La trama andorrana de l’Operació Catalunya no deixa de sorprendre, tant per la forma com pel fons. Un dels nous exemples en “l’operació llampec”, el tèrbol dispositiu que van dur a terme les autoritats espanyoles per xuclar totes les dades de la Banca Privada d’Andorra on la fiscalia considerava que els líders independentistes, més enllà de la família Pujol Ferrusola, hi tenien diners al marge de la hisenda espanyola. Després de tota l’operativa per intentar obtenir la documentació dels suposats comptes dels Pujol, del president Artur Mas, i d’Oriol Junqueras, amb visites policials, trobades en hotels o amenaces d’intervenció -que després es van complir- va arribar la darrera fase.

Un cop es va intervenir la filial espanyola de la BPA, el Banco de Madrid, la fiscalia anticorrupció espanyola que dirigien José Grinda i Juan José de la Rosa, i l’Audiència Nacional va posar en marxa una operació extraordinàriament ràpida, batejada pels andorrans com a “llampec”, per tal d’absorbir de manera gairebé immediata les dades dels clients de l’entitat. Tot des de la seu de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i amb evidents irregularitats que clamen no només contra el rigor de la justícia espanyola sinó també de l’andorrana. 

“Manipulació?”

Una maniobra que ha obert un procés judicial a Andorra a la vista “d’una probable manipulació i alteració de la seqüència real seguida per a l’obtenció i lliurament de dades informàtiques reclamades per l’Audiència Nacional”. Una operació que fins i tot, alguns interpreten com un atac de ple a la sobirania estatal andorrana a la vista de com es va dur a terme. 

Segons la documentació que consta a la Comissió Rogatòria Internacional 10/2015, a la que ha tingut accés El Món, la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, a través de les diligències d’investigació 7/2015, va prémer l’interruptor per una obtenció exprés de material indiciari. Així va remetre al fiscal andorrà Alfons Alberca, que ara dirigeix l’acusació contra els directius del BPA en el cas Gao Ping, i s’hauria reunit amb el fiscal José Grinda i el jutge Josep Maria Pijoan, la petició de clonat de dades. 

La petició de la fiscalia espanyol del fiscal José Grinda i Juan José Rosa amb la data d'enviament escrita a bolígraf/QS
La petició de la fiscalia espanyol del fiscal José Grinda i Juan José Rosa amb la data d’enviament escrita a bolígraf/QS

Anotacions a bolígraf

Però aquesta petició, en el segell de registre d’entrada hi ha dues anotacions a bolígraf. En concret, les xifres 15,17 i 1244. Unes anotacions manuscrites que correspondrien, en tot cas, a les 15:17 hores. És a dir, l’hora que s’hauria remès a les autoritats judicials andorranes. Tanmateix s’observa que la data de recepció és del 24 de març de 2015, a les 14.46 i número de registre 1263, una hora que sembla la d’enviament de la còpia prèviament remesa a l’Audiència Nacional. De fet, si fos l’hora de recepció de la justícia andorrana seria en llengua catalana. 

El document on apareix en castellà un registre a les 14.46, fet que fa sospitar que és una còpia de l'escrit de remissió de la mateixa audiència nacional/Quico Sallés
El document on apareix en castellà un registre a les 14.46, fet que fa sospitar que és una còpia de l’escrit de remissió de la mateixa audiència nacional/Quico Sallés

Per altra banda, l’escrit de la fiscalia andorrana de la Secció Especial d’Instrucció Especialitzada on s’adjunta la petició espanyola, es registra el 24 de març de 2015, però curiosament “sense hora”. Una situació tan estranya com inèdita. A continuació, i arran de la petició de la fiscalia, la justícia andorrana dicta una interlocutòria (aute, segons la terminologia andorrana) amb data de 24 de març que de forma urgent es procedeixin a lliurar la base de clients per part dels tècnics de la BPA. Tot a partir de les 15:17. És a dir, l’hora amb què s’hauria d’haver encetat el procés de traspàs de dades. Però una nota interior del servei de seguretat de l’ambaixada explica una història ben diferent i, en certa manera, inquietant. 

Una nota de la Guàrdia Civil esberla el relat oficial

Així, i seguint el fil oficial a partir de les 15:17, hora d’enviament del fax, la fiscalia andorrana rep la petició espanyola. En principi es llegeix la petició, i s’escriu el document de no oposició. Tot seguit es remet l’escrit a la Batllia andorrana (jutjat), que ocupa Canòlic Mingorance, que llegeix l’escrit i ordena la localització de Carlos Salvadó i Santiago Guillén, gestors informàtics de la BPA, per tal que gravin les dades informàtiques en un disc dur extern. Alhora la batlle instructora ha de coordinar el lliurament a un funcionari del Cos Nacional de Policia. Estranyament aquest lliurament es fa a l’ambaixada espanyola i, sense finalment, cap control judicial de custòdia. 

Escrit de la batllia andorrana donant curs a la petició espanyola, sense hora de recepció/Quico Sallés
Escrit de la batllia andorrana donant curs a la petició espanyola, sense hora de recepció/Quico Sallés
Detall del segell d'entrada de l'escrit de la justícia andorrana sense hora/QS
Detall del segell d’entrada de l’escrit de la justícia andorrana sense hora/QS

Però, les coses no van seguir aquest relat. En concret una nota interior del Servei de Seguretat de la Guàrdia Civil de l’ambaixada espanyola, que detalla la reunió de l’agregat d’Interior i membres del CNP narra uns fets ben diferents. En aquesta nota s’observa que a les 10:05 hores del mateix 24 de març -és a dir, cinc hores abans de la recepció de la comissió rogatòria internacional- ja s’havien

personat i reunit a dependències de l’ambaixada els membres del CNP desplaçats des d’Espanya, així com l’Inspector Celestino Barroso Martín -que ja havia amenaçat als propietaris del banc andorrà i al seu CEO, Joan Pau Miquel, amb Josep Molina Fuste i Miguel González García (d’IBM, Ibermàtica Andorrana), tots dos suposadament designats per directius de BPA (suposadament Carlos Salvadó Miras i Santiago Guillén Sánchez). No van marxar fins les 19:35 del vespre. De fet, el clonatge s’estava fent, segons es desgrana de la documentació, des de molt abans de l’arribada de l’ordre espanyola i de l’autorització de la justícia andorrana. Ara, amb aquesta documentació, els responsables de la BPA han obert un nou procés de nulitat d’actuacions. La pressa per obtenir les dades haurien jugat una mala passada al rigor documental del Procés.

informe intern de la Guàrdia Civil que acredita que portaven ja cinc hores fent el trasllat de les bases de dades/QS
informe intern de la Guàrdia Civil que acredita que portaven ja cinc hores fent el trasllat de les bases de dades/QS
Més notícies
Una imatge de la vista oral del judici al BPA al Palau de Justícia Andorrana/Quico Sallés

Àudios i agendes de Villarejo constaten la trama andorrana de l’operació Catalunya

Reportatge: Àudios i agendes de Villarejo constaten la trama andorrana de l’operació Catalunya
Comparteix
Una reunió del jutge Pijuan amb el fiscal espanyol Grinda a Andorra enterboleix encara més el cas BPA
Reportatge: Àudios i agendes de Villarejo constaten la trama andorrana de l’operació Catalunya - Mobile
Alícia Sánchez-Camacho en una imatge d’arxiu | ACN

Villarejo apunta a Sánchez-Camacho com a primera font de l’operació Catalunya

Notícia: Villarejo apunta a Sánchez-Camacho com a primera font de l’operació Catalunya
Comparteix
Declaració del comissari en la investigació judicial de peça separada de l'agència de detectius Método 3
Notícia: Villarejo apunta a Sánchez-Camacho com a primera font de l’operació Catalunya - Mobile
L'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, en una imatge d'arxiu / Europa Press

Turull, sobre Villarejo: “Ja podem parlar d’Estat convertit en claveguera”

Notícia: Turull, sobre Villarejo: “Ja podem parlar d’Estat convertit en claveguera”
Comparteix
L'exconseller acusa Madrid d’actuar com si Catalunya “fos de la seva propietat”
Notícia: Turull, sobre Villarejo: “Ja podem parlar d’Estat convertit en claveguera” - Mobile
Pla general de vehicles a punt de sortir d'Andorra per la frontera amb Catalunya

Villarejo, disposat a testificar a Andorra per l’Operació Catalunya

Notícia: Villarejo, disposat a testificar a Andorra per l’Operació Catalunya
Comparteix
La Batllia ja tramita la petició
Notícia: Villarejo, disposat a testificar a Andorra per l’Operació Catalunya - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: 1714 a juny 03, 2022 | 20:13
    1714 juny 03, 2022 | 20:13
    quina pena que ETA no va acabar la feina de neteja
  2. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a juny 04, 2022 | 07:31
    Pere Llimonera i Citronell juny 04, 2022 | 07:31
    Ser espanyol a Catalunya cada dia és més difícil.
    • Icona del comentari de: L’as clavada limoncelo a juny 04, 2022 | 10:37
      L’as clavada limoncelo juny 04, 2022 | 10:37
      Es evident q’els espanyols que viviu a catalunya sou tractats com a catalans
    • Icona del comentari de: Cat a juny 04, 2022 | 14:03
      Cat juny 04, 2022 | 14:03
      Doncs ja ho saps, no et frenis i torna al poble dels teus pares i els teus avantpassats. Tots ho agrairem.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa