Continua el judici de l’operació Kitchen a l’Audiència Nacional i continua el doll de detalls que descriuen el manual d’instruccions de la policia patriòtica. De fet, és una vista oral estranya, perquè la presidenta del tribunal, Teresa Palacios, ha ordenat reproduir les declaracions gravades durant la instrucció del comissari Enrique García Castaño, excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO, per l’acrònim en castellà). L’audició, però, es fa a porta tancada per raons de seguretat, ja que la magistrada Palacios ha considerat que comprometen les tècniques policials.
Tot i això, El Món hi ha tingut accés i ha pogut escoltar el que va dir durant la instrucció de la causa un policia que portava la logística de la brigada política en les operacions més delicades i importants i estava imputat a la macrocausa Tàndem, tot i que en va ser exonerat per motius de salut i per això no és a la vista oral. García Castaño va arribar un moment que va decidir col·laborar amb la investigació judicial en relació amb l’operatiu per robar la documentació que tenia l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, sobre el finançament de la formació, batejats com els “papers de Bárcenas”. Les seves explicacions al jutge, Manuel García-Castellón, són sucoses i les defenses i el tribunal no se n’han pogut estar d’escoltar-les com una mena de “prova preconstituïda”. De fet, el comissari, amb el sobrenom d’El Gordo o Big, va ser una mena de penedit que va col·laborar amb la investigació que liderava el jutge amb els fiscals anticorrupció Ignacio Stampa i Miguel Serrano. D’aquí la importància de les seves declaracions judicials que, fins i tot, van despertar sonors riures a la sala en alguns moments, com quan se’l sentia especificant que els membres de la policia patriòtica parlaven dels fiscals referint-s’hi com a “feristeles” o “males bèsties”.
La sessió d’àudios d’aquest dimecres va servir per tornar a treure del calaix la figura de Dolores de Cospedal, exministra de Defensa i exsecretària general del PP, per relacionar-la amb l’operació Kitchen, de la qual va ser exculpada durant la instrucció. Així mateix, jornada també va servir per constatar com va variar la percepció de García Castaño sobre la participació de Francisco Martínez, secretari d’Estat de Seguretat de l’època, en l’operatiu per obtenir els papers, perquè si bé en un primer moment apuntava que les ordres provenien “d’instàncies superiors”, en la gravació escoltada aquest dimecres matisava les seves explicacions i embolicava en la trama l’exnúmero dos de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l’Interior.
María Dolores de Cospedal, un altre cop
Tot i la resistència del jutge instructor per inculpar Cospedal, malgrat les peticions insistents de la fiscalia, l’exlíder de l’aparell del PP ha tornat a tenir protagonisme en el cas. Segons la versió de García Castaño exposada al jutge l’any 2013, Cospedal va manifestar “interès” pels “famosos discos durs” que estaven en possessió de Bárcenas i per la informació que pogués guardar l’extresorer. Per altra banda, també estava interessada en “les relacions íntimes” que mantenia Bárcenas amb membres del partit. “Això era el que sentia”, va admetre murri el comissari.
En un altra declaració, de l’any 2020, que també es va sentir ahir a la sala de vistes, el Gordo va especificar a l’instructor que havia sentit parlar de Cospedal als comissaris Andrés Gómez Gordo –cap de seguretat de Cospedal quan presidia Castella la Manxa–, José Ángel Fuentes Gago o Bonifacio Díez Sevillano, aquest darrer implicat en la trama andorrana de l’operació Catalunya. També va incloure dins el grup l’exdirector adjunt operatiu del CNP de l’època, el comissari Eugenio Pino, únic condemnat per l’operació Catalunya arran de l’afer del pendrive dels Pujol. “Hi havia interessos per part dels polítics, fonamentalment en tot allò que feia referència a la secretària general del PP, i comentaven que la secretària general del PP havia dit una cosa o una altra”, va afegir.
Uns comentaris que sentia quan li encarregaven feines, com ara per a l’operatiu Kitchen, dins del qual va bolcar la informació dels dispositius electrònics de Bárcenas, va entrar i escorcollar l’estudi de la seva dona, Rosalía Iglesias, i aportar els recursos tècnics als diversos seguiments. “A mi em demanaven ajuda, jo feia la meva feina i transmetia la informació a qui me la demana”, va adduir. “Per a què vull jo la informació de Bárcenas o per a què necessito que m’expliqui que si Cospedal, que si el ministre… a mi, tot això, no m’importa”, va sentenciar. Una manera de dir que complia ordres i que espiava Bárcenas com podia haver fet alguna altra tasca que li haguessin ordenat. Per això, es va poder sentir que, quan els fiscals li demanaven dades concretes sobre la participació dels comissaris que li havien ordenat participar en l’operació Kitchen, García Castaño es va aturar i va exclamar al jutge: “Oblidi el que he dit! Oblidi el que he dit!”, amb la voluntat de fer-se enrere en l’acusació als seus superiors d’uniforme.
Reapareixen les referències a Francisco Martínez
En una altra declaració, del 26 de març de 2019, va tornar a aparèixer Francisco Martínez. Si, en un primer moment, García Castaño l’havia apartat de l’organigrama de l’operació Kitchen li havia tret responsabilitat, el va reintroduir tot recordant que l’ex mà dreta de Fernández Díaz li va encomanar una “feina paral·lela” a la ja ordenada pel DAO respecte a Bárcenas, per trobar el seu patrimoni i poder identificar els seus testaferros. Segons el relat de Castaño, Martínez li va expressar el seu neguit pel fet que Bárcenas havia manllevat informació delicada del PP de “pagaments en A, en B i de donacions”.
De fet, Castaño no va amagar a la instrucció la relació que tenia amb Martínez. En aquest sentit, reconeixia una conversa de WhatsApp del sumari, on el mateix número dos d’Interior li proposava una “estratègia de defensa comuna” quan va esclatar el cas. En el missatge, Martínez li retreia a García Castaño que estava a la causa arran de la seva declaració. Així, es preguntava si era una recomanació del seu advocat o bé “algun oferiment d’aquestes dues feristeles”. Quan el fiscal, durant la declaració, li pregunta sobre qui són les “dues feristeles”, Castaño va respondre “suposo que vostès”. En escoltar aquest passatge de la gravació ahir, la sala va esclatar a riure.
Un xofer i Villarejo
En síntesi, les declaracions descriuen com es va anar perfeccionant l’operació Kitchen, i els nyaps que va registrar pel camí. Segons la versió del comissari García Castaño enregistrada pel jutge instructor, l’operació va començar amb la figura del conductor, Sergio Ríos. Castaño el va intentar captar, però no se’n va sortir, i va entrar en joc Andrés Gómez Gordo, aleshores en excedència del CNP i cap de seguretat del govern de Castella la Manxa. Un fet que li va semblar “demencial”, perquè Gómez Gordo estava fora del cos. El DAO Eugenio Pino també lo va ordenar que indiqués al comissari José Manuel Villarejo coordinar l’operació.
Però la informació que donava el xofer a Gómez Gordo era diferent que la de Villarejo. De fet, era de “poc valor” fins que van trobar un desllorigador, a més del sou de dos mil euros, i és el fet que Gómez Gordo, com a persona de màxima confiança de Cospedal, podia oferir-li un lloc al Cos Nacional de Policia. Ríos va superar, casualment, un procés d’oposició que el sumari acredita com es va arranjar amb el gabinet del DAO i el Ministeri de l’Interior.
A partir d’aquí, Ríos va aportar dispositius mòbils de Bárcenas que Castaño va clonar, però no van servir per obtenir la informació que buscaven sobre el finançament del PP. També va facilitar una clau, equivocada, per entrar al taller de Rosalía Iglesias, la dona de Bárcenas. Tot i que la clau no obria, se les va empescar per poder entrar, però tampoc hi va trobar res. Després va deixar el cas perquè va constatar que s’estava ficant en un “embolic”.
Els àudios de Villarejo
Després de les gravacions a la instrucció de García Castaño, la sala va començar a escoltar els àudios de Villarejo. Unes gravacions on el xofer, Sergio Ríos, assegurava al comissari que Bárcenas tenia dues gravacions delicades. Una, amb Mariano Rajoy. I l’altra, amb Javier Arenas, exsecretari d’organització del PP i etern candidat dels populars a la Junta d’Andalusia. També li va explicar que tenia alguna cosa de Cospedal guardada. Villarejo li va demanar “donar voltes al cap” per trobar el pendrive amb aquestes gravacions.
