La teoria explica que els judicis penals han de buscar certa veritat judicial. Un concepte diferent del que és la veritat i encara més allunyat de les diferents teories sobre la matèria que ha desenvolupat la filosofia. La veritat judicial és allò que ha quedat acreditat respectant unes normes de procediment i unes garanties. Per això, el judici de l’operació Kitchen és un doll d’informació que es va acreditant i explicant sobre el funcionament de les clavegueres de l’Estat i la seva infanteria, la policia patriòtica espanyola.
Si les anteriors jornades han anat perfilant qui era qui i de quina manera actuava en les operacions clandestines d’aquesta brigada policial, de caràcter polític, la d’aquest dilluns va ser molt profitosa. Tot i que ha estat una declaració en diferit i en format de prova documental. Les circumstàncies ho han obligat. Els acusats i el tribunal que presideix amb ofici la magistrada Teresa Palacios van sentir la gravació de les declaracions en instrucció d’un dels pocs protagonistes de la policia patriòtica que no només n’ha reconegut l’existència, sinó que tot sovint s’ha defensat la tasca, però no s’ha estat de criticar alguna de les operacions més matusseres. De fet, d’ell és la frase “es van carregar un banc per l’operació Catalunya”, per identificar la trama andorrana per acabar el Procés amb la baixada de persiana de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol Ferrusola tenien els diners.
La sala va escoltar la declaració en instrucció del comissari Enrique García Castaño, àlies el Gordo, el veterà cap de l’omnipotent Unitat Central de Suport Operatiu del Cos Nacional de Policia (UCAO, en l’acrònim espanyol). García Castaño estava imputat en la causa per la trama Kitchen i en diverses causes més de la macrocausa Tàndem, però en va quedar fora pel seu estat de salut, que l’ha exonerat de tota responsabilitat penal. Abans, però, havia aportat detalls força sucosos sobre el funcionament de la brigada política i la seva estructura vertical a través de la seva participació a la Kitchen, l’operatiu per robar informació delicada sobre el finançament del PP en mans de l’extresorer de la formació, Luis Bárcenas, els coneguts “papers de Bárcenas”. Una operació que, a mesura que avança el judici, queda més clar que també va servir per obstaculitzar la investigació de la trama Gürtel.
Una escala d’informació
Segons García Castaño, Sergio Ríos, el xofer de Luis Bárcenas, informava sobre l’extresorer del PP els comissaris José Manuel Villarejo i Andrés Gómez Gordo quan el que reportava era “interessant”. Aleshores, el conducte reglamentari feia que Villarejo informés l’aleshores director adjunt operatiu del CNP –màxim comandament uniformat del cos–, el comissari Eugenio Pino, únic condemnat per ara per l’operació Catalunya arran del cas del pendrive dels Pujol. Tot i això, també va destacar que a Villarejo li va encomanar la feina “una autoritat política”, sense dir cap nom. En aquest context, va afegir que Villarejo tenia la seva pròpia línia de comunicació política. “Quan treballava, ell informava el president del govern”, va detallar García Castaño, malgrat que Rajoy en el judici va assegurar que no coneixia el comissari.
El tribunal presidit per Palacios també va sentir, en la gravació reproduïda, com García Castaño afirmava al magistrat Manuel García-Castellón, titular de la instrucció del cas, que l’ordre d’investigar Bárcenas provenia “d’instàncies superiors”. Tant és així que va treure de l’equació el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez. És a dir, que apuntava directament al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i a membres del gabinet del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. García Castaño va admetre que era “conscient” que li havien demanat que obtingués el material comprometedor per al PP per “amagar-lo” al magistrat que investigava el cas Gürtel i la peça separada sobre papers de Bárcenas, Pablo Ruz.
García Castaño va ser el responsable de les vigilàncies a Rosalía Iglesias, la dona de Bárcenas, quan l’extresorer del PP estava a la presó. I així ho va admetre al jutge instructor. Seguint el fil de la declaració que es va sentir aquest dilluns, Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas va ser fitxat com a “col·laborador habitual” i “transmetia directament” la informació sobre Bárcenas que “trobava interessant”, tant al comissari Villarejo com a Gómez Gordo. Unes trobades que es concertaven cada 20 dies. Ara bé, García Castaño va assenyalar que, en principi, a Ríos no se’l pagava com a confident, tot i que la ingent prova aportada i desclassificada acrediten que cobrava 2.000 euros mensuals que provenien dels fons reservats. Ríos va ser identificat amb el nom “K-2” entre els set confidents que tenien registrats en aquest operatiu, numerats del K-1 al K-7. García Castaño també va reconèixer haver estat el responsable del bolcat de la informació que contenien els mòbils que van sostreure a Bárcenas. García Castaño va descriure a l’instructor la dinàmica professional i operativa de la brigada política. Tant va ser així que la magistrada Palacios va decidir restringir l’audiència pública de la vista.
