Llarena s’entrebanca amb les prejudicials i fa enfadar Bèlgica

Presentades les al·legacions amb què l'exili replica les demandes de detenció del Suprem| Els belgues, personats

Nou pas en la internacionalització del conflicte espanyol amb Catalunya. Una fase que pot complicar la vida a la persecució de l’exili. En concret, en el procediment encetat pel magistrat instructor del Tribunal Suprem de la causa del Procés, Pablo Llarena, arran de les qüestions prejudicials presentades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea després de la negativa de Bèlgica a extradir el conseller Lluís Puig. Segons ha pogut saber El Món de fonts properes al cas, dilluns d’aquesta setmana el president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i el mateix Puig van presentar  l’escrit d’al·legacions per respondre la petició de Llarena. Les al·legacions dels exiliats han posat sobre la taula la possibilitat que el mateix Tribunal rebutgi admetre i/o declarar impertinents les prejudicials i, a més, estan orientades a remarcar que un jutge espanyol ha de preguntar què pot fer ell i no un jutge d’un altre país. Bèlgica també ha presentat al·legacions empipada amb l’amenaça clara de Llarena de presentar un “recurs d’incompliment” contra l’estat belga per denegar l’euroordre. A més la causa ha tingut munició de pes de regal, una decisió del TJUE d’un ciutadà nord-americà perfectament aplicable al cas català i en benefici dels seus interessos. Per altra banda, Marta Rovira i Anna Gabriel també s’han personat i han presentat al·legacions.

El TJUE va notificar el passat 4 de maig l’admissió a tràmit la prejudicial sobre la negativa de lliurar Puig. Amb la resposta, el magistrat decidirà si manté, retira o emet noves euroordres tant a Puig, com a la resta d’exiliats, o fins i tot, Marta Rovira pels delictes de sedició, malversació de cabals públics o desobediència. En les al·legacions, la defensa dels exiliats han plantejat que les sis primeres qüestions prejudicials de Llarena han de ser considerades “inadmissibles” perquè “o bé són qüestions resoltes sobradament pel mateix tribunal” o bé “perquè són plantejaments hipotètics del mateix magistrat que quedarien fora de la competència del TJUE”

De fet, aquestes sis qüestions en les que Llarena planteja la legimitat que té la justícia belga d’entrar a ponderar amb el seu dret intern per rebutjar o admetre una ordre europea de detenció. En aquest sentit, Llarena reclamava al Tribunal que aclarís si un altre tribunal podria vulnerar el principi de confiança mútua en el fet de posar en dubte -com és el cas- la competència del jutge que ha emès l’euroordre. És a dir, si es pot avalar que Bélgica denegués les euroordres en entendre que el Suprem no era el jutge predeterminat per la llei tal i com va recollir el tribunal belga recollint el dictamen del Comitè de l’ONU sobre detencions ordinàries

En definitiva, la defensa dels exiliats ha plantejat que les preguntes de Llarena s’escapen dels marges perquè pregunta sobre què ha de fer un tribunal d’un altre Estat -en aquest cas, el belga- i no sobre què ha de fer el tribunal espanyol que és qui formula la pregunta. Llarena va aprofitar un cas anterior entre Polònia i Hongria, on l’advocat general del TJUE va permetre admetre una prejudicial on es preguntava sobre el que podia fer un altre tribunal perquè tenia “rellevància” en el procediment intern pel tribunal emissor de la pregunta. 

En aquest marc, destaca especialment, la resposta demanda a través de la prejudicial número 7. Aquesta qüestió en particular instava al TJUE a aclarir si podia remetre contra la mateixa persona i davant l’Estat membre una nova ordre de detenció si ja havia estat tombada pel mateix Estat. De fet, és l’única que els exiliats consideren que el tribunal europeu hi pot entrar perquè pregunta sobre el que pot fer la justícia espanyola, l’emissora de prejudicial.  Ara bé, la defensa dels exiliats interpreta que el tribunal ha de resoldre en el sentit que quan un Estat ha denegat un lliurament argüint la vulneració de drets humans ja no es pot presentar una nova ordre europeu de detenció pels mateixos motius, contra la mateixa persona i en el mateix procediment.

El president a l'exili, Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, a l'entrada de la vista pel suplicatori el 14 de gener de 2021 al Parlament Europeu / ACN
El president a l’exili, Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, a l’entrada de la vista pel suplicatori el 14 de gener de 2021 al Parlament Europeu / ACN

 En aquest sentit, recorden que dues instàncies belgues, i la seva fiscalia que va renunciar a recórrer a una tercera, van denegar el lliurament de Puig perquè qüestionaven que el Suprem fos el tribunal predeterminat per llei i per la manca de garanties de pressumpció d’innocència a la vista de les diferents declaracions de jutges, fiscals o portaveus de les més altes institucions de l’Estat. A més, les defenses de l’exili i Bèlgica tenen un aliat inesperat. En concret una resposta del passat 12 de maig del mateix tribunal a una altra qüestió prejudicial. Aquesta resolució ratifica el principi de non bis in idem (no es pot jutjar ningú dues vegades pels mateixos fets) i seria perfectament aplicable al cas dels exiliats. 

El cas es remuntava al 2012, quan els Estats Units van demanar la detenció d’un ciutadà seu a Alemanya a través de la Interpol, que tenia càrrecs de corrupció en contra. Ara bé, la justícia alemanya ja havia processat el mateix ciutadà pels mateixos fets. El cas s’havia tancat i la responsabilitat penal quedat extingida el cas amb el pagament d’una multa.  En rebre l’odre vermella de detenció, la policia alemanya va dubtar si podia ser detingut de nou pel mateix cas, per ordre d’un tercer estat. De fet, l’ordre de detenció era una “notificació vermella”, és a dir, que no li permetia desplaçar-se a estats membres de la Unió, amb l’excepció d’Alemanya, sense que corrés el perill de ser detingut. Per això els tribunals alemanys es van dirigir al TJUE per aclarir si l’article 54 del Conveni de Schengen del tractat de s’havia d’interpretar en el sentit que quedava prohibit cursar ordres de detenció per una causa en què un dels estats membres ja hagués determinat que havia quedat extingida la responsabilitat. En definitiva, el TJUE considera que l’article 54 “s’oposa al fet que un estat persegueixi una persona pels mateixos fets pels quals ja ha estat jutjada amb sentència ferma per un altre estat”.

En conclusió, el TJUE determinava amb aquesta resolució que les directives i el tractat de Schengen indiquen que no es pot tornar a detenir un ciutadà europeu que ja té sentència ferma en un altre estat membre de la Unió Europea pels mateixos fets, com seria el cas de Puig amb Bèlgica. És a dir, consideren que les ordres de detenció no serien aplicables perquè són “cosa jutjada”. En el cas de Lluís Puig la seva aplicació és clara perquè el mateix advocat general subratllava que aquesta doctrina era perfectament aplicable a les euroordres. 

Bèlgica també s’ha personat en la prejudicial i, a més, amb la mosca al nas. El motiu és que en la interlocutòria espanyola, el magistrat amenaçava en obrir un conflicte internacional contra l’estat belga. En concret, advertia que malgrat les qüestions prejudicials presentades, plantejava la “possibilitat que per part de l’Estat espanyol es pugui arribar a plantejar un recurs per incompliment en els termes de l’article 259 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea”. És a dir, demandar Bèlgica davant del TJUE per incomplir el dret internacional o el dret europeu de les institucions europees. Una idea que no tant sols no es porta gairebé mai a la pràctica, i ni molt menys per una simple ordre de detenció. De fet, fonts pròximes al cas, veuen que Bèlgica no amaga la seva ofensa, quan no empipamenta, en constatar la voluntat expressada per Llarena en la interlocutòria de demandar-los internacionalment. De fet, Llarena ha presentat la prejudicial com un recurs a la sentència belga de Gordi.

Però Bèlgica no serà, de ben segur, l’únic estat que es personarà. De fet, els estats es poden presentar sempre en una prejudicial. Aquest seria el cas d’Irlanda, Polònia o Txèquia que tenen casos similars i es podrien afegir per complementar. Des de les discretes fonts pròximes del cas admeten que no els sorprendria que al final del procés hi haguessin cinc o sis estats personats. Un altre éxit de la internacionalització del conflicte espanyol amb Catalunya. 

Comentaris

    Maria 21/08/2021 5:04 pm
    Quico, a veure si aprens a resumir. Tota l'estona estàs explicant el mateix. En bucle.
    joandomenec 21/08/2021 5:07 pm
    L'orgull imperial espanyol ha topetat amb Flandes i Flandes no oblida.
    Pedro 21/08/2021 5:09 pm
    ¿ Quién se lee esto en un día de verano, sábado y en agosto ?
      JordiP 21/08/2021 10:47 pm
      Doncs jo, per exemple. És clar, al meu xofer tampoc li interessa aquesta mena de notícies. Prefereix les mentides del Marca sobre la possibiltat de que Cristiano torni al Madrid. Real, és clar. Però el meu xofer és quasi analfabet.
      Hay que ser "franco" 21/08/2021 11:36 pm
      esto seguro, que un fascista y garrulo caspanyol, no lo sabe leer.
      Lisa 22/08/2021 8:35 am
      Bé, hi ha gent que li agrada llegir, sigui el dia i el més que sigui, i n'hi ha que prefereix rascar-se els ous...
      uno que vive en Tabarnia 22/08/2021 9:41 am
      de fet un garrulo com, s,ha la llegit, ara que l,interpretis es un altre cosa
        Ciutadà 22/08/2021 1:04 pm
        Qui és el "garrulo"que escriu " s,ha la llegit"? Com es pot ser tan analfabet. Quin horror tanta incultura.
          uno que vive en Tabarnia 22/08/2021 4:18 pm
          jo!, passa alguna cosa? ets el clasic pureta que sols es veu la seva estulticia, putcser un inculta pero no gilipolles, en quant a cultura ja m,agraderia veura la teva
      Anna 22/08/2021 7:15 pm
      tu mismo
    Veterà antifranquista. 21/08/2021 5:16 pm
    Als catalans, Europa ens va de cara; els maldestres espanyols , una vegada més, s'han agafat els dits. Peró els nostres polítics- llevat dels exiliats- son encara més maldestres que els espanyols.
    Veterà antifranquista. 21/08/2021 5:16 pm
    Als catalans, Europa ens va de cara; els maldestres espanyols , una vegada més, s'han agafat els dits. Peró els nostres polítics- llevat dels exiliats- son encara més maldestres que els espanyols.
    Tano 21/08/2021 6:58 pm
    S'entrebanca?. O es trenca coll i barres
    fideli 21/08/2021 7:52 pm
    quin nivell la judicatura española... encara està a l'època de Torquemada
    L'OBSERVADOR ASTORAT 21/08/2021 8:39 pm
    BELGIUM: REMEMBERS "CRIMINAL FASCIST" LÉON DEGRELLE, "EXILED" IN FRANCO'S SPAIN 1.0 (1945-1975) AND FRANCO'S SPAIN 2.0 (1974-1994)
    Cat-2 21/08/2021 9:27 pm
    A borbònia sempre seran xulos-piscinas i matins de barri. Es el seu tarannà.
    Luisnomeacuerdo 21/08/2021 10:44 pm
    Quico quico, no vendas la piel del oso lazinazi antes de enchironarlo. Fugados, recuerda son fugados los fascistas independentistas a los que nombras.
      uno que vive en Tabarnia 22/08/2021 9:44 am
      penjat la medelleta amb el telefon i l,adressa per si et pers, perque la teva ment no ha evolocionat, estas en una rotonda mental i no saps sortir
      Quitos 23/08/2021 6:34 pm
      Luisnomeacuerdo no tergiverses. Fascismo es aquel q impone lo suyo no dejando votar y tratando d encarcelar por ello.
    El Gordorte Cabrón és un inepte 21/08/2021 11:22 pm
    Ha quedat demostrat una vegada rera l'altra que és un potiner, i el miserable tampoc té arguments per posar-me exemple, un tifa que per estalviar-se quatre duros té els nassos d'empadronar-se a la segona residència...
    Pedro 22/08/2021 12:41 am
    A este paso con lo locas que se han puesto los magistradas, y la ceguera que les guia el odio, vamos a tener un festival a lo ruas brasileñas🎉🎉🏴‍☠️🏴‍☠️🎆🚀🎡🎠🥁🎬🎭🤹🏼🌈🧚🏾🧞👼🧑🏻‍🎄🥷🏻🧑🏻‍🎨👨‍🍳💄👻💩🎃☠️🤧😵‍💫😵‍💫😵‍💫😵‍💫🥸🥸🥸😝😋😜😇😂😅😁🥲el 2017 se va a quedar en pecata minuta
      unp que vive en Tabarnia 22/08/2021 9:39 am
      tu neurona da para tanto?
      Ciutadà 22/08/2021 10:35 pm
      Clasic no, millor escriu clàssic; putcser no, millor escriu puc ser; inculta no, millor escriu inculte; pero no, millor escriu però; quant no, millor escriu quan; agraderia no, millor escriu agradaria; veura no, millor escriu veure. De res.
    Jo 22/08/2021 8:40 am
    Els nyordos no saben interpretar les notícies..encara viuen a Matrix...com sempre la xuleria els traïciona...no veuen que aquest inútil del Llarena i Borbònia en general estan quedant com el que són, el cul i la merda del món..
    Arxi 22/08/2021 8:43 am
    Jo crec que al inútil del Llarena, que porta tant temps i diners públics gastats, per la seva tossuderia, s'el hauria de jutjar per malversació...
    Yos 22/08/2021 9:31 am
    Los fugados nunca han sido procesados ni juzgados. Están en rebeldía. El principio non bis is ídem... dice el autor calvorota...
    Jordi 22/08/2021 9:54 am
    No os vengáis arriba aún, lacis. Todavía no hay sentencia del TJUE. En nuestra querida España finalmente los fugados serán juzgados si quieren volver a pisar su casa…
    @ Jordi 22/08/2021 6:39 pm
    I això que dius, tros de soca, a on ho has vist? al ABC o a tele 5? Mira que en sou de burros..per cert, això de nuestra querida Espanya, ho diràs per tú, perquè per molts la poden donar per el cul...
    Llorona 22/08/2021 8:41 pm
    Pero si soy ejPpañol ! Muy ejPPañol ! Muy, mucho ejPPañol. O sea la PPerfección hecha realidazzzzz ...
    Acabat 23/08/2021 3:01 am
    Llarena fa evident la poca competència de la justicia ñola. Però ell insisteix encara que això l'estigui ensorrant a tots nivells.
    Aigualit 23/08/2021 1:29 pm
    El jutge Llarena es un crack, gran professional. Una de les seves atribucions es perseguir i jutjar delinqüents i en a questa tasca esta.

Nou comentari