• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Contraatac processal de la defensa dels tres mossos d’esquadra processats acusats de protegir el president a l’exili Carles Puigdemont, en el seu retorn fugaç a Catalunya. La representació lletrada dels policies han registrat un recurs de reforma, de 20 pàgines i al que ha tingut accés El Món, contra la decisió de la titular del Tribunal d’Instrucció 24 de Barcelona, ordenada per l’Audiència de Barcelona, de processar-los per no detenir el president Puigdemont en tenir una ordre de detenció pendent. Un cas que va ser arxivat després d’un any i mig d’investigació i que l’Audiència va obligar a reobrir.

La defensa considera que els indicis recollits, tal com va observar i raonar la instructora en la seva resolució d’arxiu, no sustenten cap acusació ni acrediten la simple existència dels delictes pels quals estan acusats. Però, a més, la defensa presenta un nou document que, a sobre, nodreix més la seva tesi de defensa. En concret, una resposta parlamentària signada per la consellera Núria Parlon, en la qual admet que el gran dispositiu policial organitzat el 8 d’agost de 2024, dia del retorn, no tenia entre els seus objectius la detenció del president a l’exili.

Núria Parlon, en una compareixença al departament d'Interior/Bernat Vilaró
Núria Parlon, en una compareixença al departament d’Interior/Bernat Vilaró

Una resposta clara

En detall, és la resposta sobre els onze expedients sancionadors oberts pel departament d’Interior contra activistes que es van manifestar el 8 d’agost al voltant del Parlament. Segons la resposta de la consellera “el dispositiu policial tenia com a principal objectiu garantir el normal desenvolupament de l’activitat parlamentària, preservar la seguretat de les persones assistents i evitar incidents d’ordre públic derivats de la concurrència de diferents mobilitzacions convocades aquell dia, així com de l’elevada concentració de persones al voltant del Parlament de Catalunya”. En cap cas, hi havia entre els objectius arrestar el president a l’exili.

A més, els advocats dels Mossos recorden que no es compleixen els elements dels tipus penals que reclama investigar l’Audiència com ara la desobediència, o la negativa de prestar auxili policial. Precisament, en aquest punt, la defensa insisteix que si es rebutja el recurs de reforma i decideixi no processar-los, només se’ls podria jutjar pel delicte 408 del Codi Penal, és a dir, incompliment del deure de perseguir un delicte.

Comparteix

Icona de pantalla completa