La suposada claveguera del PSOE del cas Leire que investiga el magistrat Santiago Pedraz també està ajudant a fer emergir punts foscos de l’operació Catalunya, la de la claveguera del PP. I amb quina intensitat. De fet, els atestats aporten noves dades sobre, per exemple, els implicats de la Guàrdia Civil en el dispositiu clandestí contra l’independentisme, com ara el tinent coronel Basilio Luis Sánchez Portillo, que també apareix a les llibretes de Leire Díez, a les quals ha tingut accés El Món. Però també hi ha nous àudios que aclareixen com va ser l’operació Catalunya, el paper del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i les “investigacions prospectives” que es van dur a terme, per exemple amb els Pujol Ferrusola, amb què “es va forçar la màquina” i el que hauria cobrat l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, una situació que es va mantenir durant uns mesos fins i tot quan Fernando Grande-Marlaska era ministre de l’Interior.
Així ho explica l’ex número dos d’Interior, Francisco Martínez, acusat en el cas Kitchen i també en la querella andorrana contra la branca al Principat de la trama contra el Procés. Leire Díez va mantenir reunions amb aquest ex secretari d’Estat de Seguretat, que va ser mà dreta de Jorge Fernández Díaz. Dues trobades, celebrades el 15 i el 22 de juliol de 2024, que es van enregistrar. Els agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) van localitzar els àudios als dispositius mòbils intervinguts en les entrades i escorcolls. Reunions en què feia d’amfitrió un dels advocats més habituals a l’Audiència Nacional, José Aníbal Álvarez, que ha portat defenses del cas Koldo –la defensa de José Luis Ábalos–, del cas Mascaretes, del cas Mercasa o del cas CNI.
La primera trobada se celebra en un dels despatxos d’Álvarez i té una durada d’una mica més d’una hora i mitja. Díez planteja qui és i per a qui treballa. De fet, es defineix com un “pont” entre PSOE i govern espanyol i demana ajuda a Francisco Martínez per fer “encaixar les peces del puzle”, però no com fins ara, que s’ha fet a “cop de martell”. Ras i curt, Leire Díez demana a l’ex secretari d’Estat informació sobre les clavegueres del PP, sobre l’operació Catalunya i sobre la trama andorrana, així com tota aquella informació que pugui donar sobre els àudios i documents del comissari ara jubilat José Manuel Villarejo. Martínez es mostra renuent en un primer moment, perquè feia pocs mesos que li havien ofert entrar a la llei d’amnistia a canvi de la mateixa informació, però mai més va tornar a saber-ne res. Martínez, en la primera trobada, apunta ja informació que fins ara dormia el son dels justos i ajuda a escatir detalls de l’operació Catalunya.
“Dos tontos útils” en el cas de la BPA
Després d’una posada en context, en què Martínez mostra la seva malfiança, Díez agafa les regnes de la conversa i posa els punts sobre les is del que “vol saber” per “desemmascarar” i “desembolicar” la informació que circula, amb l’argument de no permetre que el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo acabi com un “heroi” o com una “víctima”. Martínez replica que li “estranyaria” que Villarejo aconseguís aquest paper. Però Díez hi insisteix, assegura que comença a haver-hi “síndrome d’Estocolm” amb Villarejo per estovar Martínez i li demana ajuda. Intenta posar-se’l a favor assegurant que, en els àudios que ella ha sentit, ell deixa clar que havia de consultar els seus superiors i queda clar que l’operació Catalunya no partia d’ell. Arribat aquest punt, Díez li demana si té alguna prova material de tot el que pot explicar sobre la “línia política i la línia policial” de l’operació Catalunya i la trama andorrana a través de la intervenció de la BPA.
Precisament sobre la BPA Martínez avisa que “no podrà ser una conversa curta”. Per a Martínez, és un afer que ha portat el fiscal anticorrupció José Grinda i una “persona misteriosa del CNI” i en el qual hi ha uns “tontos útils” com Marcelino Martín Blas i el policia que va traslladar el missatge als propietaris de l’entitat, Celestino Barroso, que va admetre les pressions en el seu testimoni en el judici dels Pujol Ferrusola. Per a Martínez, va ser una operació del CNI. De fet, recorda amb Díez la “bona sintonia” que hi havia entre Grinda i Villarejo, juntament amb l’exdirector de la Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i de la UDEF, José Luis Olivera, tots dos amb connexions amb el CNI. D’aquí que Martínez reforci la seva versió que va ser una operació del CNI. En canvi, aquesta sintonia acaba amb el cas Emperador o Gao Ping, la causa que ha servit per condemnar els directius de la BPA a Andorra i que a Espanya ha acabat amb una conformitat, pactada fa dues setmanes, amb cap pena de presó.
Martínez aprofita per posar en dubte les notes informatives de Villarejo. En aquest sentit, insisteix que no va participar en la BPA, però sí que en va fer notes a posteriori per “cobrar als Cierco”, els propietaris de l’entitat. Així, considera que les notes informatives del comissari moltes eren “falses, o parcialment falses, però totes perseguien el seu interès personal”. “Ens l’havia colat”, assegura tot i que de bon principi va veure les bones relacions que tenia amb jutges i fiscals i amb el director adjunt operatiu de la Policia Nacional de l’època, el DAO Eugenio Pino. En aquest sentit, Martínez explica que el cas de BPA hi ha un moment que les fiscalies andorrana i espanyola es coordinen per intervenir al banc acusant-lo de blanqueig. Una mesura “desproporcionada” que es fa el març del 2015 i és una “operació que no és normal”. I reconeix que havien buscat informació dels independentistes i dels Pujol a la BPA i a Andorra. També dubta que Pino tingués la informació del FINCen.
Es va “forçar la màquina” amb els Pujol
La conversa avança i Díez vol enraonar de l’operació Catalunya, que considera seriosa. Martínez assegura que l’operació “no va existir” com un “pla” al qual es va posar aquest nom, sinó que van ser “actuacions en l’àmbit policial dirigides a generar causes o fer aflorar casos de corrupció de persones rellevants del moviment independentista i amb una certa recerca prospectiva”. “Es va forçar la màquina per aconseguir informació dels Pujol, però en part aquella informació era veritat, en una part”, afegeix. També recorda que Vicky Álvarez encara va estar cobrant “uns mesos” un cop nomenat Fernando Grande-Marlaska com a ministre.
