“Cospedal tenia una camarilla de policies”. Així de clar i contundent s’explica Francisco Martínez, àlies “Paco Bomba”, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, amb Jorge Fernández Díaz de ministre de l’Interior. Una expressió ben detallada de l’ús polític que, com a mínim, feia el PP de Mariano Rajoy, de la policia i, especialment de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (UDEF). Així ho delaten els àudios que incorpora el sumari del cas Leire que investiga la suposada clavaguera del PSOE que buscava informació delicada dels jutges, fiscalis i policia que investigaven la formació socialista, la Moncloa, Pedro Sánchez i el seu entorn més directe.
En concret, una trobada entre Leire Díez i Francisco Martínez, amb l’advocat José Aníbal Álvarez de Cicerone, que la Unitat de Central Operativa de la Guàrdia Civil situa 22 de juliol de 2024, i que es van enregistrar. En aquesta conversa, Martínez respon als requeriments d’informació que Leire li havia proposat en una trobada anterior, el 15 de juliol, sobre diversos casos perquè la seva intenció era “netejar”. Així li va enumerar un seguit de casos per tal que pogués aportar notes informatives policials, documents i línies de recerca sobre el funcionament dels operatius clandestins de l’Estat contra la dissidència o la màfia policial.
Martínez, si bé en un primer moment es mostra reticent, es mostra obert a respondre a les preguntes de Díez, aportant dades interessants sobre l’ús polític de la policia, la influència del comissari José Manuel Villarejo a l’hora de triar de caps i alts comandaments policials, així com el neguit que tenia el PP per treure José Luis Olivera com a cap de la UDEF. Així mateix, la guerra interna que va generar a les clavagueres de l’Estat el pols al govern de Mariano Rajoy entre Dolores de Cospedal i Soraya Saenz de Santamaria que va arribar a involucrar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que aleshores estava en mans de l’exvicepresidenta del govern espanyol. Cospedal, que surt esquitxada a la causa Kitchen, tenia policies que li passaven informació.
Del “Jo vinc a netejar” als canvis de la UDEF
En primer terme, Díez intenta convèncer Martínez de quina és la seva escomesa. En concret, “netejar”. És a dir, fer dissabte de possibles causes fundades en informes policials falsos i acusacions que fabricades. “Netejar aquestes cases”, replica Martínez, per puntualitzar l’abast de les intencions de Leire Díez, que vol concretar en la policia, la fiscalia i el ministeri de l’Interior. “Si hi ha un poli que ha fet un informe fals ha de quedar fora”, insisteix.
Comencen enraonant de l’operació Astapa, corrupció urbanística a Marbella, i en la qual el comissari José Manuel Villarejo va tenir un paper clau per l’amistat que tenia amb Antonio Barrientos. Arran d’aquesta relació, Martínez detalla que Villarejo i José Luis Olivera, un dels comissaris que es vantava de l’operació Catalunya i que va se cap de l’UDEF, feien “informes de la UDEF”. El ministre Jorge Fernández Díaz el primer que va ordenar carregar-se Olivera perquè era la “bèstia negra del PP” perquè havia fet la investigació de la Gurtel, la macrocausa de corrupció del PP. Després apuntarà que segurament, Fernández Díaz, no sabia que Olivera feia un “doble joc”. La conversa mostra com es canvien els comissaris segons els casos. Al ministre li van dir que el treiés i ell el va treure i el va fer cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat.
“Zoído viu la vida loca” i la “camarilla de Cospedal”
A Olivera substiteix el comissari Manuel Vázquez, que prové de Galícia, al cap davant de la UDEF. En aquest context, determina hi ha dues persones clau en l’àmbit del PP. Un és el que seria el futur ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido que va “fer instal·lar un tirador de Cruzcampo al ministeri” i es dedicava a “viure la vida loca”. Era un home de plena confiança Dolores de Cospedal -“era d’ella a mort”- i molt amic de Mercedes Alaya, la instructora del cas ERE d’Andalusia. “Zoido com a preministre es va dedicar a aquestes operacions”, indica Martínez, quan va ser delegat del govern espanyol a Andalusia i l’alcalde de Sevilla. L’altre nom és Antonio Sanz, que no era de Cospedal.
Un dels punts més interessants és quan Martínez explica la “camarilla de policies de Cospedal”, que com a secretària general tenia i que li passaven molta informació. De fet, els problemes que arriben amb Villarejo perquè Soraya Saenz de Santamaria creu que Cospedal utilitza el comissari contra ella, figura clau del govern de Mariano Rajoy.
