Era d’esperar després d’una pressió judicial i mediàtica molt intensa. El titular la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha acordat investigar l’expresident del govern espanyol, el socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, en el cas “cas Plus Ultra” a petició de la fiscalia anticorrupció. El jutge l’investiga per presumpte blanqueig de capitals, tràfic d’influències i falsedat. Calama investiga al presumpte ús irregular dels 53 milions d’euros que el govern va concedir a l’aerolínia Plus Ultra en forma de rescat durant la pandèmia. El jutrge l’ha citat pel pròxim 2 de juny per prendre-li declaració acompanyat d’advocat. Així mateix, el magistrat ha aixecat el secret de sumari i ha ordenat l’escorcoll de l’Oficina de l’expresident del govern espanyol i de les tres societats mercantils amb les que es troben investigades en el cas.
Curiosament, aquest cas va agafar embranzida a principis del passat mes de març quan el magistrat Calama va acceptar la competència per instruir la causa que l’Audiència Nacional ja havia rebutjat investigar quan estava en mans del Jutjat d’Instrucció 15 de Madrid, tot i que ho havia demanat la fiscalia anticorrupció. El jutge va reclamar les actuacions i el passat 23 d’abril va tornar a decretar el secret de les actuacions. De fet, el jutjat d’Instrucció 15 havia practicat detencions sonades arran de les seves perquisicions com ara la del president de Plus Ultra, Julio Martínez; el CEO, Roberto Roselli, i l’empresari Julio Martínez Martínez. El jutge, en la seva interlocutòria de 85 pàgines, titlla Zapatero de “líder d’una trama organitzada” per obtenir “decisions favorables de l’Administració”.
53 milions indeguts
En la seva denúncia, la Fiscalia alertava de l'”ús indegut” dels 53 milions d’euros rebuts per Plus Ultra, concedits pel Consell de Ministres el març del 2021, i assegurava que els diners “s’haurien utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a aquesta societat per altres de la suposada trama delictiva”. En aquest context, la fiscalia descrivia un pressumpte blanqueig de capitals a través d’una organització criminal que operava a França, Suïssa i Espanya. La tesi és que els fons il·lícits de la companyia que haurien estat blanquejats provenien de delictes de malversació comesos per funcionaris veneçolans. Uns diners que provindrien del desviament de fons dels Comitès Locals d’Abastiment i Producció (CLAP) – un programa de subsidis de Veneçuela- així com vendes d’or de les reserves del l’Estat bolivarià.
“Una estructura estable”
Segons la resolució, Zapatero liderava “una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències” que tenia com a finalitat “l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant instàncies públiques a favor de tercers, principalment Plus Ultra”. Una trama que, a criteri del jutge, va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs “per exercir influències il·lícites, ocultar l’origen i la destinació dels fons i obtenir beneficis econòmics en favor de tercers i del propi entramat”. El jutge conclou que la companyia Plus Ultra va intentar assegurar els 53 milions d’euros en ajuts concedits per la Societat Espanyola de Partiticpacions Industrials (SEPI) mitjançant “mecanismes fora de les vies legalment establertes”. Per acoseguir-ho, van seguir dues línies d’influència diferents: una a través de l’aleshores ministre de Transports, José Luis Ábalos, i l’altra a través de Rodríguez Zapatero. Tot i que, segons s’informa, ambdues vies es van operar simultàniament, finalment va ser la segona la que va adoptar un “paper predominant” i va permetre a Plus Ultra assolir els seus objectius.
