Un efecte papallona més que irreverent, estrany. Aquest seria el cas del judici al prestigiós advocat andorrà Josep Antoni Silvestre que aquesta setmana va deixar les sis defenses que portava en el judici als gestors de la Banca Privada d’Andorra, el banc víctima de l’operació Catalunya de la policia espanyola. Una decisió a la vista del curs sospitós que tenia la vista com un judici polític. Silvestre es va enfrontar aquest divendres a tot l’Estat andorrà, en defensa dels seus drets fonamentals i professionals en un cas estrambòtic de suposat blanqueig de capitals. Silvestre va tenir el suport del col·lectiu d’advocats andorrans que van desbordar la sala magna de vistes, fins al punt que gran part dels seus col·legues es van quedar sense poder-hi entrar per sobrepassar l’aforament.

El cas arrenca arran d’una gratificació, a banda de la minuta, que va rebre Silvestre com un dels advocats que va aconseguir desbloquejar els diners que tenien travades les autoritats andorranes sospitosos de provenir de la corrupció veneçolana: més de 200 milions d’euros. En el cas també hi van participar altres advocats com el despatx de l’exmagistrat Baltasar Garzón o de l’exministre d’exteriors francès Dominique de Villepin.

El cas va despertar força polseguera quan la batlle -la jutge instructora- Canolic Mingorance va començar a investigar el cas l’any 2012. L’equip d’advocats, entre ells Silvestre, van aconseguir alliberar els béns embargats perquè desprès de les comprovacions efectuades, es va confirmar per part de la policia andorrana, Interpol i l’administració de justícia americana que no existien cap indici ni prova que els diners fossin d’origen il·licit. Aquesta decisió fou confirmada per la magistrada Estraguès que desestimà el recurs formulat pel Fiscal Genral d’Andorra Alfons Alberca. El 22 de desembre de 2014 els clients van gratificar personalment amb mig milió d’euros als advocats andorrans, rebent aquesta quantitat als seus comptes personals. Un ingrés a banda de la minuta que ja havien facturat. 

Però, estranyes casualitats de la vida jurídica, i després d’una intensa investigació prospectiva de manual contra l’advocat i la seva família, la jutgessa va decidir processar Silvestre per blanqueig per acceptar aquesta gratificació de mig milió d’euros. Uns diners cobrats, i oficials, per haver recuperat uns diners que la mateixa jutgessa havia alliberat en considerar que eren d’origen legal. El processament es va dictar el 23 d’agost de 2018 i fins hores d’ara no hi ha hagut cap novetat. No s’ha resolt, tot i les contínues peticions de desprocessament, cap d’elles. Un temps insòlit que va generar fins i tot una querella criminal contra la batlle instructora que de seguida va dormir el son dels justos i va ser arxivada amb una velocitat còsmica. 

En la vista de divendres, Silvestre va denunciar que li van obrir unes diligències noves, sense cap respecte pel seu secret professional, van identificar tots els seus clients i van investigar el seu patrimoni “aviam què hi trobaven”. Una investigació que va fer saltar en la defensa del lletrat el Col·legi d’Advocats d’Andorra, que li va atorgar empara.

La jutgessa i el govern andorrà no admetien el cobrament com a gratificació i li van proposar de fer una minuta, un fet que per a Silvestre esdevindria fer una factura falsa, perquè primer “ja havia cobrat per la feina i, en segon terme, va cobrar una gratificació fora de feina que va declarar com a tal”. També li retreuen que no fes prou per saber sobre l’origen dels diners. Un argument que va fer posar les mans al cap a tota l’advocació andorrana, doncs recorden que va ser la mateixa jutgessa qui va acceptar reintegrar com a diners d’origen lícit els mateixos al sistema financer.  “Quin control havia de fer jo?”, va etzibar Silvestre “quan s’havien realitzat comissions rogatòries, consultes a Interpol o al Fincen i van desbloquejar els diners!”.

La vista, de dues hores i quart, va ser un llarg al·legat de Silvestre contra l’Estat d’Andorra defensat per una fiscalia que l’advertia contínuament sobre els seus arguments d’obrir al lletrat nous procediments per intentar fer-lo callar. De fet, el tribunal va haver de posicionar-se al costat de Silvestre davant l’amenaça del fiscal. “Si jo vaig blanquejar, la jutgessa va blanquejar”, va concloure Silvestre. Així va retreure al tribunal que “el seu cas és una vulneració flagrant a tenir dret a un judici de durada raonable, a la vulneració del secret professional, a haver patit una investigació prospectiva i contra el seu dret a la vida privada”. A més va denunciar el corporativisme de la judicatura andorrana.

De fet, el fiscal general d’Andorra va demanar al Tribunal que impedís que Silvestre parlés de la querella criminal que va interposar contra la instructora de la causa, Canolic Mingorànce, però finalment i desprès d’haver d’apel·lar a la llibertat d’expressió dels advocats i del dret a la defensa, Silvestre va poder continuar. En la querella es considerava la instructora autora del delicte blanqueig de diners i prevaricació judicial, doncs si ella considerava que existien indicis criminals perquè Silvestre no acceptés la gratificació, també havien d’existir dits indicis per no alliberar els 200 milions sospitosos de provenir de la corrupció veneçolana.

Aquesta acció no va ser ni admesa a tràmit. El president del tribunal, el conegut Josep Maria Pijuan Canadell, curiosament, instructor del cas Palau, no va admetre a tràmit la querella. De fet, no va portar a terme cap acte d’instrucció ni investigació. Curiosament aquest magistrat fou apartat de la causa BPA per la recusació efectuada per Silvestre després d’haver rebut amenaces de Pijuan davant dels seus clients. Una situació que va generar, segons l’advocat, una persecució judicial des d’aleshores.

Nou comentari

Comparteix