L’expresidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va ser una de les protagonistes de l’inici de l’operació Catalunya. De fet, uns àudios publicats per El Món van confirmar la reunió que va celebrar amb el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, en la qual li va fer un llistat “d’objectius” contra l’independentisme i, de retruc li va donar el contacte de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, per tal que li donés la informació sobre la família de l’expresident. Camacho sempre ha negat la seva participació en l’operació de la policia patriòtica, fins i tot al Congrés de Diputats.
Però el cas Leire, que investigava la suposada trama del PSOE per trobar informació compromesa de jutges, fiscals i membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, ha destapat nous àudios que certifiquen el paper de l’exlíder dels populars a Catalunya, la seva coneixença amb Victoria Álvarez i com el comissari Villarejo la va utilitzar per iniciar l’operació Pujol, que després seria l’operació Barna i que acabaria com a operació Catalunya. De fet, la feina de Villarejo amb Álvarez es va fer amb “coneixement del ministre de l’Interior”, d’aquí que cobrés fons reservats.
Així ho constaten uns àudios d’una reunió, celebrada el 22 de juliol de 2024, entre Leire Díez i Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat i mà dreta de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior. Un indici que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO ha incorporat al sumari que dirigeix el magistrat Santiago Pedraz. De fet, la conversa explica detalls com la relació difícil entre Camacho i Fernández Díaz i que Villarejo, “hàbilment”, se n’aprofitava.
“Camacho no era la més llesta”
Martínez detalla que en un moment determinat Villarejo li planteja investigar els independentistes perquè té “una font molt bona” que és una examant de Jordi Pujol Ferrusola, és a dir, Victoria Álvarez. Ara bé, Villarejo -seguint la versió de Martínez- no li va dir que la font primària era Sánchez-Camacho, perquè sabia de l’especial mala relació que tenia amb el ministre. De fet, Martínez assegura que si l’aleshores ministre arriba a saber que Sánchez-Camacho negociava amb policies, s’hagués enfurismat perquè “sincerament, no era la més llesta”. Però Villarejo, hàbilment, va esquivar explicar-los que la font era Alícia Sánchez-Camacho perquè aquesta era “Cospedal”.
La conversa continua i és llavors quan Martínez insisteix en el fet que Fernández Díaz és un “bocamoll”. Un motiu més per amagar-li que la primera font era Sánchez-Camacho. En aquest punt, l’ex número dos d’Interior admet que fitxen Vicky, i clava cops sobre la taula per remarcar que cobrava i que va “cantar”. Dona detalls de com va ser l’extracció d’informació, fins i tot, amb viatges a Londres per saber qui era el “banquer dels Pujol”, i Martínez sentencia que tot es va fer “amb coneixement del ministre de l’Interior”, però això sí, se li va amagar que la font era Sánchez Camacho.
“L’esborrany de la UDEF”
Martínez segueix relatant l’operació i arriba al moment de l’esborrany de la UDEF difós durant les eleccions de novembre de 2012, que afirmava que Artur Mas tenia comptes a l’estranger. Martínez assegura que va ser cosa de Villarejo, però sospita que va ser coordinada per María Dolores de Cospedal. “Fernández Díaz s’acolloneix”, remarca. De fet, sospita que Cospedal va facilitar la filtració de la informació arran d’una trucada d’una persona pròxima a Cospedal.
