El titular del Tribunal Central d’Instància número 2 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha aixecat el secret de sumari del cas Plus Ultra, on hi ha com a principal imputat l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Una decisió interessant a la vista de la citació de Zapatero com a investigat per al dos de juny, dimarts de la setmana que ve. De fet, fonts judicials del cas apunten que el magistrat ha deixat accedir les parts a la causa per tal que la defensa de l’ex inquilí de la Moncloa no endarrereixi la seva declaració al·legant que desconeix el gruix dels indicis i diligències que han justificat la seva imputació.
D’entrada, el jutge fa seva la tesi dels policies que investiguen el cas i conclou que el lloc on es prenien les decisions més delicades del suposat entramat era el domicili particular de l’expresident. Els atestats que el jutge ha inclòs al sumari, als quals ha tingut accés El Món, descriuen detalladament com seria aquest entramat, que anomenen “equip Zapatero” i qualifiquen de “boutique financera”. I se suposa que servia per bastir la “via Zapatero”, un canal per aconseguir diners públics a través de la influència de l’exlíder del PSOE i negociador amb l’exili amb Junts. A canvi, hauria cobrat comissions a través d’un conglomerat d’empreses dirigides pel seu “amic de running” Julio Martínez i, també, de What The Fav l’empresa de les seves filles, Alba i Laura Rodríguez Espinosa, que segons els investigadors facturaven a les companyies relacionades amb Martínez.
El sumari apunta intents de l’entramat per aconseguir fons per a la companyia aèria Plus Ultra a través dels crèdits ICO posats en marxa durant la pandèmia de Covid. Una via que no va reeixir. De la mateixa manera que no va funcionar la via per aconseguir diners públics a través del gegant del sector públic Indra Sistemas, una de les empreses de capital públic més importants de les firmes protegides com a bastió de la seguretat estatal. Finalment, la clau van ser les ajudes de la Societat Española de Participacions Industrials (SEPI), que va atorgar 53 milions d’euros a l’aerolínia. Tot plegat després de reunions de Zapatero amb el ministre d’Inclusió, Seguretat social i Migracions José Luis Escrivá, el 7 de setembre de 2020. La causa també parla d’una agenda de Koldo García on es confirma un dinar entre l’aleshores ministre José Luis Ábalos i Zapatero, per mirar de gestionar els fons cap a Plus Ultra com una empresa estratègica de l’aviació civil.
Zapatero, líder d’una xarxa d’influència
Diversos atestats de la UDEF, de la Direcció General d’Aviació Civil i de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria inclosos en la causa assenyalen Zapatero com “la figura clau dins de la xarxa d’influència”. Comptat i debatut, conclouen que “la seva implicació és decisiva per ampliar l’abast de la xarxa a diverses esferes d’influència, pel que fa als objectius perseguits en nom dels clients de la xarxa organitzada”. Però “l’exercici d’influència es duria a terme en nom de tercers, i serien aquests tercers els qui pagarien a la xarxa determinades quantitats pels serveis prestats”, detalla el sumari.
En aquest sentit, el jutge considera que el lideratge de la xarxa va ser exercit per Zapatero amb el benentès que va dirigir la relació amb els clients de l’empresa Análisis Relevante, de Julio Martínez. Una conclusió que els investigadors obtenen en constatar que donava “instruccions” per a la constitució d’empreses a l’estranger — presumptament per rebre pagaments — i per les diverses estratègies que va emprar en un intent de distanciar-se de les activitats de la xarxa d’influència. En aquest sentit, el magistrat entén que el “principal beneficiari final dels fons obtinguts per la xarxa d’influència seria Zapatero i l’empresa What The Fav, amb la transferència de fons novament justificada sobre la base de contractes que servien merament com a prova documental”. És a dir, contractes “simulats”.
En el sumari, consta un atestat que sembla clarificar les idees al jutge. És l’ofici 2342/26 de 14 de maig, al qual ha tingut accés El Món, que esbossa que “la xarxa que dirigeix Zapatero operaria sota l’aparença formal d’una organització o plataforma representativa que, en realitat, s’utilitzaria com a eina d’intermediació i influència”. “A més”, afegeixen els agents, “comptaria amb una xarxa de contactes institucionals i empresarials que seria utilitzada per la xarxa organitzada, de la qual Zapatero, pel seu propi interès, es distanciaria”. “Aquestes intervencions o influències no serien de naturalesa purament institucional o representativa, sinó que tindrien com a objectiu assolir els objectius econòmics que persegueixen els seus clients, constituint així un patró de conducta repetida”, insisteixen. Una “estratègia de desvinculació” de l’entramat societari per dissimular les seves accions que la policia bateja com a “lideratge invisible”.
Tres elements i un domicili
La conclusió general és que Zapatero dirigia la trama per quatre elements. En primer terme, que era l’encarregat de mediar amb els futurs o virtuals clients. En segon lloc, perquè diverses converses detallaven les “directrius per a la creació d’una empresa a l’estranger”, que serviria per canalitzar els fons de les comissions que rebria per les seves actuacions d’influència. I en tercer terme, per “la dinàmica operativa de la xarxa d’influència” pel “vincle observat amb qüestions de política internacional i negocis, especialment les centrades en Veneçuela, que tenen una incidència directa en assumptes d’estat al nivell més alt”.
Però hi ha un element que, atesos els investigadors i el magistrat instructor, rebla el clau. És en la forma i el lloc on es donen les “directrius” per tal que la trama operi. De fet, entenen que les comunicacions no es fan en “entorns formals” sinó en entorns de “l’àmbit personal”. En aquest sentit, el sumari destaca que els correus electrònics destapen una “un canal dual de comunicació”. En concret, és el domicili de Zapatero, “un lloc ideal per canalitzar i salvaguardar la planificació estratègica de les instruccions més sensibles”. “Es podria inferir que el nucli de planificació i gestió no es confinaria únicament en l’entorn de l’oficina, sinó que es traslladaria als voltants de casa seva, on tindria més discreció i control sobre la informació”, sentencien els investigadors.
