El jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, també pressionava companys de toga per tal que desimputessin els comissaris amics de la policia patriòtica. Així es reflecteix en la part final del dinar que va compartir el 4 de novembre de 2014 amb el comissari del Cos Nacional de Policia, coordinador de l’Operació Catalunya, José Manuel Villarejo, i el cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el també comissari José Luis Olivera.
En el moment de les copes –pelotazo”, en diuen–, ja no hi eren l’empresari Adrián de la Joya i el president de La Razón, Mauricio Casals, que ja havien abandonat el restaurant. És en aquest moment que Olivera i Villarejo es queixen que mantinguin imputat el comissari Carlos Salamanca, el cap de la policia a l’aeroport de Barajas, per la causa Gao-Ping o Emperador –un cas de corrupció policial del que finalment van quedar absolts els comandaments policials. Una causa que, per cert, va desenterrar la drestal de guerra entre comissaris que va fer implosionar la policia patriòtica. Andreu es va comprometre arreglar-ho “d’una puta vegada”. Tres dies després, es va desimputar el comissari Salamanca.
Bombassa amb tònica i el comissari amic
El jutge Andreu anima els seus contertulians a fer un “pelotazo” després del dinar. Olivera i Villarejo accepten quedar-se. El cap del CITCO recomana prendre una “bombassa” perquè l’altre dia el va tastar a casa de la seva filla. Seran dues bombassases amb tònica. Villarejo no pren res més. No tenen gaire temps, perquè Villarejo té una gestió a quarts de sis de la tarda i el jutge suposadament ha de tornar a treballar, d’aquí que telefoni al seu xofer, Marcelo, perquè el reculli en 20 minuts. Així que tots tres van per feina.
Villarejo avisa el jutge que volen “xingar” en “Charlie”, en referència a Carlos Salamanca, el comissari implicat en el cas Emperador, acusat de rebre regals de la trama de l’empresari xinès Gao Ping a canvi de favors. “És seriós que el volen xingar?”, pregunta indignat el jutge. Villarejo dona les raons de la informació, i apunta que la imputació respon a l’interès del director general de la Policia, aleshores Ignacio Cosidó, de fer punts per a quan el facin fora anar a treballar amb Ignacio González, el president de la comunitat de Madrid si guanya les eleccions. Andreu s’escalfa i renega pel manteniment de la imputació. De fet, Andreu es va apartar del cas abans que el recusessin per la seva reconeguda amistat amb el comissari Salamanca.
Ara bé, insisteix davant dels policies que “és el seu assumpte” perquè, al capdavall, en va començar la instrucció. Andreu es queixa, sonorament empipat, que portin “any i mig amb aquesta merda” –amb cops a la taula i tot– i avisa que “demà mateix parlarà amb Ismael” perquè tanqui l’afer. Ismael és el jutge també de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, el magistrat que es va fer càrrec de la instrucció després que Andreu se n’apartés. Andreu diu que demà “parlarà sens falta”, amb Moreno, per tal de mostrar la seva “preocupació” i que digui “d’una puta vegada” si Salamanca va cobrar o no i faci carpetada a l’afer. També li retreu que mantingui imputats als altres comandaments perquè “van permetre aparcar cotxes” en un aparcament de convidats. Així mateix, els dos policies admeten que han advertit al ministre que li “muntaran una revolta” si sancionen Salamanca i que s’aguanta per la “pressió que fan al secretari d’Estat” per mantenir-lo.
“Només és saltar-se les formes”
Fins i tot, Olivera assegura que el seu cap de blanqueig, “el Luna (suposadament Álvaro Luna) li va vendre vi al xinès” i va tenir sort que no tingués punxat el telèfon. Una afirmació que entenen els seus companys de copa. La conversa s’enfila i Andreu justifica el comportament del comissari Salamanca i ho redueix a una “irregularitat administrativa” i de “saltar-se les formes”. Així mateix, i imitant la pronuncia tòpica xinesa, afirma que de seguir així “tothom anirà a prendre pel cul” i que “tothom hauria d’estar callat”. Andreu admet que “al·lucina” davant la imputació dels policies. “Parlaré demà amb Ismael, perquè he estat callat i serrant les dents!”, emfatitza Andreu. Tots neguen enèrgicament la corrupció de la policia.
La desimputació arriba
Continua, el jutge defensant a capa i espasa el comissari Salamanca i reclama que el policia surti per la “porta gran”, amb una interlocutòria del jutge ordenant l’arxiu del cas. “Demà parlaré seriosament amb Ismael”, indica Andreu que admet que fa pocs dies va enraonar amb el comissari i que no li va demanar res. Villarejo afegeix que va avisar a Francisco Martínez –secretari d’Estat de Seguretat de l’època i número dos del ministre Jorge Fernández Díaz– que “si volia la guerra mortal” expedientés Salamanca. Tots tres dirigeixen la crítica a Cosidó i el Director Adjunt Operatiu -el màxim comandament uniformat de la policia-, el comissari Eugenio Pino, que titllen de “merda” i els retreuen la feina feta.
Finalment, el comissari se’n va sortir i el set de novembre, uns dies després del dinar, es va desimputar el comissari. Un arxiu que va ser confirmat pel Tribunal Suprem l’any 2015, després que fiscalia ho recorregués. Temps després es va tornar a obrir una altra causa contra el comissari Salamanca, el 2018. El maig de l’any 2021 la sala penal de l’Audiència, però, va confirmar que hi havia indicis per investigar el comissari arran de la causa Tàndem, la megacausa Villarejo. S’acomiaden després d’un riure. Però tornaran a dinar dos mesos després amb més opinions de l’actualitat. Continuarà.
8 
