El passat 30 d’abril, l’Audiència Nacional va celebrar l’audiència prèvia del cas Emperador o Gao Ping. No era una jornada qualsevol, era l’avantsala del que havia de ser un gran judici d’un cas que va acaparar una gran atenció quan va esclatar, l’any 2011. No només va ser l’afer que va encetar la guerra interna de la policia patriòtica, sinó que també va obrir una crisi entre magistrats de l’Audiència Nacional i, a més, va ser una de les cinc causes amb què es va justificar la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera on els Pujol Ferrusola tenien els diners i que va tancar les portes amb la participació de la brigada política de la policia espanyola.
Després de quinze anys rondant per l’Audiència Nacional, el sumari va acabar amb 102 imputats i amb la marca de macrooperatiu contra la màfia xinesa establerta a Espanya. Un cas esperonat per la Fiscalia Anticorrupció quan José Grinda n’era l’amo i senyor, conjuntament amb el fiscal Juan José Rosa. El judici, però, ha acabat amb un acord de conformitat, que es va començar a coure el passat 30 d’abril. El pacte entre fiscalia –representada per Juan José Rosa– i les defenses afecta 72 processats, que no només no entraran a la presó, sinó que les penes pel que era una de les causes del segle s’han reduït a una mitjana d’un any i tres mesos.
Més dubtes sobre l’operació contra la BPA
De fet, segons l’acord de conformitat de 222 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, només dos dels acusats són condemnats per organització criminal, i això que eren considerats els caps de la trama xinesa Lin Wei, Cong Liu i Beilei Zhang. Però l’acord permet obrir una nova via de defensa als condemnats pel mateix cas a Andorra, el CEO i l’equip directiu i executiu de la BPA quan va ser intervingut, que van ser condemnats a dures penes de presó en una sentència ara pendent de recurs.
Precisament i, coincidint amb aquest acord de conformitat en la justícia espanyola, la fiscalia andorrana ha demanat més temps per respondre el recurs, perquè el pacte a Espanya pot ajudar a revisar de cap a peus les condemnes contra els banquers de la BPA. Un nou fet que qüestiona el procés que va suposar el tancament de l’entitat, perquè els altres motius també han estat arxivats o sense cap relació amb il·lícits penals: Veneçuela, la màfia russa, el càrtel de Sinaloa o les fundacions de Panamà. Aquest acord posa encara més en dubte la intervenció i tancament de l’entitat víctima de l’operació Catalunya, que va ser objecte de coaccions i pressions per part de la policia patriòtica, que volia informació sobre els comptes que hi tenien els Pujol.
Gao Ping, la punta de l’iceberg
El cas tenia com a vèrtex l’empresari xinès que va centrar la investigació. De fet, el seu nom va servir per batejar la derivada andorrana, el cas Gao Ping. A Espanya es va batejar com el cas Emperador, amb dues subtrames: una de corrupció policial i una altra per delictes de frau fiscal i blanqueig de capital. La instrucció, inacabable, va tenir moments inèdits, com ara quan el jutge instructor del cas en primera instància, Fernando Andreu –amic del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i que, per exemple, estava al cas de l’invent dels comptes falsos de Xavier Trias– va haver de deixar anar els principals detinguts perquè el seu arrest havia estat il·legal. Una il·legalitat detectada per un gat vell de l’Audiència Nacional, el magistrat Alfonso Guevara.
Fins ara, el cas havia tingut dos judicis. Primer, el cas de corrupció policial, que va acabar amb absolucions per als comandaments del CNP implicats. En concret, el magistrat Fernando Grande-Marlaska –ara ministre de l’Interior– va absoldre tots els policies, malgrat les penes de fins a 9 anys de presó que demanava la fiscalia per delictes de corrupció. I, per altra banda, també s’havia jutjat la trama andorrana, és a dir, els suposats diners que ocultava al fisc Gao Ping i que ingressava a la BPA a través d’un mediador, Rafael Pallardó, un empresari valencià protagonista indispensable i misteriós que, tot i ser suposadament el pont dels diners de la pretesa màfia xinesa amb la BPA, no va ser acusat en el judici al Principat. Un judici que va acabar amb condemnes de fins a set anys de presó per als gestors de l’entitat andorrana. Una sentència ara recorreguda i que podria ser del tot revisada si es tenen presents els termes de la conformitat a Espanya.
Rafael Pallardó, una peça clau
La rebaixa en l’acord de conformitat de les altíssimes penes de presó que demanava inicialment la fiscalia s’han justificat, principalment, per tres atenuants. El de confessió, dels articles 21.7 i 21.4 del Codi Penal, el de dilacions indegudes, del 21.6 de CP, i pel que fa a Rafael Pallardó, el de reparació del dany. De fet, la secretària de Pallardó ha estat exonerada del tot, igual que un dels implicats més mediàtics, el productor i actor de films pornogràfics Nacho Vidal, que estava acusat per falsificar factures de vendes de consoladors femenins i masculins, principalment penis de làtex.
Pallardó era una peça clau del cas Emperador, a Espanya i també a Andorra. En el cas del Principat, no estava imputat, però sí que era un testimoni fonamental de l’acusació. De fet, a Pallardó li va ser confiscada una llibreta amb moviments de capitals que suposadament portava d’Espanya a Andorra i que tapava amb factures falses, moviments en què participava suposadament un dels responsables de l’àrea internacional de la BPA.
Però l’acord de conformitat rectifica aquest relat i indica que la llibreta reproduïa transferències fetes des d’Espanya a la Xina i l’única relació que apareix amb la BPA són dues transferències de 190.000 euros i 110.901 euros signades per Pallardó i la germana de Nacho Vidal, María José Jordà, àlies Cota, amb qui Pallardó mantenia una relació sentimental. L’acord de la fiscalia amb les defenses evidencia que la BPA no va intervenir en les falsificacions de factures que, en tot cas, les emetien Pallardó i Cota. De fet, la BPA desapareix del nou relat dels fets en l’acord de conformitat i només apareixen aquestes dues transferències.
El delicte antecedent, indispensable
Pallardó accepta, en l’acord amb la fiscalia espanyola, un delicte d’organització criminal, blanqueig de capitals i falsedat documental mercantil continuada. En total, un any i sis mesos de presó, condemna que queda suspesa i alhora reduïda pel temps que va passar en presó provisional. D’aquesta manera, el pacte és que formava part d’una organització criminal perquè havia blanquejat capitals que procedien d’un delicte de falsificació documental, l’emissió de factures falses. Per tant, el delicte antecedent que hauria generat els fons posteriorment blanquejats.
Ara bé, des d’Andorra recorden que el delicte de falsificació del Codi Penal espanyol és molt diferent del del codi del Principat. A Andorra, en el moment dels fets -ara tampoc no ha variat–, el delicte de falsificació era atribuir un document a qui no l’ha fet o modificar una factura emesa per algú altre, no pas faltar a la veritat del contingut de la factura en si. Precisament, emetre una factura simulada sí que era delicte a Espanya.
Comptat i debatut, la conclusió des d’Andorra és clara: si la falsedat continuada que ara assumeix Pallardó no era delicte a Andorra, no hi ha delicte antecedent ni per blanqueig ni per l’organització criminal per part de la BPA amb relació als diners de Gao Ping, perquè no hi ha delicte precedent. En canvi, la sentència andorrana interpretava que Pallardó enviava a Andorra diners que procedien de fets delictius comesos per l’organització criminal liderada per Gao Ping, amb delictes antecedents de tota mena. De fet, fins i tot feia constar delictes violents com ara extorsions i agressions. Però els fets provats a Espanya de la relació de Pallardó a Andorra era que emetia factures falses. Un detall importantíssim perquè podria fer guanyar punts al recurs dels condemnats de la BPA. L’acord qüestiona encara més la intervenció del banc víctima de l’operació Catalunya.
