Una angoixa inesperada sacseja les elits madrilenyes que controlen tots els mecanismes de l’estat: la soledat. La crisi de Ceuta ha deixat la diplomàcia espanyola en la indigència, sustentant arguments que no s’ha cregut ningú. La teoria més utilitzada -i més espectacular- és que Ceuta i Melilla són una part d’Espanya indistingible de les altres, totes dues espanyolíssimes i europees. Una manera de mirar-se els mapes que només convenç amb les ulleres gruixudes del nacionalisme espanyol perquè salta a la vista l’anomalia que representen aquestes places africanes.
Un altre argument curiós es basa en un truc espanyol que fa dècades que dura sense cap resultat pràctic. Quan hi va haver una onada de descolonitzacions a mitjans del segle passat, a Madrid van decidir que Guinea Equatorial, Sidi Ifni i el Sàhara passessin a tenir la consideració de províncies espanyoles. Tal qual. Es pensaven que així podrien retenir la sobirania. Van repartir DNI’s als habitants locals i van afegir quatre províncies més al llistat: Sidi Ifni, Sàhara, Fernando Poo i Río Muni. Descolonitzar? No, són províncies espanyoles com les altres.
A l’hora de la veritat no els va servir de res. I quan Madrid va donar l’ordre de retirada, adéu. I per si algú s’havia cregut que el DNI significava res, el Tribunal Suprem es va encarregar de deixar molt clar que el Sàhara -el cas més immoral- mai no va formar part del territori espanyol a efectes de nacionalitat d’origen. Néixer allà durant l’administració colonial no confereix la nacionalitat espanyola. Punt. Per això als refugiats polítics sahrauís Espanya els considera apàtrides. Qué pone en tu DNI, diuen.
En qualsevol cas, a l’hora de la veritat, Madrid ha descobert que no enganya ningú. Ceuta i Melilla són creacions de l’estat, amb la meitat de població ocupada cobrant un sou públic -especialment militars i forces de seguretat- i l’altra meitat d’origen magribí. Dues macrocasernes caríssimes que molesten a tothom. I que poden generar una crisi política de grans dimensions quan segueixin el mateix camí de les altres possessions africanes.
