Pensaves que ser fort era només aixecar peses fins a l’extenuació? Creies que la teva força es mesurava en quilos a la barra? Aquesta visió unidimensional és un error que pot estar limitant el teu potencial.
La veritat és molt més complexa i, alhora, increïblement alliberadora. Els entrenadors d’elit de Google Discover estan a punt de revelar el secret: la força real té moltes cares. I, atenció, el temps juga en contra nostra si no ho entenem ara.
La revelació definitiva: La força no és un concepte únic
Ho tenim clar. La majoria de la gent associa la força directament amb la capacitat d’aixecar peses. Però, què passa si et diem que això és només una petita part del quadre complet? Preparats per un canvi de paradigma?
Entrenadors de la talla d’Andy Speer, expert en força, condicionament i carrera, i Ebenezer Samuel, director de fitness de Men’s Health, han unit forces amb el fisiòleg de l’exercici Dr. Pat Davidson per desglossar-ho. Han encunyat un terme que ho canvia tot: el “Strengthspan”.
El “Strengthspan” és el rang d’anys que vivim amb una força muscular òptima i funcional. I no, no es tracta només de tenir un bíceps enorme. Abarca la força absoluta, la força estètica, la força aeròbica, la força explosiva i la força funcional. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la quantitat de matisos!).
No podem permetre’ns una visió limitada de la força. És hora d’obrir la ment i entendre que cada tipus té la seva importància vital.
El càlcul del “fort” segons els experts (i la seva controvèrsia)
Si busques un punt de partida per saber si ets “fort” en termes tradicionals, el Dr. Pat Davidson té una mesura clara. Parla del “2-3-4”. Què vol dir això? Si pots aixecar dos discos en press de banca, tres en sentadilla i quatre en pes mort. (Cada disc pesa 20 kg, per si tenies el dubte!).
Aquesta regla és una referència bàsica. Si la compleixes, ja et considera un “tipe fort”. Però, com tot en la vida, aquesta afirmació té els seus matisos i crítiques.
Ebenezer Samuel no està del tot d’acord amb aquesta simplificació. Proposa una alternativa més equilibrada i personalitzada. Ell defensa que, en general, tothom hauria de poder aixecar el seu propi pes en press de banca. Per a les sentadilles, el seu barem és entre una vegada i quart o una vegada i mitja el teu pes corporal. I per al pes mort, almenys una vegada i mitja el teu pes corporal. (Una mesura que, sens dubte, fa que moltes de nosaltres ens replantegem els nostres objectius!).
Aquesta diversitat de criteris demostra una cosa clau: no hi ha una única manera de ser fort. La teva definició pot variar segons els teus objectius i el teu moment vital. Aquesta és la solució a moltes frustracions al gimnàs.
Rendiment d’elit vs. longevitat: on és l’equilibri?
Aquí arriba una de les preguntes més crucials, especialment a mesura que sumem anys. És possible tenir un rendiment d’alt nivell i, alhora, garantir la longevitat del nostre cos?
Andy Speer i Pat Davidson ho tenen clar: rendiment i longevitat són conceptes sovint oposats. Els atletes d’elit necessiten un entrenament tan intens que, en molts casos, posen el seu cos al límit. Això, per definició, pot escurçar la vida útil de certs aspectes físics. No vol dir que no siguin saludables, però la seva prioritat és la competició.
Per a nosaltres, la gent “normal” (amb tot el respecte!), la prioritat hauria de ser el “Strengthspan”. La capacitat de mantenir una força funcional i òptima al llarg de la vida. Això implica ser més estratègics amb l’entrenament, sense buscar sempre el màxim pes o la màxima intensitat. L’objectiu és tenir aquella adaptació neuromuscular disponible, sense arribar a l’esgotament.
Speer, amb la seva trajectòria variada com a gimnasta, atleta, model i instructor de Peloton, és l’exemple perfecte. Ha entrenat en molts fronts, aconseguint ser bo en tot, sense ser un especialista absolut en res. Aquesta versatilitat és la clau per a una força duradora.
La teva força, el teu llegat
La societat ens ha venut una imatge de la força que ja no ens serveix. Necessitem una visió més integral i intel·ligent. Especialment a partir dels 30 i 40 anys, quan les nostres prioritats i compromisos de temps canvien radicalment.
Entrenar-se de manera estratègica, amb menys volum però amb l’estímul adequat, esdevé imprescindible. No es tracta de fer sèries de 10×2 sense sentit, sinó d’escoltar el teu cos i proporcionar-li la resposta necessària al sistema nerviós.
Aquesta nova perspectiva no és només una teoria, és una solució pràctica per a la nostra vida. És entendre que ser fort significa poder fer tot allò que vols fer, amb energia i sense limitacions. És tenir la capacitat de gaudir d’una vida activa i plena durant molts, molts anys. (El nostre cos ens ho agrairà, i la nostra ment també!).
La veritable força és aquella que et permet viure la vida al màxim, no només aixecar molt de pes al gimnàs. Adapta el teu entrenament a la teva vida, no al revés.
Aquesta informació és vital per a la nostra salut a llarg termini. No es tracta de ser el més fort de la sala, sinó de ser prou fort per a tu. Per a la teva vida.
Ja no hi ha excuses per no entendre-ho. La definició de força ha evolucionat. I nosaltres, amb ella.
Ara que saps tot això, com redefiniràs el teu concepte de força?
