La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia ha emès dos informes que ha lliurat al jutge instructor del cas Plus Ultra on defineix com a “boutique financera” l’entramat societari que liderava, a criteri seu, l’expresident del govern espanyol i un dels líders espirituals del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. Dos densos informes amb què el jutge ha justificat la imputació de l’exinquilí de la Moncloa i negociador amb Carles Puigdemont per mantenir l’acord d’investidura de Pedro Sánchez amb Junts.
En els dos informes, de 158 i 186 pàgines i als quals ha tingut accés El Món, els analistes de la UDEF conclouen que els indicis recollits, la línia temporal dels fets i les converses analitzades “proporcionen un relat detallat de l’ús dels canals d’influència” per obtenir fons públics. Dos canals que bategen com a “canal Ábalos”, en referència a l’exministre de Transports i exsecretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos, jutjat per corrupció en el cas Mascaretes, i el “canal Zapatero”, una mica més sofisticat. Però, al capdavall, segons els investigadors, les dues vies confluïen.
En el cas Plus Ultra i l’obtenció de 53 milions d’ajudes públiques per superar l’atzucac de la pandèmia de la Covid, la policia interpreta que el soci de Zapatero, Julio Martínez Martínez, i els directius de l’aerolínia hispano-veneçolana Julio Miguel Martínez Sola i Roberto Roselli Miele van articular una “estructura formal identificada per canalitzar pagaments il·lícits a canvi de la influència exercida a través d’aquesta boutique financera”. Un sistema que, segons els investigadors, “hauria facilitat l’apropiació indeguda de fons públics mitjançant l’exercici d’influència, organitzada amb la finalitat de rebre pagaments” per serveis d’aquesta naturalesa, és a dir, aconseguir ajudes i diners públics. Unes influències que, ateses les converses aportades als informes, implicarien també la fiscalia.
Zapatero, al capdamunt de tot
Per a la policia, la piràmide de l’entramat tenia com a “cúspide” José Luis Rodríguez Zapatero, que dirigia “la xarxa d’influència i exerciria un lideratge no visible dins l’estructura formal, proporcionant una supervisió estratègica del procés d’atorgament de subvencions a l’empresa Plus Ultra”. En un segon nivell de la jerarquia, sempre segons el relat de la policia, operaven “els seus lloctinents Manuel Aarón Fajardo – representant del PSOE a Veneçuela – i Julio Martínez Martínez, que formalment dirigeix la xarxa corporativa a Espanya”. De fet, aquests dos noms tindrien la relació amb els clients.
Segons conclouen els inspectors del Grup 15 i del Grup 14 de la UDEF, coautors dels informes, el desllorigador de tot plegat són les converses que han pogut aconseguir –amb l’ajuda dels serveis de seguretat nord-americans com el Homeland Security Departament–, que identifiquen les maniobres per facturar a diverses societats de l’entramat de Julio Martínez per operacions aconseguides per la influència de Zapatero. Els policies també destaquen la capacitat d’actuació de la xarxa d’influència per “accedir a informació privilegiada” i assabentar-se de les dates en què s’aprovarien línies d’ajudes. Una informació, però, que era fàcilment identificable a través de les agendes públiques de treball de la Moncloa.
Així mateix, la policia recalca que “s’ha identificat un patró de conducta que implica l’ocultació deliberada d’informació a la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI)”. És a dir, la societat pública d’on Plus Ultra va obtenir els 53 milions d’euros. Un dels punts més inquietants de les converses i que la policia remarca és una conversa del 20 de maig de 2021 entre Miguel Palomero –l’advocat amic de Koldo García i que contacta amb Ábalos– i Rodolfo Reyes, principal accionista de Plus Ultra, quan el cas de l’ajuda de la SEPI a l’aerolínia era investigat pel jutjat d’instrucció 15 de Madrid. Palomero respon: “La fiscal en cap és amiga”. Reyes opina que s’ha d’acabar amb la investigació absolutament i fa que parlin amb Julio Martínez, l’amic i soci de Zapatero, per “tallar-la”. La fiscal en cap de Madrid era Pilar Fernández, que va arribar a estar imputada en el cas del fiscal general Álvaro García Ortiz, recentment condemnat per revelació de secrets en el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso i rellevat en el càrrec.
