“L’operació Catalunya és una suposada estratègia portada a terme entre el 2012 i el 2016 per investigar i desacreditar líders vinculats al moviment independentista català”. Aquest és la descripció que fa la poderosa Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l’UCO, en un dels principals atestats, el 89/2026, de les diligències 150/2025, el cas Leire, que instrueix el Tribunal Central d’Instància número 5 de l’Audiència Nacional, en mans del magistrat Santiago Pedraz. Es refereix a l’operatiu de la policia patriòtica de l’etapa de Mariano Rajoy davant del qual el PSOE es va posar de perfil malgrat les evidències. En els darrers anys, en canvi, el partit de Pedro Sánchez l’ha volgut tenir en el seu arsenal per a la batalla contra el setge judicial que considera que pateix i contra el PP i, de retruc, aprofitar per continuar la seva relació amb Junts i ERC i sostenir-se a la Moncloa, amb el compromís que s’investigaria aquella operació i que s’aplicaria l’amnistia. Així doncs, hi havia un doble efecte i intenció: aconseguir proves de la guerra bruta contra el Procés per part de jutges, fiscals i guàrdies civils i, d’altra banda, alimentar la relació amb Junts i ERC.
En aquest atestat, titulat Informe sobre fets d’aparent naturalesa delictiva, els agents de la policia judicial fan una mena de minut i resultat de la suposada trama del PSOE per buscar informació compromesa i delicada dels jutges, policies i fiscals encarregats dels casos que assetjaven la formació, el govern de Pedro Sánchez i el seu entorn. Qualsevol mena d’informació que servís per evidenciar que el sistema tenia una brigada política amb diversos tentacles per atacar el PSOE. I també, per buscar víctimes d’altres operacions clandestines de l’Estat per teixir-hi complicitats i que ajudessin a aportar informació o denúncies públiques.
Precisament és en aquest punt on l’UCO detecta l’ús de l’operació Catalunya en la trama. La tesi de la Guàrdia Civil és que la suposada claveguera del PSOE feia servir el fantasma d’aquell operatiu tant per trobar informació delicada de jutges, fiscals i policies com per trobar aliats que els subministressin material o denunciessin actuacions irregulars dels mateixos representants del sistema penal. Fins i tot, els investigadors han trobat un document en un mòbil de Leire Díez amb un sucós document batejat com Acciones Cataluña, on s’especifiquen una sèrie de fets relacionats amb l’operació contra el sobiranisme català. A més, van contactar amb noms com Nervis Villalobos -personatge central de la connexió Maracaibo de l’operació Catalunya- o el tinent coronel Basilio Sánchez Portillo, un dels enigmes del dispositiu clandestí contra el Procés o el coronel Daniel Baena. Fins i tot, amb el teló de fons de l’amnistia com a argument per garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa pel suport de Junts i ERC. La casualitat ha volgut que en l’ex director adjunt operatiu del CNP amb Rajoy, Eugenio Pino, en la seva declaració com a acusat en l’operació Kitchen, assegurés que la fiscalia estava al corrent de l’operació Catalunya. Les llibretes de Leire Díez, a les que ha tingut accés El Món, apareixen tots aquests elements de l’operació Catalunya.
“L’UCO patriòtica”
L’atestat recull declaracions que consten al sumari, a les quals ha tingut accés El Món, que ja esbossen els objectius de la suposada trama que coordinada, a criteri del jutge instructor i la Guàrdia Civil, Santos Cerdán i dirigia operativament Leire Díez. Hi ha, per exemple, declaració com a testimoni de Francisco, Fran, Ortega, relacionat amb Díez per una feina com a número dos de seguretat de Correus, on la lampista del PSOE era cap de relacions institucionals. Ortega va ser escorta, entre el 2003 i el 2011 a Navarra i el País Basc. En aquell destí, va conèixer Koldo García -també escorta en aquella època- i un dels personatges centrals de tot el cas, el comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, excap del servei d’Informació de la Guàrdia Civil a Intxaurrondo i destacat després a les Unitats Centrals Especials 1 i 2 (UCE) de l’institut armat, l’elit dels analistes del cos. Villalba també va ser qui va donar telèfons mòbils tunejats a Víctor de Aldama i Koldo García, tal com es reconeix en el sumari del cas Mascaretes.
Ortega va relatar a la Guàrdia Civil les seves trobades amb Leire i quina mena d’informació li demanava. En concret, sobre l’UCO. És en aquest punt que, segons Ortega, Leire es referia a la unitat com “l’UCO patriòtica” –versionant el terme policia patriòtica de l’època del PP– tot “traçant paral·lelismes amb l’operació Catalunya i el cas Sandro Rosell”. És a dir, buscant informació sobre la participació de membres de l’institut armat en la “fabricació de proves contra els independentistes”.
Villalba en dona fe i apareix Basilio
El testimoni d’Ortega es corrobora amb un altre dels testimonis, el del comandant de la Guàrdia Civil, Rubén Villalba, que el 28 de maig passat va explicar als seus companys de l’UCO la mateixa versió, però força més ampliada, que l’expressada per Ortega. Villalba va reconèixer haver participat en dues reunions amb Díez. De fet, en va escriure dues actes que va lliurar als seus superiors i a les que també ha tingut accés El Món. Hi detalla que Díez “insisteix molt, en el transcurs de la reunió, sobre l’operació Catalunya i la seva vinculació amb el fiscal Grinda i el tecol Basilio”. Dos noms que es refereixen al fiscal anticorrupció José Grinda i al tinent coronel de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo.
En definitiva, són dos noms que apareixen amb regularitat als atestats i a les actes de declaració de testimonis recollits pels investigadors. Pel que fa a Grinda, l’enllaçaven amb la trama andorrana de l’operació Catalunya, amb la xuclada de dades de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’operació Llampec per fer-se amb els noms i cognoms dels impositors del banc on els Pujol Ferrusola tenien els diners que suposadament provenien de la deixa de Florenci Pujol.
Grinda, com a fiscal que empaitava el finançament irregular de CDC, també és el pont de les declaracions amb Nervis Villalobos, exviceministre d’Energia de Veneçuela, que va denunciar pressions del fiscal anticorrupció per tal que aportés dades sobre les finances dels Pujol Ferrusola. De fet, va comparèixer a la comissió d’investigació al Congrés on va recordar les dues denúncies interposades per pressions de l’inspector Bonifacio Díez, àlies Boni, un dels membres operatius de la policia patriòtica, i del fiscal Grinda. Segons Villalobos, se li va presentar com a assistent del director adjunt operatiu (DAO) per aconseguir les dades financeres dels Pujol Ferrusola, i a canvi el deixarien estar i implantar-se a Espanya amb els seus negocis. Ara Villalobos es troba investigat a la causa per, suposadament, aportar informació que comprometria Grinda sobre l’operació Catalunya. També insisteixen en el nom del tinent coronel Basilio Luis Sánchez, un agent encobert que actua amb el nom d’Alfonso Ruiz. Un detall que l’informe 18162/VIII-JG de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) del CNP, de 22 de juliol, també recull. Basilio Sánchez/Alfonso Ruiz va reconèixer davant la jutgessa que va instruir una denúncia del cap de la secció d’Internacional de la BPA que va dirigir la investigació contra el banc amb una cinquantena d’agents de l’institut armat destinats a Catalunya. En aquella instrucció es va vantar que, arran de la seva investigació, el FINCen dels Estats Units, la unitat del servei de prevenció de blanqueig, va actuar contra la BPA.
“Acciones Cataluña“
Per altra banda, la trama que suposadament coordinaven Santos Cerdán i Díez hauria articulat una guia de treball titulada Acciones Cataluña. En aquest punt, barrejaven diversos elements que anaven des d’informació compromesa de la brigada política de la policia durant els anys de plom de l’operació Catalunya fins a aprofitar informació que encara no s’havia utilitzat per pressionar víctimes per tal que col·laboressin amb el PSOE o aprofitar-se de Junts i ERC en el marc de tot allò que sorgia en la comissió d’Investigació de l’operació Catalunya. Fins i tot, es va apuntar la possibilitat de collar el comissari José Manuel Villarejo per tal que els subministrés material compromès de Manuel Marchena, i així forçar l’aplicació de l’amnistia a canvi de garantir el suport de Junts.
El document, que segons la Guàrdia Civil és del 27 d’abril de 2025, preveu acabar amb la comissió d’investigació com més aviat millor. De fet, el PSOE sempre va tenir pressa per tancar-la i registrar les conclusions a la fiscalia. En el mateix sentit, aquest document mostra com maniobraven per no sucumbir als desitjos de Junts, com ara les peticions de compareixença del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, al Congrés per qüestions com ara Egovox, un sistema de gravació i interceptació de comunicacions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat sota sospita per la seva manipulació. De fet, va ser el sistema utilitzat per implicar Gonzalo Boye en el cas de Sito Miñanco. També lamenten que Junts no entengui que no s’hagi anat més enllà contra els policies i fiscals implicats en les diverses subtrames de l’operació Catalunya, tal com s’havia compromès el PSOE. Però el grup de Leire Díez considera que ja han fet prou afavorint que participessin en la comissió d’investigació.
Pel que fa a l’amnistia, determinen que és “un dels obstacles per esdevenir més àgils i poder resoldre amb èxit la qüestió és el Tribunal Suprem”. Però no només per tal que Junts o ERC sostingui el govern sinó perquè consideren que al partit també l’afecta. “Es podria dir que estem fent progressos; crec que ens trobem en l’esprint intermedi abans del final de l’etapa perquè es pugui implementar l’acord amb Villarejo i Paco Martínez i puguem obtenir els documents de Villarejo, especialment aquells que fan referència al Tribunal Suprem, als jutges i als fiscals”, exposen en el document. Una referència a les negociacions del comissari d’intel·ligència jubilat i l’ex número dos del Ministeri de l’Interior, d’aportar dades compromeses dels integrants de la sala penal del Tribunal Suprem, que tindria la darrera paraula en l’aplicació de l’amnistia.
