Les casualitats formen part de la història. El cas Plus Ultra, en què ha acabat imputat l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, va començar al jutjat d’instrucció número 15 de Madrid, ara en mans de la jutgessa Esperanza Collazos. Però la casualitat ha volgut que fos el darrer jutjat ordinari on va estar destinat el magistrat José Luis Calama, abans que a principis de desembre de 2018 fos el nou titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, després que el jutge Fernando Andreu, un dels amics de la policia patriòtica, fos ascendit a la sala penal. Amb aquest gir de guió, el cas ara és en mans de Calama i no li ha tremolat el pols per imputar l’expresident espanyol per la seva presumpta influència en el pagament de 53 milions públics a l’aerolínia Plus Ultra, per la qual hauria passat una factura, per serveis prestats.
Precisament, en aquesta plaça, el jutjat d’instrucció 15, Calama va saltar a la llum pública quan va arxivar una causa contra Eduardo Loira, el marit de l’aleshores alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per un delicte contra els drets dels treballadors del seu despatx d’arquitectura. I, a més, va arxivar el cas Mercamadrid, un sumari amb sis investigats per administració deslleial de l’empresa que gestionava el mercat central d’abastiments de la ciutat. Un cas en què va estar imputada Concepción Dancausa, delegada del govern espanyol a Madrid quan a la Moncloa hi havia el PP.
Aquestes havien estat dues de les causes més o menys mediàtiques d’un magistrat de tarannà discret, del qual gairebé no hi ha imatges públiques. Nascut a Salamanca fa 67 anys, va ingressar a la carrera judicial el 1988. La primera plaça la va obtenir a Sigüenza, a la província espanyola de Guadalajara. Però dos anys després va obtenir plaça a Barcelona. En concret, al jutjat d’instrucció número 17, on va exercir durant tres anys. Després de Barcelona va ser destinat a Valladolid, on també va ser un trienni, fins a arribar al jutjat d’instrucció 15 de Madrid, des d’on va ser catapultat fins a l’Audiència Nacional per acord de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La convenció general de la biosfera judicial espanyola és que Calama és, sobretot, un jutge discret i mesurat.
Un jutge “magnífic”
Calama, després de la imputació de Zapatero, ha obtingut el suport unànime de la judicatura i especialment del president del tribunal on exerceix, el magistrat Juan Manuel Fernández, president de l’Audiència Nacional. Dijous d’aquesta setmana, en un fòrum organitzat a Múrcia, Fernández assegurava que era un jutge “magnífic”. De fet, per les seves mans han passat causes de fort impacte mediàtic i gairebé totes les relacionades amb ciberdelictes i ciberestafes de gran abast.
Un dels casos que ha portat amb més intensitat informativa va ser la causa Pegasus sobre l’espionatge a membres del govern de Pedro Sánchez, com els ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, o la de Defensa, Margarita Robles. Però els ciberdelictes o delictes tecnològics del seu currículum no es queden aquí, ni de bon tros. Va ser el jutge instructor de l’apagada de l’abril de 2025. Però també ha portat el cas Arbistar, una plataforma de criptomonedes internacionals que va deixar milers d’afectats o bé el cas Madeirainvest, també d’estafes i frau a través de suposades falses inversions. Un altre dels hits del jutge va ser el sumari Generación ZOE, d’estafes piramidals.
També ha adoptat decisions que no han fet gaire gràcia a la dreta política i mediàtica. Per exemple, va admetre la querella de la fiscalia contra Naturgy per preus abusius durant la pandèmia. O bé, el cas Alvise Pérez, l’agitador ultra investigat per finançament irregular de la seva formació Se Acabó la Fiesta, amb què va obtenir un escó a l’Europarlament. Calama també va rebutjar prohibir una manifestació en homenatge a Henri Parot, membre d’ETA, una decisió que va sollevar partits, associacions de víctimes i, sobretot, sindicats policials. Així mateix, va ser el responsable de decretar la llibertat del general de la Guàrdia Civil investigat pel cas Mediador, on el PSOE també sortia esquitxat.
De cases de barrets a la corrupció
Una de les instruccions que el va fer aparèixer amb més intensitat als mitjans va ser l’operació Pompeia, un entramat societari per blanquejar diners que provenia d’una macroxarxa de cases de barrets. Per altra banda, el jutge Calama també va tancar la instrucció el novembre de 2025 una altra causa relacionada amb un frau d’hidrocarburs per un delicte contra la hisenda pública per un import de 194 milions d’euros. Un dels casos que va tancar, per enviar-lo cap a judici, va ser l’afer en què es jutjaven quatre exalcaldes per manegar contractes públics a 14 ajuntaments de Catalunya a través de la consultora Efial.
Pel que fa als delictes econòmics, a Catalunya és conegut per la instrucció contra la consultora Gotham City per difondre informació falsa sobre la multinacional catalana Grífols. També va heretar la causa del Banc Popular per estafa als accionistes. També inclou en les seves carpetes el sumari de l’expresident de Cepsa, investigat per blanqueig. Una de les causes més sonores que va instruir va ser el de l’home que va enviar sis cartes amb artefactes explosius a diverses institucions de l’Estat. El magistrat ho va processar com a terrorisme.
