El cas Leire, la suposada trama clandestina del PSOE per buscar informació delicada sobre els responsables de les investigacions contra la formació, Pedro Sánchez i el seu entorn més directe, tenia com a un dels tres principals objectius la Fiscalia Anticorrupció. En concret, el seu cap, Alejandro Luzón, qui, per altra banda, va ser el representant del ministeri fiscal en el judici a l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. En la mateixa causa també hi havia l’empresari Víctor de Aldama, amb qui la fiscalia va arribar a un acord a canvi de delatar les irregularitats no només d’Ábalos i García, sinó d’altres membres del govern espanyol o del seu entorn, com ara José Luis Rodríguez Zapatero.
En aquest context, segons el sumari que tutela el magistrat Santiago Pedraz, una de les figures més perseguides pel grup de la lampista Leire Díez era el fiscal anticorrupció José Grinda. Un representant del ministeri públic que havia portat diverses causes rellevants, com ara les instruccions del cas contra Javier Pérez Dolset, el cas BPA o el cas 3%, i que ara té un destí daurat a l’Amèrica Llatina. La suposada trama que segons el jutge, seguint el criteri de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), dirigia l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i coordinava Leire Díez, va intentar trobar elements foscos de Grinda per tal que accedís a donar informació comprometedora de Luzón.
Un altre dels objectius a la fiscalia va ser el fiscal Ignacio Stampa. Un dels dos fiscals que va iniciar la macrocausa Tàndem, que instruïa el magistrat, ara jubilat, Manuel García-Castellón, i en la qual s’investiguen encara les activitats del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, també jubilat actualment. De fet, Stampa que va conèixer molt bé el funcionament de les empreses tapadores de Villarejo que amagaven les activitats clandestines de la claveguera policial, va ser apartat del cas. Un expedient obert i impulsat per la guàrdia pretoriana de Dolores Delgado, aleshores fiscal general de l’Estat, i de la seva mà dreta al ministeri públic, Álvaro García Ortiz, ara ex fiscal general inhabilitat pel Tribunal Suprem. Stampa va guanyar els recursos contra l’expedient obert i va haver de ser indemnitzat. En aquest sentit, destaquen les reunions que la mateixa Fiscalia General de l’Estat ha reconegut haver mantingut amb Jacobo Teijelo, actual advocat de Santos Cerdán i també imputat -citat per declarar el 26 de juliol- acompanyat de Leire Díez.
Una nota a l’agenda desperta les sospites
Els agents van estirar el fil d’una de les anotacions de les agendes requisades a Leire Díez. En concret, una anotació on es llegeix: “300.000 euros per ajudar un fiscal que té un problema amb una menor”. Segons l’atestat de l’UCO 89/2026, els agents determinen que aquest import anava dirigit a un dels “objectius d’interès” de la trama, el fiscal Grinda. Així ho extreuen d’un llistat d’objectius trobat al mòbil de Díez i d’una conversa amb la periodista Patrícia López, que dirigia Crónica Libre, el diari que la presumpta trama utilitzava per difondre la informació compromesa que anaven trobant. Concretament, hi ha un missatge del 4 de setembre de 2024 on Díez admet a López: “A mi me hace falta arrear a Grinda”.
Definit Grinda com a “objectiu”, l’estratègia de la trama implica trobar informació que el pugui comprometre. Així, preparen un llistat de persones que hagin tingut relació amb una de les estrelles de la Fiscalia Anticorrupció. Un dels primers de la llista és Nervis Villalobos, viceministre d’Energia de Veneçuela entre 2002 i 2007 i que va ser processat per blanqueig, curiosament amb l’acusació de Grinda i al jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, en mans del magistrat Juan Carlos Peinado, el mateix que ha processat la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez. Nervis Villalobos va ser una de les veus destacades a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés, on va denunciar Peinado per vulneració de drets i Grinda per pressions a canvi d’informació sobre els Pujol Ferrusola a Andorra, perquè ell també tenia diners a la Banca Privada d’Andorra. Villalobos va posar sobre la pista Díez del cas Telémaco, sobre una xarxa de pedofília, i del cas Alcalá, una tèrbola causa judicial sobre vídeos de contingut sexual que haurien estat enviats per Grinda.
‘Relat’, un document clau
De fet, el gran indici que Pedraz troba determinant és un document que l’UCO va localitzar en una carpeta drive d’un correu electrònic que utilitzava Díez. L’arxiu, titulat 11-11-2024 Relat i al qual ha tingut accés El Món, és text sobre les perquisicions, objectius i tasques que duria a terme la pretesa trama. En aquest paper hi ha un capítol especialment dedicat a Grinda, on s’expliquen dos casos on suposadament hauria estat embolicat. Un primer, que l’UCO obvia en els atestats, seria l’operació Telémaco, sobre una xarxa de pedofília. Una investigació de l’any 2008 dirigida pel Jutjat de Cangas de Morrazo, de Pontevedra. La causa es va arxivar el 2021. En la descripció del cas, s’indica que la Guàrdia Civil no va poder recuperar els arxius dels terminals de Grinda i que, possiblement, va ser l’aleshores capità de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo qui va esborrar els arxius. El mateix oficial que es va vantar d’haver participat en el tancament de la BPA, passant informació al FINcen nord-americà.
Una altra de les qüestions que recull el document i que la Guàrdia Civil emfatitza i detalla en el seu atestat és el cas Alcalá. Un sumari sobre el suposat enviament de vídeos de caràcter sexual a Míríam, una menor d’edat d’Alcalá de Real, a Jaén, l’any 2009. La causa penal va ser arxivada l’any 2017, però la via civil va continuar. De fet, en aquest cas va haver d’intervenir fins i tot el Tribunal Constitucional, perquè la menor va demanar empara atès que no la deixaven accedir a l’expedient judicial. El tribunal, el 12 de setembre de 2022, va donar-li la raó i així va poder continuar la demanda civil contra Grinda. A través de Nervis Villalobos, Díez va contactar amb Míriam, i després de diversos intents se celebra una reunió de la denunciant de Grinda amb “el número tres del partit”. Així és com la suposada trama aconsegueix l’expedient judicial de la causa, que configuren 462 pàgines que l’UCO va trobar i incorporar a les actuacions. De fet, van arribar a seguir fil per randa un judici on Míriam demanava 30.000 euros d’indemnització, que es va acabar desestimant.
L’existència de la trobada va ser corroborada no només pels missatges enviats entre els investigats, sinó per la mateixa Míriam, que va prestar declaració com a testimoni davant la Guàrdia Civil d’Alcauete, també a Jaén, el passat 26 de maig. De fet, també van prendre declaració a la seva parella. Els agents interpreten que gràcies a la seva col·laboració amb la suposada claveguera socialista va aconseguir un lloc de treball a l’empresa Residuos Urbanos, de Jaén, per intermediació del PSOE.
La proposta enverinada a Grinda, que ell va denunciar a la fiscalia
Amb aquesta informació circulant, el 27 de febrer de 2025 Grinda rep una proposta enverinada, o almenys és el que ell va denunciar davant el fiscal en cap d’Anticorrupció. Assegura que aquell mateix dia ha tingut una trobada amb un periodista “amic”, Pere Rusiñol, a la terrassa del mercat Barceló de Madrid, on el seu interlocutor li va “passar un full” de part “d’algú” no identificat. Segons la denúncia, a la qual ha tingut accés El Món, se li proposava un destí d’or a l’estranger i la retirada de la demanda de Míriam. A la denunciant, se li oferien 90.000 euros a canvi de retirar la demanda, tres vegades més de la indemnització que demanava. A canvi, demanaven a Grinda que aprofités la seva posició a la fiscalia per esbrinar i “comunicar qualsevol secret o informació confidencial” respecte al seu cap a Anticorrupció, Alejandro Luzón, que “pogués donar lloc a la seva destitució, així com a arxivar diversos casos policials com el cas Pujol, el 3%, el cas ZED [el que afecta Pérez Dolset], el cas BPA i el cas Duro Felguera”. A més, segons el relat de Grinda, se li proposava que informés del veritable inici del cas Sandro Rosell i que parlés de les seves visites al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Rusiñol, sempre seguint el relat de la denúncia, no li va permetre quedar-se el document ni fotografiar-lo –de manera que no en té cap prova–, però li va dir que li havia fet arribar algú que es feia dir “Leire”. Grinda –destinat a Bolívia al cap d’uns mesos–, també afirmava que li havien dit que, si s’arribava a l’acord que li proposaven, “comptaria amb el suport d’una alta instància de l’Estat”.
L’intent amb el fiscal Stampa: “Què tinc a veure amb Luzón?”
El 7 de maig de 2025, Leire Díez i un dels altres processats, Javier Pérez Dolset, van mantenir una reunió amb el fiscal Ignacio Stampa. Escamat pels problemes derivats d’investigar el cas Tàndem i per un camí judicial contra la fiscalia general dominada per García Ortiz, va gravar la trobada i immediatament la va denunciar al jutjat de guàrdia i a la cadena orgànica de la fiscalia. Stampa va quedar astorat de l’oferiment que li feien per mirar de trobar informació delicada de Luzón. “Què tinc a veure amb Luzón?”, es va exclamar. Segons s’apunta, l’objectiu era –com en el cas de Grinda– extreure informació contra Luzón a través de Stampa a canvi d’ajudar-lo en els plets interns que tenia amb la fiscalia, però l’intent no van reeixir.
Tampoc van reeixir les trobades amb la Fiscalia General. De fet, el mateix ministeri públic va reconéixer una trobada el 6 de març de 2025 amb l’aleshores tinent fiscal i el fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Diego Villafañe i Beatriz López Pesquera, amb l’advocat Jacobo Teijelo, en la qual es va informar de “fets presumptament comesos per terceres persones que podrien tenir rellevància penal, a parer del lletrat informant”. Així mateix, la Fiscalia va informar d’una segona trobada. Però els documents aportats al sumari indiquen que les reunions van servir per fer oferiments del cas Hidrocarburs -una de les grans causes d’on han sorgit el cas Mascaretes, el cas Plus Ultra o el cas Leire- així com del cas Tàndem, que afecta de ple Villarejo, que van intentar un acostament amb el fiscal del cas, Carlos Rivas de Verde-Montenegro. En aquest sentit, la Guàrdia Civil va prendre declaració a l’advocat del comissari, Antonio Cabrera, el 25 de maig a la caserna de Tres Cantos. El lletrat va negar haver-se pres seriosament cap oferiment de Leire Díez i fins i tot, va comentar haver-ne fet befa amb el fiscal del cas, als passadissos de l’Audiència Nacional, en un descans d’un dels judicis de la macrocausa Tàndem.
