Fernando Andreu Merelles és un magistrat actualment destinat a la sala quarta de l’Audiència Nacional, on també havia estat jutge instructor. Nascut a Cantàbria el 1960, ha estat un jutge que tot i voler tenir un paper mediàtic discret ara ha saltat a l’actualitat arran dels seus dinars amb el comissari José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica. Uns àpats i unes converses gravades destapades per El Món i que han deixat tocada la seva imatge de jutge legalista i escrupolós.
No és la primera vegada que queda en dubte la seva carrera. El cas Emperador ja va enterbolir la seva trajectòria. La sala d’apel·lacions va deixar en llibertat els principals sospitosos de formar una trama de màfia xinesa perquè van estar més temps detinguts que el límit legal de 72 hores. La seva relació, tòxica, amb Villarejo l’ha apartat ara d’una hipotètica carrera política com a secretari d’Estat de Justícia de l’actual govern del PSOE.
De Castro Urdiales a Ruanda passant per Santiago Espot
Andreu es va llicenciar en dret a la Universitat Autònoma de Madrid el 1984. Dos anys després aprovava les oposicions a jutge. És membre de Jutges per la Democràcia, l’associació suposadament progressista de la judicatura. La seva primera plaça va ser com a jutge de districte a Castro Urdiales, a Cantàbria, després a Laredo i, ja com a magistrat, va ser destinat a Sant Sebastià. Una etapa que es va allargar des del 1989 al 1996. Un període en què el jutge va portar casos mediàtics com els assassinats de Lasa i Zabala, un cas emblemàtic de la trama dels GAL, de terrorisme d’Estat. Aleshores també va ser promocionat com a jutge degà i membre electe de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi.
El 2002, després de passar pel jutjat de Santander, va ser triat com magistrat titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional en substitució de Carlos Dívar, que saltava al Consell General del Poder Judicial. Per cert, Dívar va deixar el consell després d’un escàndol pels seus viatges a Marbella a compte de la institució. L’Audiència Nacional va posar Andreu sota els focus amb casos mediàtics com ara la crisi de Bankia o el famós cas Botín, pel qual va haver d’aguantar duríssimes crítiques per part dels funcionaris de l’agència tributària espanyola, per una interpretació massa favorable al banquer.
Per la seva taula també han passat expedients delicats internacionalment com el bombardeig de Gaza, Palestina, l’any 2002, o el processament d’una quarantena de dirigents pel genocidi de Ruanda. Curiosament, també va ser el jutge que va enviar Santiago Espot a judici per la xiulada al rei espanyol a la final de Copa, tot i que primer ho va arxivar. També consta en el seu currículum la lluita contra les màfies russes o la instrucció dels atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. De fet, i també curiosament, aquell dia fatídic va coincidir amb el jutge Joaquín Aguirre, instructor de la causa Volhov contra l’independentisme, com a magistrat de guàrdia a Barcelona.
El cas Emperador
Ara bé, el cas que ha deixat més màcula en el magistrat Andreu ha estat l’Emperador. Així ho deixa entreveure en els dinars que ha difós El Món. L’errada d’Andreu va ser deixar detinguts a mans de la policia més de 72 hores els principals implicats de la suposada trama de màfia xinesa que liderava, presumptament, Gao Ping. Va ser una investigació que va tacar un bon gruix de comandaments del Cos Nacional de Policia a Madrid.
La decisió d’allargar l’arrest més ellà del límit permès li va costar una forta estirada d’orelles dels seus companys de toga i, de retruc, va comportar un expedient al fiscals del cas. La queixa que es va presentar contra Andreu va ser arxivada pel Consell General del Poder Judicial, amb un avís implícit: el seu amic Baltasar Garzón sí que seria expedientat, jutjat i expulsat de la carrera judicial. Després del cas Emperador, ara Andreu es podria enfrontar a haver de donar explicacions no només de la seva amistat amb Villarejo, sinó de la naturalitat amb què parava l’orella als paranys i falsedats que preparava la policia patriòtica contra el Procés, com en el cas que fa afectar Xavier Trias.
4
