De fet, l’actual procés del suplicatori està aturat al jutjat amb algun retret inclòs al jutge Pablo Llarena, perquè no havia retirat les euroordres tot i haver presentat una qüestió prejudicial. La detenció de Puigdemont a l’Alguer en va ser el darrer exemple: es va desactivar arran que la jutgessa italiana va considerar que, fins que no es dictés el contrari, tenia la presumpció d’immunitat protegida pel procés judicial encetat a Madrid.
Un argument fàctic que la defensa aprofitarà
En la sentència del TGUE, concretament en els apartats 90 i 91, queda ben clar que el juny del 2019 Puigdemont i Comín ja tenien la condició d’eurodiputat. Tot arran de la sentència del mateix tribunal en el cas d’Oriol Junqueras. En aquella ocasió, va ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem el que, en obrir una peça separada per al president d’ERC, que havia estat escollit eurodiputat, va formular una qüestió prejudicial sobre si tenia immunitat o no, un cop s’havia celebrat la vista oral. La resolució va ser concloent i va establir el que s’anomena doctrina Junqueras. S’és eurodiputat quan t’han escollit, i una altra cosa és la relació de l’eurodiputat amb la legislatura.
“En el cas que ens ocupa”, afirma la resolució, “s’ha de considerar que els demandants, els seus noms dels quals constaven a la proclamació del 13 de juny del 2019, van adquirir la condició de diputats al Parlament Europeu a partir d’aquesta data, i només per aquest fet, la immunitat contemplada a l’article 9, paràgraf segon, del Protocol número 7″. És més, la resolució emfatitza que “les parts estan d’acord en aquest punt”. És a dir, el TGUE –i el mateix Europarlament– reconeixen que Puigdemont i Comín tenien la immunitat i una condició que no podia modificar ni el president aleshores del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ni per la mateixa cambra.
Euroordres il·legals
En aquest punt, les defenses han vist més que un escut artilleria de primera mà per rebatre les euroordres. De fet, les euroordres resten aturades a la vista que el mateix Llarena va presentar la qüestió prejudicial. La vista a Luxemburg es va celebrar fa un mes i mig amb una estratègia conjunta de tots els advocats amb clients a l’exili.
Fonts de la defensa consultades per El Món remarquen que la “principal conseqüència del pronunciament d’avui és que les euroordres cursades per Llarena a l’octubre i el novembre del 2019 no són vàlides, perquè abans de tramitar-les hauria d’haver cursat el corresponent suplicatori”. Un tràmit que les defenses ja donaven per perdut, però que n’han trec suc i arguments per a la gran batalla de les euroordres. Ara, la defensa de Comín i Puigdemont, que dirigeix Gonzalo Boye, analitza la sentència en el seu conjunt per decidir si paga la pena recórrer-la en algun dels seus extrems.
.
3 
1 