Tribunal de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, celebrarà una vista clau tant per a l’exili independentista com pels estrategues de la repressió judicial contra el moviment sobiranista. En concret, es viurà la vista sobre les qüestions prejudicials que el jutge instructor del cas del Procés, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va formular a la cort europea arran de la negativa a tramitar l’euroordre contra el conseller Lluís Puig. Com una casualitat de la vida, un conseller de Cultura catalana podria deixar en evidència els defectes que la democràcia espanyola té contra les minories nacionals. Aquest cinc d’abril, però, és la primera gran final de l’exili contra Espanya. Un cop celebrada la vista només caldrà deliberar i sentenciar les respostes.
Per arribar a aquesta “final”, l’equip de les defenses dels exiliats, des de Gonzalo Boye a Benet Salellas, des d’Isabel Elbal i Andreu Van den Eynde a Josep Costa i la coordinació de Simon Bekaert, han realitzat una veritable estratègia d’orfebreria jurídica. De fet, les seves actuacions processals han estat pensades des del minut zero per arribar a Europa. “Jugarem en camp neutral”, accentuen fonts de l’equip en declaracions a El Món. Les maniobres han consistit en anar estrenyent el cercle fins abocar el magistrat que ha creat l’estructura d’acusació, Pablo Llarena, a enfrontar-se directament amb la justícia europea. Tot precedit dels fiascos per les detencions i lliuraments dels exiliats de Bèlgica, Escòcia, Alemanya, França o Itàlia, a més de Suïssa, on es troben les dues exiliades, Anna Gabriel (CUP) i Marta Rovira (ERC). De fet, totes dues es van personar el passat mes d’agost en aquest plet.
Desembussar l’exili
Així, en poques setmanes ja el president Carles Puigdemont, els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín o la republicana Marta Rovira o la cupaire Anna Gabriel podrien tornar a casa si el TJUE resol al seu favor la qüestió prejudicial. En concret, el tribunal ha de resoldre la petició d’aclariment de Llarena respecte l’eficàcia de les euroordres arran que Bèlgica va denegar -i amb una sonora bufetada- l’extradició del conseller Lluís Puig. Una resolució que, fins i tot, ha permès donar pàtina d’immunitat als eurodiputats independentistes assetjats per la justícia espanyola, malgrat que tinguin suspès aquest dret.
La decisió del TJUE respecte hauria de desembussar la situació de l’exili i, de retruc, anar més enllà perquè aclarirà algunes situacions similars que hi ha a l’Europa dels 27. Polònia i Romania, per exemple, s’han personat a favor de la posició d’Espanya, però Bèlgica defensa la posició dels seus tribunals de negar l’extradició cap a l’Estat espanyol o Irlanda o Txèquia també fa costat a la justícia belga.
Què pregunta Llarena?
En la qüestió prejudicial, Llarena demanava a través de set apartats aclarir si un altre tribunal podria vulnerar el principi de confiança mútua en el fet de posar en dubte -com és el cas- la competència del jutge que ha emès l’euroordre. És a dir, si es pot avalar que Bèlgica denegués les euroordres en entendre que el Suprem no era el jutge predeterminat per la llei tal i com va recollir el tribunal belga recollint el dictamen del Comitè de l’ONU sobre detencions ordinàries.
Les defenses van respondre. Els advocats van al·legar que tot el plantejat per Llarena estava “sobradament decidit per la doctrina del mateix tribunal” o bé que escapaven dels marges d’actuacions del TJUE. De fet, les defenses van destacar que l’única qüestió que podia entrar a raonar el Tribunal era si el Suprem podia remetre contra la mateixa persona i davant l’Estat membre una nova ordre de detenció si ja havia estat tombada pel mateix Estat.
Una “oportunitat”
Les defenses es troben confiades en la vista, com a mínim per la seva utilitat per mostrar el pa que s’hi dona a Espanya en la repressió de l’independentisme. Per l’equip de defensa d’Anna Gabriel, la resolució de les prejudicials en aquesta vista al TJUE són “una nova oportunitat per triar entre avançar i reforçar en la construcció d’un sistema que tingui els drets fonamentals en el centre o en canvi de validar l’esquema d’una Unió Europea que gira l’esquena a les situacions d’injustícia”. Pel lletrat Benet Salellas, que defensa Gabriel, “la posició del jutge Llarena i de la fiscalia espanyola ha estat la de voler construir unes fronteres per evitar que els drets fonamentals construïts a Europa després de la Segona Guerra Mundial siguin efectius i reals en la justícia espanyola”. Una situació que Salellas reclama que s’esmeni.
Per la seva banda, l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye opina que “Llarena no vol assumir que la causa contra els exiliats està plena d’errors”, critica l’advocat de Puigdemont. Segons ell, a Luxemburg s’està “jugant si les euroordres es regeixen pels drets fonamentals”. Un punt argumental clau de les defenses per tal d’evidenciar que s’està jutjant opinions polítiques d’una minoria nacional. Van den Eynde precisament ha rebut aquest dilluns la sentència del Tribunal Constitucional que tomba el recurs d’empara. Curiosament, fa dos anys i mig quan l’advocat estava a Luxemburg li van notificar la condemna del seu client. Tot un presagi de coincidències. Sia com sia, un dimarts de nervis per la primera gran final.
4 
6 
