Un dels judicis claus per entendre l’operació Catalunya de la policia espanyola, el primer judici del cas Banca Privada d’Andorra (BPA), va implosionar dilluns. El motiu: el lletrat de sis dels acusats, Josep Antoni Silvestre, va renunciar a continuar amb la defensa. No només d’aquesta causa, sinó de les que cuegen en les diferents batllies i jutjats andorrans arran del tancament d’un banc, víctima col·lateral de l’operació Catalunya. De fet, Silvestre havia denunciat diverses vegades l’alt contingut polític de la vista fins a titllar-lo de “faràndula”. El Món ha tingut accés al seu al·legat on assegura que deixa la defensa, amb l’acord dels seus clients, “per consciència”, “per salut” i perquè “no té prou convenciment” per continuar amb la causa.
La renúncia de Silvestre arribava després de diverses interrupcions de la vista arran de la pandèmia de la Covid. De fet, un accident d’un dels defensats de Silvestre, que l’obligarà a estar de baixa una llarga temporada per una fractura de tíbia i peroné, va obrir un nou teva-meva entre advocat i tribunal aquest mateix dilluns. Els magistrats es van negar a suspendre la vista al·legant que podia veure els vídeos –un cop celebrada la sessió– una mesura que Silvestre veu fora de qualsevol consideració garantista d’un procés penal.
En tot cas, després de recusacions i diverses incidències processals, Silvestre deixa entreveure els motius d’apartar-se del judici en els seus arguments. “El tribunal segurament és imparcial, la justícia andorrana és imparcial. La meva percepció, la meva consciència, des del meu punt de vista, no la percebo així. És una percepció meva i aquesta percepció m’obliga a l’objecció de consciència i deixar la defensa”, va argüir. Així, va remarcar que el “tracte als meus clients d’aquest tribunal no és adient ni respectuós”.
“No puc més!”, clamava l’advocat Silvestre des de la seva tribuna de defenses. Una expressió que li va servir per denunciar “amenaces de membres de l’administració de justícia”, “missatges en relació a la seva feina” o pressions dels “mitjans de comunicació”. “No disposo de la salut ni del convenciment per seguir a la causa”, va reblar. En aquest sentit, el lletrat també va advertir que sense ell no hi haurien més “pals a les rodes”.
De fet, l’estratègia de Silvestre és mostrar que la vista no deixa de ser una posada en escena d’un interès polític. Una causa oberta, arran del cas Emperador –com se l’anomena a Espanya– però amb una ascendència clara de l’operació Catalunya, en el benentès que el BPA va tancar les portes després d’una nota informativa negativa del Tresor nord-americà per operacions de blanqueig –que després va ser retirada– i que va servir al Banc d’Espanya per intervenir la seva filial espanyola, Banco Madrid. Tot, arran de la negativa de la direcció i la propietat del banc de donar dades bancàries dels líders sobiranistes. Sis anys després, tant la justícia com l’administració espanyola admeten que no es va poder acreditar cap acció de blanqueig en la filial espanyola.
