Dijous, 30 d’abril, l’Audiència Nacional, obrirà judici d’un dels casos que més ha marcat la història dels darrers anys, tenint present que va ser un sumari iniciat el 2011. És el cas Emperador o GaoPing, nom de l’empresari xinès que va centrar la investigació. És una llarguíssima instrucció judicial d’una suposada màfia xinesa de frau fiscal i blanqueig de capitals que, a priori, no tindria més importància, perquè d’estructures de blanqueig i frau, l’Audiència Nacional en jutja cada mes. Però aquesta va tenir una incidència clau en la implosió que va patir la policia patriòtica que va permetre conèixer l’entramat de la claveguera, una guerra judicial dins l’Audiència Nacional i dins la policia, va ser un element clau per amenaçar el banc on els Pujol Ferrusola hi tenien els diners i que va acabant baixant les portes i on va sortir escaldat un famós productor i actor de pel·ícules X com Nacho Vidal.
L’audiència preliminar, és a dir, les qüestions prèvies en la nova nomenclatura processal, se celebrarà a partir de dijous d’aquesta setmana. Una jornada on és previst que la fiscalia anticorrupció acordi diverses conformitats amb molts dels 102 processats. De fet, les demores processals del cas, un canvi de fiscal, i la reducció del cas a fraus suposadament comesos entre els anys 2010 i 2012 han tret ferro a un sumari que va va servir per embolicar una pretesa màfia policial amb una màfia xinesa que operava des de Madrid al món.
De fet, aquest cas ja va tenir una primera sentència, el 16 de desembre de 2016, de la peça separada que es va desprendre batejada com a “funcionaris”. A judici només van arribar sis policies, -cinc membres del Cos Nacional de Policia i un de la policia local de Fuenlabrada, dels quinze que van ser investigats. I van ser jutjats acusats de revelar informació i rebre suborns de Yongping Wu Liu, que la policia identificava com la mà dreta de Gao Ping. Aquesta resolució, en una sala presidida per l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va absoltre tots els policies malgrat les penes de fins 9 anys de presó que demanava la fiscalia. Una resolució que, per cert, va tenir un vot discrepant del magistrat Ramon Saenz Valcárcel, possiblement el magistrat més progressista de l’Audiència Nacional i ara, del Tribunal Constitucional.
102 acusats
El judici, que se sotmetrà a la sala Penal de l’Audiència Nacional, serà el primer pas després que el magistrat instructor, José Luis Calama, enviés el sumari a judici el 15 de febrer de 2022. La tesi del jutge, compartida amb la fiscalia anticorrupció és que Gao Ping, un famós empresari xinès afincat a Madrid, liderava una suposada organització criminal a gran escala l per dur a terme un frau fiscal “sistematitzat” i blanqueig de capitals entre el 2010 i el 2012. A més, de Gao Ping, el jutge va processar a 101 persones més entre les que s’hi trobava i Nacho Vidal, un dels més reputats actors de cinema porno. De fet, del sumari es desprèn que la fiscalia l’acusa de vendre material eròtic, com penis de goma, a través de factures falses.
En definitiva s’acusa al més de centenar d’acusats dels delictes d’organització criminal, suborn passiu, suborn actiu, amenaces, detenció il·legal, blanqueig de capitals, delictes contra la Hisenda pública, falsificació de documents mercantils, organització criminal, possessió de moneda falsificada i delictes contra la propietat industria. En resum, el magistrat conclou que tots formaven part d’una “complexa macroorganització criminal internacional” que a través de societats pantalles, defraudaven a Hisenda i blanquejaven diners.
La policia patriòtica, implosiona
El cas també va ser investigat per la Unitat d’Afers Interns i va venir marcat per un desori de la instrucció. D’entrada, el jutge instructor del cas, en primera instància, Fernando Andreu -amic del comissari d’intel·ligència jubilat i un dels agents operatius de la policia patriòtica- va haver de deixar anar un dels principals detinguts perquè el seu arrest va ser il·legal. Una il·legalitat declarada pel magistrat de la sala penal, Felix Alfonso Guevara, que li va costar força crítiques de la judicatura que més s’entenia amb la policia.
El cas que es va derivar contra els policies, el va portar el comissari Marcelino Martín Blas, ara acusat a la Kitchen i membre destacat de la policia patriòtica en els inicis de l’operació Catalunya. Martín Blas va posar en el paquet de sospitosos el fill del comissari Villarejo, malgrat tenir amistat, José Manuel Villarejo Gil. Embolicar el fill del comissari, que es dedicava a la compra venda de joguines, va ser tota un desafiament que va obrir una cruenta batalla entre els dos comissaris que va acabar esclatant en el cas del Pequeño Nicolás.
A més, en la investigació també s’investigaven altres comissaris que tenien bones relacions amb Villarejo, com Carlos Salamanca, condemnat per suborn en la peça King de l’operació Tàndem. De fet, arran de la relació personal d’Andreu amb Salamanca, el magistrat es va acabar inhibint del cas. Abans però, va arxivar la causa contra la majoria dels policies l’agost de 2015. Andreu tenia extraordinàries relacions amb destacats membres de la policia patriòtica. Més tard, l’any 2020, l’altre jutge instructor, José Luis Calama, va treure de l’equació el comissari Miguel Ángel Gómez Gordo, cap de la brigada d’Estrangeria del CNP i ara embolicat amb la Kitchen.
De Fuenlabrada a Andorra
La guerra oberta de la policia va començar a obrir les primeres escletxes a la claveguera. Però també es va aprofitar per l’operació Catalunya. En concret, per la trama andorrana. És a dir, les pressions per obtenir informació financera dels líders sobiranistes al Principat, i més en detall, el dispositiu per aconseguir-la de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid, on els Pujol Ferrusola hi tenien els diners. Les pressions cap a l’entitat a través del SEPBLAC i del Tresor dels EUA, eren arran de les informacions que relacionaven l’entitat amb la màfia xinesa, a través de Gao Ping. De fet, era un dels cinc arguments del document del FINcen que va servir per justificar la intervenció, a més del cas dels fons de Veneçuela -ja arxivat, el cas Rus -ja arxivat-, els fons mexicans i les societats panamenyes.
Gao Ping treballava amb l’empresari valencià, Rafael Pallardó, que utilitzava de correu per enviar diners a Andorra, que se justificaven a través de factures de productes de marroquineria. Una operació que les autoritats andorranes van considerar com a blanqueig i que després de la intervenció del Banc van obrir un sumari judicial. De fet, a Andorra és el cas Gao Ping que ha acabat amb dures sentències pels gestors de la BPA, com ara l’exceo de l’entitat, Joan Pau Miquel. Curiosament, la sentència, que està recorreguda, va arribar molt abans que no pas el judici de la causa a Espanya que encara resten cinc dies perquè comenci a celebrar-se, tot i que el cas, es va despertar a Andorra arran de la investigació de l’Audiència Nacional. En aquest sentit, des d’Andorra esperen el resultat d’aquest judici per poder comparar-lo amb el resultat que va tenir al Principat i així poder tenir més força de cara el recurs presentat.
