La sala penal del Tribunal Suprem mai no fa res de franc. No perd passada. Ni de bon tros. I més en el context de setge judicial al PSOE, al govern espanyol, a Pedro Sánchez i al seu entorn més immediat. D’aquí que hagi volgut emmarcar el “concepte doctrinal” de la corrupció en la sentència del cas Mascaretes, en què ha condemnat a 24 anys de presó l’exministre de Transports i ex número tres del PSOE, José Luis Ábalos; a 19 anys el seu “assistent”, Koldo García, i 4 anys l’empresari Víctor de Aldama, tot i que evitarà l’ingrés a un centre penitenciari per l’atenuant de col·laboració.
Els magistrats de la poderosíssima sala penal del Suprem que presideix Andrés Martínez Arrieta ja adverteixen abans d’entrar en el gruix de la sentència que cal emmarcar el concepte de corrupció. “La naturalesa dels delictes que es persegueixen en aquest cas, tots ells relacionats amb la corrupció pública, requereix algunes reflexions preliminars sobre aquest fenomen delictiu i el seu abast”, indiquen abans d’entrar en els fonaments de dret que han de servir per condemnar els fets provats. En aquest sentit, abans d’entrar en el fons del cas, al principi de la resolució, de 224 pàgines, els togats s’entretenen a redefinir i bastir la doctrina del greuge que suposa la corrupció. Tot plegat, construint un rebedor per a futures resolucions que poden afectar no només el PSOE, sinó altres partits o institucions que el poder judicial interpreti que desafiïn el sistema.
Un terme no definit al Codi Penal
Els magistrats centren la pilota assegurant que “definir el concepte de corrupció presenta complexitats particulars tant des d’una perspectiva jurídica com des d’una perspectiva politico-criminal”. En aquesta línia, recorden que “el terme no està definit al Codi Penal”, que assenyalen que només conté una breu referència amb el mot “corruptela” a l’article 127 bis.1(g) i al títol de la Secció 4 del Capítol XI (Dels delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, al mercat i als consumidors) del Títol XIII del Llibre II: Delictes de corrupció en els negocis. “Ni el nostre sistema jurídic conté una llista exhaustiva de disposicions que defineixin quines conductes s’han de considerar incloses en el concepte”, emfatitzen. Una “absència d’una definició jurídica significa que, inicialment, cal recórrer a criteris doctrinals i de política criminal per definir-ne l’abast”. Així, aprofiten aquesta escletxa per reconstruir i donar esplendor a aquest concepte ampli de corrupció.
D’aquesta manera, la sentència recorda que “tradicionalment, des d’una perspectiva compartida per dret, economia i ciències polítiques, la corrupció s’entenia com l’abús o mal ús d’un càrrec o funcionament públic per obtenir un benefici privat”. “No obstant això”, continua la resolució, “aquesta concepció clàssica —centrada exclusivament en l’esfera pública— ha estat superada pels desenvolupaments en les pràctiques socials i per la legislació penal”. De fet, posen com a exemple el delicte de corrupció entre particulars incorporat en la reforma del Codi Penal de 2010. Per això, els magistrats aprofiten l’avinentesa per retocar i ampliar el concepte de corrupció aprofitant el cas Ábalos.
“Esquerdar un model organitzatiu”
Els magistrats recalquen que és “adient parlar de corrupció en el sentit d’un trencament del model organitzatiu dissenyat per a la gestió d’assumptes amb implicacions financeres, la base del qual rau en l’incompliment del deure d’actuar, inherent al model establert pel sistema jurídic”. “Aquells que participen en la corrupció infringeixen les normes que regulen el càrrec que ostenten o les funcions que duen a terme”, addueixen. “Aquest model organitzatiu”, segueix la sentència, “es pot entendre com el conjunt de normes que, en cada cas concret, regeixen la conducta social, sotmeses als principis i valors consagrats a la Constitució”.
Per tant, “la conducta corrupta adopta la forma d’un acte que incompleix un deure i està vinculat a l’expectativa d’obtenir un benefici al qual la persona no tindria dret si hagués actuat d’acord amb la seva posició”. “El concepte de corrupció es defineix com qualsevol violació per part d’un individu de les normes que regeixen la seva activitat, amb l’objectiu d’aconseguir per a si mateix o per a un tercer un avantatge de qualsevol mena que no hauria pogut obtenir si hagués actuat d’acord amb la llei”, defineix de manera genèrica.
Una “perspectiva” que permet als magistrats “entendre la corrupció no només com una infracció econòmica, sinó com un fenomen que afecta la integritat de les organitzacions, tant públiques com privades, i la confiança en el seu funcionament”. Les conseqüències són molt greus, segons els magistrats, i les enumeren: “Desmantellar controls institucionals, malversant recursos públics, manipulant decisions administratives o influint en la política pública pel seu propi benefici o el de tercers”. “La seva gravetat rau en el fet que erosiona els fonaments de l’estat democràtic, que distorsiona la finalitat del poder públic i el converteix en un instrument al servei d’interessos privats”, opinen.
Delictes amb “un impacte de gran abast”
Per als magistrats, la corrupció “té un impacte de gran abast que va més enllà del dany econòmic o de les faltes de les autoritats públiques”. “El seu efecte més greu és l’erosió de la confiança pública en el sistema polític, ja que trenca l’expectativa que el poder democràtic s’exerceix en benefici de la ciutadania en el seu conjunt”, raonen. “Una societat que percep que els qui ostenten el poder actuen moguts per interessos privats, o d’una manera aliena al servei públic per obtenir un benefici personal, experimenta una pèrdua de legitimitat institucional, la qual cosa soscava l’estabilitat del sistema”, subratllen.
Seguint aquest fil, la sentència ressalta que el condemnat és “una figura de rellevància nacional particular, en la seva condició de ministre del govern espanyol i, alhora, de secretari d’organització del partit que dona suport a l’executiu”. D’aquesta manera, entronitzen que la condemna pot ser més dura en la mesura que qui perpetra la conducta era “una figura de rellevància política”. Per tant, creuen que, en el cas Mascaretes, els implicats “no només buscaven obtenir un benefici, sinó que es duia a terme mitjançant l’exercici del poder públic i polític a l’alt nivell dels òrgans constitucionals, concretament el govern”. Així doncs, reflexionen que “els actes de corrupció no són simplement delictes contra la propietat o delictes comesos per ‘mals funcionaris’ que, ocasionalment, incompleixen els seus deures oficials”.
Per als magistrats, tot plegat va més enllà donat que els fets configuren “una conducta directament vinculada a l’exercici de l’autoritat política” i, com a tal, “tenen un potencial de desestabilització molt més gran” del sistema. “Minen l’arquitectura democràtica del nostre estat social i democràtic, governat per l’estat de dret”, conclouen. En definitiva, resumeixen que aquests delictes “atempten contra les normes que regulen la convivència i l’ordre social i, més en general, els requisits d’un estat democràtic regit per l’estat de dret”. Un avís a navegants posat negre sobre blanc.
