La trama andorrana de l’Operació Catalunya va agafant cos. La jutgessa andorrana ja ha ordenat a la policia que investigui les pressions espanyoles que haurien portat al tancament de la Banca Privada d’Andorra i ja hi ha membres del govern de Mariano Rajoy que han designat advocat. Però un dels punts claus d’aquest episodi és qui i de quina manera es va arribar al Tresor nord-americà per tal d’insistir en què emetessin la famosa nota del Fincen que va propiciar la crisi de l’entitat on la família Pujol Ferrusola hi tenia diners. Aquí apareix el cas de Basilio, un agent encobert de la Guàrdia Civil que va presumir davant el jutge de ser un dels missatgers espanyols que va delatar al BPA davant les autoritats nord-americanes.
Basilio Luis Sánchez, comandant de la Guàrdia Civil, i que actua amb el nom d’Alfonso Ruiz, va ser denunciat per un dels directius del banc responsable de la secció d’internacional de l’entitat, Luis Pablo Zaplana, el 2015. Un procediment judicial que va acabar amb un curiós arxiu, però, en canvi va delatar un dels punts claus de la trama. El sumari del cas, al que ha tingut accés El Món, té tots els ingredients d’una operació predeterminada. Un guàrdia civil encobert que té com advocat l’actual portaveu de Ciutadans al Congrés, Edmundo Bal, que alhora també defensa l’inspector de la UDEF que es va inventar l’informe del pendrive dels Pujol; un informe de la policia judicial que mira de tocar el voraviu, i com no, la xarxa mediàtica habitual del cas, amb Telecinco i Antena 3 com a protagonistes. El sumari també desprèn que Basilio no és únicament una peça més, sinó que hauria tingut un paper clau en altres afers d’Estat.

Un agent encobert que surt a Telecinco
El descobriment del paper de Basilio arriba gràcies a una entrevista de 20 de març de 2015. Un entrevista a Antena 3 suposadament relacionada amb la investigació que duia a terme la Guàrdia Civil sobre un suposat blanqueig de capitals de la Banca Privada d’Andorra. El mateix tipus de declaració que va fer a Telecinco. Les dues entrevistes incloïen gravacions de converses telefòniques, autoritzades judicialment en el marc de les diligències 26/2012 sobre blanqueig del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional. La querella de Laplana entenia que les gravacions estaven subjectes al secret del sumari i que hauria estat el mateix comandant Basilio qui les hauria filtrades. Per tant, revelava material reservat d’una investigació policial i judicial secreta.
En primer terme, aquesta querella va obrir una investigació policial on Basilio va reconèixer que era ell el protagonista de l’entrevista, atès que la imatge estava enfosquida expressament. Ara bé, en cap cas va admetre que hagués estat ell qui hauria filtrat els àudios al·legant que hi havia una cinquantena de persones del jutjat i de la investigació que hi tenien accés. La titular del Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid es va creure el comandant i va decidir arxivar el cas el 17 de gener de 2017. Però la investigació va deixar qüestions negre sobre blanc sobre la relació d’Andorra amb l’Operació Catalunya, a través del BPA.

Basilio dirigeix l’operació i els EUA prenen nota
El vuit de març de 2016, el comandant Basilio va declarar davant la jutgessa. L’acompanya el seu advocat Edmundo Bal, lletrat de l’Estat i actual dirigent de Ciutadans. Per cert, Bal va dirigir tota l’estratègia judicial contra els líders del Procés per part de l’advocacia de l’Estat i va abandonar-la quan la Moncloa li va reclamar rebaixar el delicte de rebel·lió a sedició. Bal també va defensar l’inspector de la UDEF Álvaro Ibáñez que va falsificar l’informe del pendrive dels Pujol pel que ha estat condemnat l’exDirector Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino.

En aquella declaració Basilio admet que és un agent encobert que actua amb el nom d’Alfonso Ruiz. Un detall que l’informe 18162/VIII-JG de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) del CNP, de 22 de juliol també recull. Basilio/Ruiz reconeix davant la instructora que va dirigir la investigació contra el BPA amb una cinquantena d’agents de l’institut armat destinats a Catalunya. En aquesta declaració subratlla que gràcies a la seva investigació el CINFEn dels Estats Units, la unitat del servei de prevenció de blanqueig, va actuar contra la BPA.
De fet, indica que arran de les seves perquisicions el Tresor dels EUA va obrir un procediment contra el BPA que va acabar amb el seu tancament. La declaració de Basilio aclareix un dels punts més foscos de la trama andorrana: qui va passar informació des d’Espanya als EUA. Tot hauria estat gràcies a una causa judicialitzada a Espanya que dirigia Basilio sobre la màfia russa i que el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (SEPBLAC) no hi va veure motius de reprovació. Ara bé, el sumari del cas posat en relació amb l’actual causa oberta contra el BPA a Andorra deixa entreveure que Basilio només és una peça, clau però només una peça, de la corretja de transmissió espanyola amb el Tresor nord-americà per pressionar la BPA i obtenir dades dels líders sobiranistes. Continuarà.
