L’única sentència condemnatòria arran de l’operació Catalunya ha arribat al Tribunal Constitucional. És la resolució, avalada per tres instàncies judicials, fins i tot el Tribunal Suprem, per la qual es va condemnar l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia (DAO) -màxim comandament uniformat del cos- Eugenio Pino. Va ser pel cas del pendrive dels Pujol. Pino és ara processat també en el judici de l’operació Kitchen que se celebra a l’Audiència Nacional.
El ple d’aquesta setmana del Tribunal Constitucional ha programat una primera deliberació sobre el recurs d’empara presentat per la defensa de Pino. De fet, el recurs ha de superar el tràmit d’admissibilitat, és a dir, si té rellevància constitucional o diferències substancials amb la doctrina pacífica del tribunal per tal de valorar si s’accepta admetre’l. Curiosament, el ponent del recurs i que ha d’explicar el contingut i el seu raonament jurídic sobre el recurs és el magistrat Juan Carlos Campo, exministre de Justícia que va tramitar els indults per als presos polítics de l’1-O.
Un pendrive contaminat
El cas va ser impulsat per Jordi Pujol Ferrusola, per l’intent d’inclusió d’un pendrive amb suposada informació dels negocis i fons del fill gran de l’expresident Pujol en la causa oberta contra la família a l’Audiència Nacional i que fa dues setmanes va acabar la vista oral. Un cas en què també va estar imputat l’inspector Álvaro Ibáñez, amb TIP 89140, de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia encarregat d’incloure el llapis de memòria i fer-ne l’informe. Finalment, se’l va desimputar gràcies a l’acció d‘Edmundo Bal, cap de la secció penal de l’advocacia de l’Estat i futur líder de Ciutadans.
La defensa de Pino ha recorregut contra la sentència del Suprem que rebla la del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va revocar l’absolució de primera instància i va condemnar l’ex DAO a un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal li imposava també un any d’inhabilitació especial per al sufragi passiu, així com 2.000 euros de responsabilitat civil que havia d’abonar a Jordi Pujol Ferrusola.
La sentència va ser especialment dura. Així posaven negre sobre blanc que “no és admissible qualificar de meres irregularitats procedimentals o formals l’obtenció d’informacions secretes, documents i dades reservades que afecten la intimitat -dret fonamental- d’una persona i afirmar que la seva difusió i lliurament a tercers, com ho és un departament policial que investiga una conducta, d’acte propi de l’activitat professional d’un funcionari policial”. La resolució recordava que Pino coneixia que les dades del llapis de memòria no havien estat obtingudes amb autorització judicial o amb consentiment del perjudicat. Per tant, la seva procedència no era legal. “Es tracta d’una informació que afecta la intimitat d’una persona, que no ha estat obtinguda legalment, i per això no la va haver de cedir a tercers, sense depurar la conducta que resultava de la informació rebuda”, van sentenciar.
