Ferran Torres ha fet història ara que ha guanyat el segon Mundial per a la selecció espanyola de futbol. El jugador culer ha ocupat tots els titulars esportius per la seva marxa o no marxa del Barça, però també ha aparegut a la premsa rosa després que es filtressin fotos seves en companyia d’una hostessa italiana. Convertit en personatge d’interès, la COPE de València ha entrevistat una de les seves antigues professores per descobrir alguns secrets de la seva infància. El que no s’esperaven era que xerrés tant, ja que ha aportat molts detalls de la seva etapa educativa.
Els més tafaners estaran contents, ja que aquesta entrevista els ha permès conèixer detalls desconeguts dels seus primers anys a escola. Com era com a alumne? Era d’aquells aplicats que treien bones notes o sempre acabava amb notes a l’agenda per no haver fet els deures? Maribel Agustín era professora seva a l’Institut del seu poble natal, a Foios, on va conèixer un jove que ja somiava de poder guanyar-se la vida com a jugador professional.
Quin tipus d’estudiant era Ferran Torres a l’Institut?
Doncs dubte resolt, pertanyia al grup dels bons estudiants: “Era un noi molt aplicat, sempre es posava a primera fila i estava molt callat. El seu grau de maduresa era superior al de la resta de la classe“. El programa Mediodía COPE Más Valencia ha parlat amb la qui fos professora de Tecnologia del futbolista a 4t d’ESO, que el recorda com un estudiant “molt responsable i compromès amb els estudis”. Això sí, ja començava a destacar en el futbol i això provocava que faltés a alguna classe amb bastanta freqüència: “No obstant això, sempre complia amb les seves tasques i demostrava una gran implicació. La veritat és que era un noi molt aplicat“.
No era d’aquests que sempre acabaven castigats per xerrar a classe, tenint en compte que diu que gairebé no interactuava amb els companys: “I no era per timidesa, sinó perquè tenia una manera de ser molt responsable i centrada que em cridava l’atenció entre la resta d’alumnes”.
I ha compartit una anècdota que reflecteix com era com a alumne: “Sempre li insistíem en la importància de no descuidar la seva formació acadèmica, ja que llavors ja despuntava en el futbol. Més que res per tenir estudis per si això del futbol no acabava de funcionar”. I ell s’ho va fer seu, tenint en compte que va implicar-se molt més que la resta per complir aquest objectiu.
