D’aquí a quinze dies farà dos anys del retorn fugaç a Catalunya del president a l’exili, Carles Puigdemont. Va ser aprofitant el debat d’investidura del 8 d’agost de 2024, en què es va acabar elegint com a president l’actual inquilí de la casa dels Canonges, Salvador Illa. Tot i això, hi ha efectes col·laterals del retorn que encara cuegen. Com ara el processament dels tres mossos que suposadament acompanyaven Puigdemont en el seu retorn. Una causa que va ser arxivada, però que el passat 3 de juliol l’Audiència de Barcelona va obligar a reobrir. A aquest cas, cal afegir els onze expedients sancionadors que el Departament d’Interior, que dirigeix la consellera Núria Parlon, manté oberts contra ciutadans participants en l’acte de rebuda al president a l’exili.
Així ho exposa la mateixa consellera en una resposta parlamentària al portaveu de Junts a la comissió d’Interior, Josep Rius, a la qual ha tingut accés El Món. En el text, Parlon informa dels onze casos que té sobre la taula la Direcció General d’Administració de la Seguretat. Dels tres casos incoats, tres es donen per tancats per pagament voluntari de la multa per part de la persona denunciada. Els altres vuit continuen en tramitació. Tots els expedients es van obrir per suposades infraccions de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Ara bé, Parlon no concreta quins fets són la base dels expedients en la resposta parlamentària.
Expedients amb “proporcionalitat”
En les explicacions, la consellera insisteix que els expedients s’han tramitat d’acord amb els “principis d’irretroactivitat, tipicitat, responsabilitat, proporcionalitat, concurrència de sancions i de legalitat”. Només apunta que els expedients es van obrir per “resistència a l’autoritat” i “desobediència”. Una conducta que assegura es va “enregistrar” i que les imatges i uns atestats explicatius van ser remeses a l’autoritat judicial, sense que a hores d’ara hi hagi cap diligència judicial oberta. De fet, uns manifestants van ser denunciats i encartats en un procediment d’instrucció judicial que finalment va ser arxivat. Va ser el cas conegut com “la mossegada”, perquè un membre de la Brigada Mòbil assegurava que un manifestant l’havia mossegat quan intentava contenir la línia policial.
En tot cas, Parlon insisteix que les identificacions i obertura dels expedients són el resultat d’un “dispositiu policial” que tenia “com a principal objectiu garantir el normal desenvolupament de l’activitat parlamentària, preservar la seguretat de les persones assistents i evitar incidents d’ordre públic derivats de la concurrència de diferents mobilitzacions convocades aquell dia, així com de l’elevada concentració de persones al voltant del Parlament de Catalunya”. Un detall interessant, perquè segons Parlon el dispositiu policial mai va tenir com a objectiu la detenció de Carles Puigdemont.
En aquesta línia, justifica les identificacions perquè “en el decurs de les mobilitzacions es van desenvolupar situacions de tensió operativa sobre els dispositius policials de seguretat, així com diversos intents d’accés no autoritzat a l’interior del parc de la Ciutadella”. Una circumstància que, segons la consellera, “va requerir l’adopció de mesures policials adreçades a contenir aquestes actuacions i a garantir la seguretat de l’espai protegit”. Unes identificacions que es va dur a terme de manera “individualitzada i vinculades a conductes concretes observades pels efectius policials actuants”. Ara bé, segons expliquen alguns dels afectats, les resolucions d’incoació són idèntiques per als 11 manifestants sense especificar quina va ser la seva actuació concreta per la qual van ser identificats.
