Canvi interessant al Tribunal Suprem. Una plaça de les més delicades del poder judicial i dels serveis de seguretat de l’Estat. El Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha escollit un nou jutge titular acordat per controlar les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, és un relleu controlat. El CGPJ ha nomenat el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Andrés Martínez Arrieta, com a magistrat de l’alt tribunal competent per conèixer de les activitats dels serveis d’intel·ligència espanyols.
Martínez Arrieta succeirà en aquest lloc el president de la Sala Tercera, Pau Maria Lucas Murillo de la Cova, que es jubilarà el proper 13 de juliol. Però cal recordar, que Arrieta ja era el magistrat substitut durant la titularitat de Lucas, des del 20 de desembre de 2017, quan va substituir Julián Sánchez Melgar, que va ser nomenat Fiscal General de l’Estat. El nou magistrat substitut serà el magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem Eduardo Calvo Rojas.
Un control estrany
El procediment de control judicial del CNI es troba regulat en una llei d’article únic, la Llei orgànica 2/2002 del sis de maig, que va ser aprovada amb la majoria absoluta del PP de José Maria Aznar. Aquest article determina que el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, que té rang de secretari d’Estat i actualment és Esperanza Casteleiro, haurà de sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem competent “l’autorització per a l’adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions, sempre que aquestes mesures resultin necessàries per al compliment de les funcions assignades al CNI”. En aquest procediment no hi participa ni tant sols el ministeri fiscal,
