Maniobra per evitar donar explicacions sobre els instruments de ciberespionatge dels que diposa l’Estat, encara que siguin d’empreses tecnològiques que desperten tota mena de crítiques, sospites i suspicàcies. En aquest cas, de Palantir. Una empresa de software nord-americana especialitzada en tecnologies basades en la intel·ligència artificial per a polítiques de seguretat. Una companyia que ha saltat a la palestra per l’ús que n’han fet els EUA i Israel en conflictes com Afganistan, Iraq o Gaza o fins i tot, internament, com la policia de la immigració nord-americana, l’ICE, que ha aixecat polseguera entre les organitzacions internacionals que defensen els drets civils i els humans. Sobretot per la facilitat que té la tecnologia d’aquestes empreses a fiscalitzar i utilitzar les dades personals que els Estat tenen dels seus ciutadans.
Dues adjudicacions per part de la Prefectura d’Afers Econòmics de l’Estat Major de la Defensa, que penja del ministeri de Margarita Robles, han aixecat la llebre. En concret, són adjudicacions a Palantir Technologies Spain, S.L. per un total de 16,8 milions d’euros en els darrers anys. L’any 2022 se li va adjudicar un contracte per valor de 256.200 €, i l’any 2023 un contracte per valor de 16,54 M€, ambdós al 50% en les categories “arquitectura i enginyeria” i “software i llicències”. El portaveu d’afers de Justícia i Drets de Junts al Congrés, Josep Pagès, ha demanat explicacions per aquestes compres. La sorpresa ha estat que part de les seves peticions d’informació han quedat ajornades per part de la Mesa del Congrés en considerar que és “matèria reservada” i que, en tot cas, si s’hagués de donar alguna explicació s’hauria de fer a la comissió de control del Congrés de Despeses reservades on es controla l’activitat del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)
“Monitoritzar els ciutadans”
Pagès assegura que persistirà per obtenir la informació. De fet, no n’ha reformulat preguntes, i alhora ha presentat un requeriment d’informació al govern de l’Estat. Una de les altres formules internes del poder legislatiu per demanar explicacions a l’executiu sobre la seva activitat. Pagès tem que amb aquests contractes i altres que es puguin haver adjudicat o celebrat puguin “de forma proactiva i massiva, estar estar monitoritzant el comportament dels ciutadans en xarxes socials i plataformes”.
Per a Pagès, la simple existència de les adjudicacions a Palantir planteja “l’existència de riscos per a la privacitat, la rendició de comptes i la democràcia amb la contractació, per part del Ministeri de Defensa i dels seus serveis d’informació o secrets”. En tot cas, Pagès insisteix a El Món que no desistirà per a “l’obtenció dels contractes que el Ministeri de Defensa i de qualsevol altre organisme de l’Estat espanyol hagi formalitzat amb Palantir Technologies Spain, S.L.”. De fet, n’ha reformulat preguntes per obtenir de manera més immediata les respostes i collar el PSOE.
Transparència també ho nega
De fet, la informació que requereix és l’Informe jurídic que justifica l’ús del procediment negociat sense publicitat, com és que només hi havia un licitador, a quines dades tindrà accés, les trobades i reunions entre els representants de Palantir i del ministeri de Defensa, i quin tipus d’ús se’n farà de les aplicacions de ciberespionatge o ciberintel·ligència, si seran operacions militars, intel·ligència estratègica, ciberseguretat , control de fronteres o cooperació internacional. De fet, a la plataforma de Contractació de l’Estat no consta cap dels documents habituals de les contractacions.
Val a dir que el 13 de juliol de 2023 es va registrar una petició a la Unitat d’Informació de Transparència del Ministeri de Defensa, una sol·licitud d’accés a la informació pública. Però el 13 de setembre de 2023, el cap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa (JEMACON), el general Fernando García González‐Valerio, al·legava que no es podia atorgar més informació perquè “l’existència d’informació classificada fa inviable l’accés a la totalitat de la informació sol·licitada. De fet, argumentava que informar-ne dels contractes “causaria un perjudici més greu a la seguretat nacional i la defensa que l’interès públic d’accés que es pretén preservar”.
