Va ser una detenció força sonada. L’octubre de 2024 els seus companys d’uniforme posaven les manilles a l’inspector en cap del Cos Nacional de Policia, Óscar Sánchez, àlies El Anodino, quan era cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de Madrid. Li havien trobat 20 milions d’euros amagats a les parets de casa seva, un milió d’euros al seu despatx, societats instrumentals i un bon sarró de criptomonedes. El titular de la Plaça 1 de la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància a l’Audiència Nacional, Francisco de Jorge, l’imputava per delictes tràfic de drogues, blanqueig de capitals, suborn i revelació de secrets després d’una llarga investigació.
Un dens sumari aportava proves de la seva relació amb el presumpte narco Ignacio Torán i de com donava suport logístic al seu tràfic. Ras i curt, l’inspector utilitzava la seva posició per obtenir informació confidencial sobre enviaments de drogues que la policia tenia localitzats. Aconseguia informació de les bases de dades policials i n’alertava la trama de narcotraficants que suposadament dirigia Torán. Tot això, a canvi, segons el magistrat instructor, de substancioses quantitats de diners. A vegades, el sistema era tan simple com posar la matrícula d’un contenidor amb droga a la base de dades policial per comprovar si algun altre agent el posava i detectar si el tenien localitzat. O bé, permetre que fos un esquer per despistar els investigadors, donar-los un bon botí i poder passar més droga en un altre carregament. Ara bé, els diversos processats i part dels investigadors del cas, d’un bon principi, van considerar “molt difícil” que l’inspector en cap treballés sol, i més quan li van trobar diners al seu despatx de comissaria.
“Trama de corrupció policial”
Les sospites van augmentar arran d’un informe de la Unitat d’Afers Interns del passat 17 de desembre 2025, de 235 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, on es descriu el funcionament de la trama a través de les comunicacions interceptades. Però el clau l’ha reblat Óscar Sánchez en la seva declaració voluntària davant el magistrat De Jorge, el passat 19 de març, quan des de la presó va descriure fil per randa la trama de corrupció que utilitzen les unitats antidroga a l’Estat espanyol.
De fet, segons va concretar al magistrat en una entrebancada declaració, la policia blanqueja l’origen irregular d’operacions antidroga a través d’informes “falsos”, fins i tot d’agències de seguretat internacionals. Tot plegat per descriure una “trama de corrupció policial” per facilitar el trànsit de droga a Espanya. En definitiva, l’inspector ho va definir com a “trama de corrupció policial” que es pot constatar a través dels “quadrants”, és a dir, com anunciaven l’arribada dels contenidors, els pagaments i quins membres del personal tenien controlats als ports on arribaven els contenidors carregats de droga.
Una ‘masterclass’
Cal contextualitzar que el cas acaba esclatant amb el decomís de 13 tones de cocaïna al port d’Algesires l’octubre de 2024. Comptat i debatut, la policia calcula, segons el sumari, que l’inspector Sánchez hauria facilitat l’entrada d’uns 58.499 quilos de cocaïna a través de 37 contenidors. Una droga que tindria un valor al mercat de 2.060.159.283 euros i per la qual la trama de narcotràfic li hauria abonat 32 milions d’euros de peatge. La declaració, de 42 minuts i a la qual ha tingut accés El Món, s’enceta amb un decomís també a Algesires, un dels ports on el Departament de Seguretat Nacional té posada l’alarma i les orelles com un doll inesgotable d’entrada de droga.
D’entrada, l’inspector només respon al seu advocat i als detalls que li repregunta el jutge instructor. De fet, el magistrat hi ha moments de la declaració en què atura les respostes amb l’argument que ja ha donat molta informació. I és amb un altre decomís d’Algesires, d’1,6 tones de cocaïna i datat el maig de 2021, que Sánchez enceta el seu relat per descriure amb to didàctic com funcionen les grans operacions antidrogues, com es manipulen els informes, com s’obté la informació i com amaguen les maniobres irregulars per fer passar bou per bèstia grossa als jutges instructors perquè permetin entrades i escorcolls. Tota una masterclass sobre les tècniques i trucs que la policia antidroga fa anar per “amagar als jutges l’origen de la informació sobre la droga” que confisquen en algunes de les operacions més espectaculars”, orientar les investigacions cap a l’Audiència Nacional i evitar tribunals ordinaris.
Documents “falsos i autocreats”
El policia dona noms i cognoms d’altres policies i altres grups de la UDEF o la UDYCO que, segons assegura, operen amb el mateix sistema. En detall, “falsificar informes d’agències internacionals” per blanquejar confidents o “contenidors esquer”, xivatades per tal que els investigadors mirin cap a una altra banda, distrets amb un carregament menor, i que passi un contenidor més ple per un altre punt. Detalla aquest mecanisme com a “pràctica habitual i sistemàtica de la Brigada Central d’Estupefaents quan vol ocultar l’origen d’una informació” i blanquejar operacions irregulars o informació que s’ha obtingut de manera il·legal.
“A la DEA, la DIRAN, la NCA, o l’FBI (agències de lluita contra el narcotràfic) són informes que en moltes ocasions són falsos i creats per la mateixa brigada entre els diferents agents per amagar l’origen real de la informació”, va emfatitzar. En aquest sentit, posa com a exemple aquest decomís d’Algesires, en què van falsificar un document de la Direcció d’Antinarcòtics de la Policia Nacional de Colòmbia (DIRAN) per poder justificar la informació que els permetia portar a terme l’operació. Una informació que haurien obtingut a través de confidents o intervenint aplicacions de missatgeria utilitzades pels narcotraficants.
En aquest punt, va relatar que les xarxes de narcotràfic venen i comparteixen “plataformes encriptades” de missatgeria a les quals no pot accedir la policia espanyola. Per tant, quan tenien una informació obtinguda d’un confident o d’una filtració d’aquestes plataformes, com que no és legal, es fa veure que la informació la passa un servei de seguretat amic, una agència de narcòtics de qualsevol país aliat, i es blanqueja aquesta informació. Però l’inspector va fer un pas enllà assegurant que “s’han esborrat missatges” obtinguts de les plataformes encriptades que suposadament l’incriminen en els atestats policials. Per exemple, noms que podrien comprometre membres de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia relacionats en la lluita contra la droga.
Buscar l’Audiència Nacional
També va afegir com les empreses que participen en l’anàlisi de la droga col·laboren per relacionar els decomisos amb altres d’anteriors on ha participat l’Audiència Nacional. D’aquesta manera mantenen la investigació en el jutjat que volen. En el mateix sentit, l’inspector va adduir que en aquestes martingales també participaven “agents del servei de vigilància duanera”.
Al capdavall, la tesi que sostenen la fiscalia, la policia i el jutge instructor en el cas Anodino és que l’inspector “tenia coneixement de les iniciatives dels diferents cossos policials, recollia informació d’intel·ligència financera i li permetia corregir les estratègies de l’organització i alertar la resta d’integrants si eren investigats”. D’aquí que tingués contactes amb membres del servei de Vigilància Duanera que li passava informació delicada o compromesa. És més, en la seva declaració es va preocupar de mencionar de manera específica els noms dels principals comandaments antidroga del CNP. Ara, la investigació continua a l’espera d’obtenir més missatges on podrien estar implicats altres policies de manera més clara, amb els noms i cognoms que, amb tanta rotunditat, va exposar l’inspector. Óscar Sánchez, el Anodino, ha decidit destapar l’olla d’un sistema corrupte.
