La Batllia d’Andorra ja ha començat a tramitar la petició del comissari jubilat José Manuel Villarejo per tal d’aclarir la trama andorrana de l’operació Catalunya. Aquest dijous, els lletrats de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i de l’entitat Drets, van registrar els corresponents escrits de petició a la Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, -el jutjat d’instrucció andorrà- que investiga el cas de les pressions de l’Estat espanyol contra la sobirania andorrana per intentar aturar el Procés sobiranista.
L’escrit informa a la jutgessa que el comissari, que ja va declarar per comissió rogatòria, s’ha mostrat disposat, a la vista de les nous fets que han sorgit a la causa a declarar per videoconferència de manera immediata. La petició ja està cursada. De fet, i segons ha pogut saber El Món, és previsible que la prova testifical es realitzi la setmana entrant. De tota manera, la complexitat de la comissió rogatòria podria dilatar el procés, primer cal l’establiment de les comissions entre els ministeris de justícia andorrà i espanyol i remetre-ho al jutjat de Mòstoles, el partit judicial de l’excomissari, que l’ha de cursar.
La possibilitat que Villarejo declari en persona i per pregunta diferida s’ha gestat aquesta setmana a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, on el comissari jubilat declarava com imputat en tres peces del cas Tàndem i on ha realitzat les polèmiques manifestacions sobre la relació entre els atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils i els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol.
Membres de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i de Drets han negociat amb la defensa de Villarejo si estaria disposat a ampliar les seves declaracions i respondre de manera directa a les preguntes de la instructora, fiscalia i les parts denunciants. Villarejo es va mostrar disposat, però, això sí, va advertir que tenia el passaport retirat i, per tant, només ho podia fer per videoconferència. Aquesta mateixa setmana ja ha començat el tràmit.
Curiosament, la tramitació comença amb el reinic¨ïi del judici del BPA, pel cas Gao Ping, on també s’hi dirimeix com a protagonista la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Al capdavall, les notes informatives de Villarejo relaten les maniobres de l’excomissari en cap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, per pressionar els dirigents del Banc, ja desaparegut, per tal que filtressin informació sobre els comptes bancaris dels líders sobiranistes. Com a conseqüència, el cas Pujol, que manté oberta una causa contra tota la família de l’expresident a l’Audiència Nacional.
