24 anys i tres mesos de presó. Aquesta és la condemna que la sala penal del Tribunal Suprem ha imposat l’exministre del PSOE José Luis Ábalos. Els magistrats, per unanimitat, també condemnen l’empresari Víctor de Aldama, l’altra processat i ara condemnat, a 4 anys i mig de presó, però amb suspensió de la pena per haver col·laborat en el cas. De fet, la trigança de la resolució ha estat provocada pel desacord intern en la pena de l’empresari i comissionista, que a més de suspendre-li la pena haurà de fer treballs socials i presentar informes d’activitats cada sis mesos. Per altra banda, Koldo Garcia ha estat condemnat a 19 anys de presó pels mateixos delictes en els quals s’hi compten el d’organització criminal, suborn, malversació i tràfic d’influències. En aquest sentit, la sala penal destaca la duresa de les penses pel “greu deteriorament de la confiança ciutadana que provoca en el sistema polític la corrupció i “soscava l’arquitectura democràtica de l’Estat”.
En la seva resolució, de 224 pàgines i a la que ha tingut accés el Món, el tribunal presidit pel magistrat Andrés Martínez Arrieta, considera provats els delictes en l’adjudicació pel subimistrament de 13 milions de mascaretes per a Ports de l’Estat i Adif, a través d’una empresa vinculada a Aldama, la remuneració mensual de 10.000 per a despeses fixes d’Ábalos, la contractació de dues amigues de l’exministre en sengles empreses públiques, el pagament del pis a una d’aquestes dues dones, el contracte d’arrendament amb opció de compra entre Aldama i Ábalos d’un pis a Madrid així com el lloguer d’habitatges a Marbella i La Línia de la Concepció a canvi d’una nota de premsa sobre el rescat d’Air Europa i una concessió d’una llicència per l’explotació i comerç d’hidrocarburs.
Un pla preconcebut
En la resolució, el tribunal raona en base quins fets provats els porten a concloure que els tres condemnats formaven una organització criminal. De fet, asseguren que de la prova practicada i dels indicis recollits per la Unitat Central Operativa, l’UCO, es pot “inferir” que tenien un pla “criminal clar i preestablert, amb una divisió de rols o tasques i amb una activitat persistent al llarg del temps”. Un pla que es va concertar després d’establir una relació personals i, sobretot, un vincle que els va portar a desenvolupar l’activitat ara castigada. Fins i tot, subratllen que la relació d’Ábalos amb Garcia va esdevenir més en “assitent” que no pas en “assessor”.
Els togats agafen com a pal de paller per bastir aquest relat d’organització criminal la declaració d’Aldama que va ser “corroborada pels informes de l’UCO” així com de diversos testimonis com ara José Luis Rodríguez García, tinent de la Guàrdia Civil, Álvaro Sánchez Manzanares, exsecretari general de Puertos del Estado, Ricardo Mar Ruipérez, cap de gabinet del ministeri de Transports; Pedro Saura, secretari d’Estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, presidenta d’ADIF, Ana María Aranda, exsecretària d’Ábalos i María Piedad Losada Romo, la secretària d’Aldama.
Per aplicar el delicte de suborn, el tribunal també es basa en el testimoni d’Aldama que acompanya amb diversa documentació i declaracions. Precisament, branden un document Excel amb els pagaments de 10.000 euros al mes que feia arribar a Ábalos, com a despeses fixes, així com les gestions per trobar pisos i apartaments, tant pel ministre com per la seva amiga Jessica Rodríguez. També delimita l’acreditació de l’operació Mascaretes, per la venda de 13 milions de mascaretes durant la pandèmia de la COVID. Tots tres van aprofitar la seva “ascendència” per assegurar que Soluciones de Gestión, l’empresa d’Aldama, s’adjudiqués els dos contractes per valor 12,5 milions i pagués les comissions de dos milions per Ábalos i mig milió per Koldo. Dues compres, però que el tribunal nega que fossin arbitràries per evitar una condemna de prevaricació.
La feina de dues amigues
Especialment contundent és la resolució per aplicar el delicte de tràfic d’influències i de malversació per la contractació en sengles empreses públiques a Claudia Montes i Jessica Rodriguez, exparelles sentimentals d’Ábalos. La sentència repassa com el ministre, a través de Koldo Garcia va col·locar en empreses públiques adscrites al ministeri a totes dues, van percebre un salari però mai van treballar-hi. El cas de Montes, a l’empresa LOGIRAIL, que fins i tot i van obrir un expedient disciplinari per no treballar que va ser paralitzat per la cúpula ministerial. Cobrava 1.384,99 euros mensuals del 16 de desembre de 2019 a 17 de febrer de 2022.
Pel que fa Jessica Rodríguez, va signar l’1 de març de 2019 un contracte amb INECO, a través de Koldo Garcia. Pocs dies després, Rodríguez va rebre un ordinador del responsable de serveis de suport d’INECO. “L’entrevista i el lliurament de l’ordinador van ser les úniques dues ocasions en què Jessica Rodríguez va visitar les instal·lacions de l’empresa”, ressalta la sentència. No va treballar mai però en canvi va rebre ua quantitat neta de 34.450 euros en concepte de salari. Després d’INECO, de la qual es va extingir el contracte el 28 de febrer de 2021, va ser contractada per TRAGSATEC, del grup ADIF, el dos de març, on tampoc s’ha acreditat que fes cap feina. Va acabar el contracte l’1 de setembre de 2021 pel que va rebre un salari net total de 9.500,54 euros.
