L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha estat imputat després de mesos de pressió mediàtica, política i també judicial. Sobretot, per l’omnipotent Fiscalia Anticorrupció. Una fiscalia especial que dirigeix amb mà de ferro el fiscal Alejandro Luzón, el gran protagonista del cas Mascaretes que va carregar els neulers de l’acusació especialment contra l’ex mà dreta de Pedro Sánchez, l’exministre de Transports José Luis Ábalos. El titular del Tribunal Central d’Instància número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha imputat Zapatero, l’ha citat per al 2 de juny i ha escorcollat el seu despatx d’expresident i les seus de tres societats implicades en el cas. Ha descartat, de moment, escorcollar casa seva.
És el primer expresident espanyol imputat, tot i els escàndols dels seus predecessors. Per exemple, amb Felipe González, hi va haver el cas GAL i l’esclat de corrupció dels darrers anys del seu mandat; José María Aznar va estar envoltat d’una corrupció galopant i de l’escàndol de les mentides de l’11-M; i Mariano Rajoy, el famós M.Rajoy, va ser el president amb qui la policia patriòtica es va desbocar i va orquestrar conspiracions com l’operació Catalunya o l’operació Kitchen fins que finalment, per una cadena d’escàndols de corrupció amb la macrocausa Gürtel al centre, ell va caure amb una moció de censura, però sense passar per la justícia. Zapatero, casualment o no, és el delegat de Pedro Sánchez en les negociacions amb l’exili de Carles Puigdemont, i ha tingut el mateix destí que Santos Cerdán. El negociador de l’acord d’investidura entre el PSOE i Junts va ser la primera víctima d’aquest virus Puigdemont i va acabar imputat i amb una llarga estada a la presó. Entre aquesta circumstància i el suport a Sánchez –a diferència d’altres velles glòries del PSOE, com Felipe González–, l’entorn de Ferraz veu un cas de lawfare.
La imputació de Zapatero s’afegeix al setge judicial de l’entorn del sanchisme que ha abastat des del cas Mascaretes, al cas Begoña -on està imputada la dona de Pedro Sánchez– i el judici al germà de l’actual president del govern espanyol. La presència de Zapatero en els actes de campanya del PSOE en tots els cicles electorals l’havia convertit, a més, en una mena d’icona del PSOE de Sánchez, tot i que des d’un inici van mostrar clares divergències. El cas Plus Ultra, però, ja assetjava el govern de Pedro Sánchez, perquè, de fet, hi havia un interès de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Fiscal (UDEF) i de la Fiscalia Anticorrupció d’anar filtrant informació sobre les perquisicions per crear una biosfera de culpabilitat.
Des del 2020
En aquest context, cal recordar l’inici del cas, quan durant la pandèmia l’executiu de Pedro Sánchez va rescatar amb 53 milions d’euros la companyia aèria Plus Ultra, espanyola però amb part dels accionistes veneçolans. Va ser una decisió incardinada en els 3.000 milions d’ajuts i crèdits per a empreses estratègiques arran de la paralització de l’activitat per la pandèmia de la COVID-19. Uns fons que es distribuïen a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). De fet, companyies com Air Europa, Volotea i Air Nostrum també es van aprofitar d’aquests crèdits subvencionats i van ser avalats pel Tribunal de Comptes i pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Aquestes ajudes van generar una primera querella de Vox davant el Tribunal Suprem. Però la sala penal, seguint el criteri del magistrat Andrés Martínez Arrieta, va decidir arxivar la querella que es dirigia contra Pedro Sánchez i l’aleshores ministre d’Hisenda, Maria Jesús Montero, i la d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. Els magistrats van concloure que no hi havia cap indici dels delictes de prevaricació i malversació en què es basava la querella. Un segon intent va ser el gener de 2026, quan Hazte Oír, una altra de les fiscalies a l’ombra, va presentar una querella per la suposada implicació de Zapatero en negociacions econòmiques i de lobbista a Veneçuela, amb el cas Plus Ultra pel mig. La querella també es va arxivar. Zapatero va negar des del primer moment haver facilitat el rescat de Plus Ultra amb diners públics.
El jutjat d’Instrucció 15
Però el cas concret sobre els ajuts de 53 milions a Plus Ultra es va mantenir al Jutjat d’Instrucció 15, amb Manos Limpias i la Fiscalia Anticorrupció al darrere. El cas, si bé va ser rebutjat en un primer moment per l’Audiència Nacional, el magistrat Calama va decidir acceptar-la el passat mes de març i decretar-ne el secret. L’argument per acceptar-la a l’Audiència Nacional era que la possible trama tenia branques internacionals. En aquell moment, ja estaven imputats el president de la companyia aèria, Julio Martínez Solá, i el seu CEO, Roberto Roselli. També entraven dins el cas Rodolfo Reyes Rojas, Snip Aviation SL, Santiago Fernandez Lena, Alejandro Delgado Crego, i Miguel Palomero. Ara s’hi afegeix Julio Martínez Martínez, amic de running de Zapatero i administrador de l’empresa Análisis Relevante, una consultora geoestratègica a la qual l’ex inquilí de la Moncloa facturava de manera continuada.
Julio Martínez Martínez havia estat contractat per Plus Ultra per exercir d’intermediari davant càrrecs de Nicolás Maduro per resoldre problemes burocràtics, polítics, duaners i administratius de la companyia, així com per trobar més negocis dins el sector aeri. Martínez va ser detingut i la UDEF va confiscar al seu domicili entre 300.000 i 400.000 euros en metàl·lic. Uns diners que el consultor va al·legar a la policia que provenien d’operacions “familiars” i d’una venda d’un immoble que no havia declarat a Hisenda.
Zapatero facturava a l’empresa Análisis Relevante, de Martínez, “consultories globals”. A través d’aquesta societat, Martínez també va cobrar de Plus Ultra gestions fetes a Veneçuela. La investigació, doncs, s’ha centrat a relacionar Zapatero amb el rescat de Plus Ultra a canvi de cobrar aquestes comissions a través de l’empresa de Martínez. Zapatero ha negat els fets, però sí que ha reconegut les feines com un “expert en geoestratègia” arran de la seva experiència i dels seus viatges per participar en fòrums en més de 90 països.
Dues vies
Però el sumari va més enllà. En conclusió, l’instructor interpreta que Zapatero liderava “una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències” que tenia com a finalitat “l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant instàncies públiques a favor de tercers, principalment Plus Ultra”. Una trama que, a criteri del jutge, va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs “per exercir influències il·lícites, ocultar l’origen i la destinació dels fons i obtenir beneficis econòmics en favor de tercers i del mateix entramat”.
El jutge conclou que la companyia Plus Ultra va intentar assegurar els 53 milions d’euros en ajuts concedits per la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) mitjançant “mecanismes fora de les vies legalment establertes”. Per aconseguir-ho, haurien seguit dues línies d’influència diferents: una a través de l’aleshores ministre de Transports, José Luis Ábalos, i l’altra a través de Rodríguez Zapatero. Tot i que, segons s’informa, ambdues vies es van operar simultàniament, finalment va ser la segona la que va adoptar un “paper predominant” i va permetre a Plus Ultra assolir els seus objectius.
“Pagar una mica per follar”
Un dels indicis recollits, a més de les facturacions, és una conversa del 13 de març de 2020, entre Rodolfo Reyes, d’Snip, i Julio Martinez Sola, sobre possibles vies per obtenir influència. Reyes contacta con Ramón Gordils, ambaixador veneçolà, per sondejar un possible accés a Zapatero. Segons els indicis que recull la interlocutòria, que aporta les transcripcions del sumari, Gordils es compromet a trobar el camí per arribar a Zapatero, i el president de Plus Ultra mostra la seva disposició a pagar per influència. La frase és tot un paradigma: “Com diu un amic, follarem, encara que caldrà pagar una mica”. És a dir, passar una factura per contractar un lobby.
De fet, el sumari incorpora els pagaments que hauria rebut Zapatero, que l’expresident espanyol mai ha negat. De fet, se n’ha vantat com a “autònom i consultor”. Així, va reconèixer sense romanços que treballava per a Análisis Relevante i que cobrava contra factura. La UDEF calcula que Análisis Relevante va transferir 490.780 euros a Zapatero i 239.755 euros a Whathefav, l’empresa de les seves filles. A més d’ingressos d’altres societats relacionades amb Julio Martínez, com ara Gate Center, que va enviar 352.980 euros a l’expresident i 171.727 euros a Whathefav, mentre que les empreses del grup Thinking Heads, vinculades a un altre dels imputats, Daniel Romero-Abreu Kaup, haurien enviat 681.318 euros a Zapatero i 12.297 euros a Whathefav. El sumari recull trobades, informes, trucades i missatges. La tesi central és que l’empresa Análisis Relevante va ser una empresa pantalla per fer arribar a Zapatero els diners de la comissió per la subvenció a Plus Ultra. Un tràfic d’influències, segons el criteri del jutge; un exercici de lobbisme, des de l’entorn de Zapatero. I un cas de lawfare, a interpretació dels partits polítics que fan costat a Sánchez.
