El cas Leire està oferint més dades de les esperades sobre el funcionament de les clavegueres de l’Estat. I, sobretot, està fent emergir un dels principals responsables de la seguretat de l’Estat com un dels protagonistes encoberts de les operacions clandestines contra el Procés, la dissidència o els que consideren els enemics polítics de l’Estat. És el Centre Nacional d’Intel·ligència, el CNI. Així ho expressa l’ex secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez –número dos del Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz, amb Mariano Rajoy a la Moncloa–, en una conversa amb Leire Díez, la coordinadora de suposada trama del PSOE per carregar-se les investigacions contra els socialistes, Pedro Sánchez i el seu entorn.
Una conversa auspiciada per un dels advocats més clàssics de l’Audiència Nacional, José Aníbal, el 22 de juliol de 2024, i recollida al sumari del cas Leire. Una trobada orquestrada per tal que Martínez els donés informació sobre el funcionament de la claveguera i el sistema parapolicial de l’etapa del PP per fabricar proves contra els adversaris. En un moment de la conversa, Francisco Martínez recomana posar el focus en el CNI. De fet, recorda que en l’anterior trobada ja els havia apuntat la mà dels serveis secrets espanyols en el cas de la trama andorrana de l’operació Catalunya i el seu paper preponderant en el tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial Banco de Madrid, on els Pujol Ferrusola tenien els diners. Precisament, en aquesta conversa, Martínez també certifica la invenció de l’informe de la UDEF sobre Xavier Trias i la participació d’un comandament policial francès fitxat durant la lluita contra ETA.
Martínez, però, fa una passa més enllà i branda la polèmica de les “saunes del sogre de Pedro Sánchez”. És a dir, el negoci que tenia Sabiniano Gómez, el pare de la dona del president espanyol, Begoña Gómez, i que hauria servit per obtenir informació clandestina sobre polítics i altres persones públiques rellevants que hi assistien, fent de confident de la policia patriòtica. De fet, alguns àudios que El Món ha publicat ja explicaven aquesta estratègia contra Pedro Sánchez, i es trobaven incorporats a l’obscura peça 34 de la macrocausa Tàndem, que investiga les activitats del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. Martínez apunta al CNI com a responsable d’aquests informes contra el líder socialista aprofitant el negoci del sogre.
“Com a mínim”, un informe sobre les saunes del sogre de Pedro Sánchez
En aquest context, Martínez exposa que hi ha com a mínim un informe sobre les saunes del sogre de Pedro Sánchez. Un document elaborat pel Centre Nacional d’Intel·ligència de l’any 2015. “Cent per cent segur que hi ha un informe del CNI sobre les saunes!”, insisteix l’ex mà dreta de Jorge Fernández Díaz. En aquest sentit, proposa a Leire Díez, que es presenta com a pont del PSOE i la Moncloa per trobar material compromès, que li demani l’informe a Esperanza Casteleiro, l’actual directora del CNI, nomenada per Pedro Sánchez després de destituir Paz Esteban arran de l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus. Martínez remarca l’existència de l’informe, però admet que no sap si se’n van fer més.
Arran d’aquest informe del CNI, Martínez proposa a Díez que facin net al CNI. Per a l’ex número dos d’Interior, aquest informe és una mostra que el CNI “ha fet moltes coses” de la mena que busquen proves Leire Díez i el seu entorn socialista. “Ha fet moltes coses, i molt millor del que les podia fer Villarejo”, indica. “Si de debò voleu fer neteja, no podeu deixar de mirar aquesta casa”, afegeix tot i que entén que és “més difícil”.
Martínez, a més, indica que Villarejo, “abans de començar la guerra amb el CNI”, havia treballat “moltíssim” amb els serveis d’intel·ligència. També especifica que no sap ben bé el motiu pel qual va començar la batussa entre el comissari i els serveis d’intel·ligència, però segur que va “ser per qüestions materials” i no pas “sobre diferències sobre la concepció d’Espanya”. Per tant, certifica la relació entre Villarejo i el CNI que l’exsecretari d’Estat demana “netejar”.
Martínez sap del que parla
L’ex número dos del Ministeri de l’Interior en els anys de plom de la policia patriòtica coneix perfectament aquestes tasques del CNI per buscar material comprometedor per a Pedro Sánchez. Ho demostra un diàleg que va tenir amb Villarejo el 22 d’agost de l’any 2014, en una terrassa d’una cafeteria de Boadilla del Monte, a Madrid, el municipi on té la residència el comissari.
En aquella conversa, que es troba a la macrocausa Tàndem i a la qual El Món va tenir accés, el policia li va explicar que el pare de Begoña Gómez, la dona de Sánchez, té saunes eròtiques, que consten com a propietat dels tres germans, però que el germà gran n’és l’administrador i el sogre és qui les gestiona. Un negoci amb què “guanyen molta pasta”. Villarejo apunta que les saunes, tant d’homes com de dones, també són utilitzades per la policia per obtenir informació.
Martínez, a la vista de la seva reacció, sembla que estigués preavisat i li pregunta al comissari si això ho sap algú més. El policia li assegura que no, i per això demana utilitzar aquesta informació amb “cura”. De fet, Villarejo proposa a Martínez esperar a les eleccions, perquè considera que la informació és “mortal” i estan convençuts que ho sap. “Això el mata”, indica. Al capdavall, plantegen passar la informació al “número 1”, és a dir, al ministre.
En un altre moment de la conversa, Villarejo li va insistir en la importància de la informació i en el perill que la font vagi a explicar els negocis del sogre de Sánchez a l’entorn d’Ignacio González o Esperança Aguirre, aleshores dirigents del PP a Madrid. Villarejo alerta que és millor procedir d’una altra manera: “Es pot fer una feina fina”. I es compromet a treballar-ho després de contactar amb el “sogre”.
Un dinar clau
Aquest informe del CNI sobre els negocis del sogre de Pedro Sánchez també va ser part important del menú d’un dinar força especial. Una trobada celebrada el 7 de maig de 2016, dos anys després del conclave entre Villarejo i Martínez. Al dinar hi participen, a més del comissari, l’empresari Adrian de la Joya; el president de La Razón, Mauricio Casals; el comissari excap de la Unitat de Delinqüència Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia i exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el comissari José Luis Olivera, àlies Oli; i el periodista i director del programa Al Rojo Vivo, Antonio García Ferreras. Una conversa investigada posteriorment –quan Rajoy ja no era president– pels oficials del Grup 30 de la Unitat d’Afers Interns, que l’any 2022 van remetre al jutge García Castellón els seus atestats, que van romandre secrets més de dos anys.
Tots manifesten el seu neguit per la situació i l’ofensiva dels socialistes. Ferreras assegura que “Sánchez patirà” en un parell de programes. Villarejo fa befa amb el fet que setmanes abans de les eleccions –van ser el 26 de juny següent– diu que impulsarà una llei contra la prostitució i “el seu sogre té un puticlub”. Així mateix, afegeix que la dona de Sánchez “estava en la societat” empresarial de les saunes i Olivera ho ratifica amb rotunditat. Així i tot, el comissari qualifica el negoci de “molt honorable”. Una opinió amb què ironitza Olivera recordant que al puticlub tot es paga amb “factura i no hi ha diners en B”. La dona de Sánchez portaria, sempre segons els dos policies, “l’administració” del negoci. Fins i tot, apunten que tindria problemes amb Hisenda per justificar els ingressos. Apunten que el comissari Enrique García Castaño, el Gordo, posava micròfons a la “sauna dels mariquites” perquè hi anava algun polític i algun periodista. De la Joya raona, a sobre, que “això són les clavegueres de l’Estat”.
A la conversa també hi apareix el fiscal anticorrupció José Grinda, un dels objectius de la suposada claveguera del PSOE. Villarejo i Olivera insisteixen que la dona de Pedro Sánchez va estar a les societats empresarials del pare i diuen que en tenen “els papers”. De fet, asseguren que li van portar a Grinda els documents i que el fiscal, per la seva relació amb el CNI, els guarda.
Confirma que la informació sobre el compte de Trias era “falsa”
Una part de la conversa on clama per la necessitat de fer net al CNI, Martínez també recorda el cas Xavier Trias i l’informe sobre el compte corrent fals de l’ex alcade de Barcelona. Martínez confirma el que la policia patriòtica li va explicar en un dinar al jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, de com van enredar el comissari García Castaño per part d’un col·laborador d’un policia francès durant la lluita antiterrorista. Un policia de fronteres francès anomenat Jean Michelle Pillon, que li va vendre una informació “falsa” sobre les finances de Trias. “L’informe valia com a informe d’intel·ligència, però no judicial”, assegura tot i que emfatitza que el contingut era fals i l’havia filtrat el mateix ministre de l’Interior. Per a Martínez, Pillon es va “enganxar a la colla del Gordo“. “L’informe del Trias era fals”, insisteix Martínez.
