A les vuit del matí, agents d’un dels poders fàctics de l’Estat, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), entraven a la seu estatal del PSOE a Madrid, la mítica oficina del carrer Ferraz. Era el segon cop que membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat que hi entraven en menys d’una setmana. Dijous passat hi van anar agents d’un altre dels veritables poders de l’Estat, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. En aquella ocasió, buscant informació de l’expresident del govern espanyol i líder espiritual del sanchisme dels darrers anys, José Luis Rodríguez Zapatero.
Dues entrades ordenades per sengles tribunals centrals d’instància de l’Audiència Nacional: el número 4, que regenta el discret magistrat José Luis Calama, i el número 5 que dirigeix Santiago Pedraz, el jutge que va acabar la instrucció del cas Pujol o la del 3%, i que també compta amb hits com ara intentar prohibir l’aplicació Telegram a Espanya. En principi, seria per dos casos diferents, però que la biosfera política barreja per les connexions que mantenen tots dos sumaris. Però la llista és molt llarga i no cal sortir del funcional edifici de l’Audiència Nacional de Madrid.
A aquests dos processos d’instrucció, cal afegir la macrocausa de l’exministre José Luis Ábalos, amb una part jutjada pel cas Mascaretes però al qual cal afegir la peça separada on està imputat Santos Cerdán, ex número tres del PSOE, pel cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública a través d’Adif, de la Direcció General de Carreteres de l’Estat i del ministeri de Transports. També un cas investigat a l’Audiència Nacional. Com a colofó de tot plegat, hi ha el cas David Sánchez, germà de Pedro Sánchez, i el cas Begoña Gómez, la dona del president espanyol, que espera data de judici i que acaba de reblar el clau. Una dada força curiosa és que, precisament, el cas Begoña és el bressol de la causa que ha justificat la causa que ha acabat imputant la gerent del PSOE, Santos Cerdán i Leire Díez i amb l’UCO remenant els calaixos de la seu del PSOE. Un cas que podria acabar esquitxant el PSC del president Salvador Illa. És el cas de la presumpta claveguera del PSOE.
Una cosa porta a l’altra
Però anem a pams. Per entendre la decisió d’aquest dimecres del jutge Pedraz cal remuntar-se a temps enrere. La creació del grup Hirurok–un nom que significa “nosaltres tres” en euskera. Una unió de fet entre Leire Díez, Joseba Antxon Alonso i Vicente Fernández. Un grup que, segons les perquisicions judicials del Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, es dedicava a “orientar la resolució d’expedients de l’administració pública” a canvi de comissions tant per a benefici propi com per a tercers. Un grup que va desplegar la seva activitat des de l’any 2020 i actua sobretot l’any 2021 a través de l’entramat d’empreses i societats que gestiona la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). Aquest cas continua en marxa i en procés d’instrucció, amb les diligències prèvies 89/2025 i l’UCO com a protagonista.
El grup Hirurok va continuar, segons el jutge, però va mutar en les seves funcions i objectius. En concret, Díez va ser contractada a Correus i Vicente va entrar a treballar a Servinabar, l’empresa investigada en el cas de comissions il·legals on està imputat Santos Cerdán i pel qual va estar empresonat provisionalment. De fet, l’UCO sempre ha donat molt valor a un contracte privat, mai elevat a públic, en què Santos Cerdán adquiria bona part de les accions d’aquesta empresa. De fet, Cerdán, atesa la tesi del magistrat, tindria un “paper superior” i orientador en les tasques del grup Hirurok, que en aquesta segona fase es rebateja com a Threema i que portaria als fets que ara s’intenta aclarir, per saber si el PSOE tenia una claveguera contra jutges, fiscals, policies i guàrdies civils que investigaven el partit i l’entorn de Pedro Sánchez.
“Propòsit de desestabilitzar els casos del PSOE”
El jutge interpreta, a través de les comunicacions interceptades per l’UCO, que l’abril de 2024 Cerdán encomana a Díez “la coordinació i l’execució d’una sèrie d’actuacions penalment rellevants”. Unes accions que tindrien com a “propòsit principal desestabilitzar de manera sistemàtica i continuada qualsevol procediment judicial o actuació policial que pogués impactar directament o indirectament en els interessos del PSOE o del govern de l’Estat”. El jutge remarca que, aleshores, tant la formació com la Moncloa estaven “greument afectats per la contínua obertura de procediments judicials” en els quals s’investigaven membres del partit o la família de Pedro Sánchez.
La trama que dibuixa Pedraz consisteix en “oferiments a funcionaris de la Guàrdia Civil, investigats i fiscals de remuneracions o favors a canvi d’informació o actes que serien contraris a l’exercici dels seus càrrecs”. “La premissa era atacar la correcta instrucció de les causes”, conclou el magistrat i d’aquí que titlli de “denúncies infundades” les interposades contra jutges com Juan Carlos Peinado o Beatriz Biedma, els jutges que empaiten Begoña Gómez i David Sánchez, contra la fiscalia anticorrupció o contra l’UCO.
4.000 euros al mes
Per dur a terme tot aquest pla, Leire Díez comptava, suposadament, amb el suport de Santos Cerdán, que hauria acordat, seguint el relat del jutge, remunerar els seus serveis amb 4.000 euros al mes, a càrrec dels fons del partit. Per vehicular aquests pagaments s’utilitzarien les societats i l’assessoria jurídica de Gaspar Zarrías i les de l’advocat Ismael Oliver, així com la participació de Jacobo Teijelo, que era l’advocat de Santos Cerdán quan l’exsecretari d’organització del PSOE va ser imputat pel cas de les comissions, i l’empresari Javier Pérez Dolset, víctima de la policia patriòtica a través de l’operació Zed i un dels testimonis de l’operació Kitchen que més va sorprendre el tribunal. Tots aquests pagaments s’haurien fet “amb el presumible concert” de la gerent de la formació socialista, Ana María Fuentes Pacheco, a través de factures de serveis simulats.
El context d’aquesta operativa neix amb l’ofensiva judicial contra el PSOE. El 12 de febrer de 2024 es destapen les diligències 65/2023 del Tribunal Central de Primera Instància número 2. Una instrucció que va suposar la detenció de Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, i l’empresari aconseguidor i delator Víctor de Aldama. El cas va acabar comportant el processament i judici de l’exministre de Transports pel cas Mascaretes, tot i que continua imputat en altres investigacions, com ara la que hi ha sobre els pagaments de comissions a través del seu ministeri. Paral·lelament, el 16 d’abril, el Jutjat d’Instrucció 41 de Madrid obria les diligències contra Begoña Gómez arran d’una denúncia de la fiscalia a l’ombra, el parasindicat Manos Limpias.
“La carta a la ciutadania”, l’inici
Poc més d’una setmana després de la incoació de diligències a la dona de Sánchez, el 24 d’abril de 2024, i just a l’inici de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig que portarien Illa al Palau de la Generalitat, es registra un fenomen inèdit en la política espanyola. Sánchez s’aparta cinc dies de les seves funcions com a president per reflexionar i fa pública una Carta a la ciutadania. És en aquest parèntesi, a criteri dels investigadors, quan Santos Cerdán prem l’accelerador i activa de ple el grup que coordinaria operativament Leire Díez. Així, hauria convocat una reunió a la seu del PSOE on haurien participat, a més de Cerdán, altres càrrecs orgànics del partit, Díez, Pérez Dolset, Juan Manuel Serrano i Fernando Antolín, director de comunicació del PSOE. Va excusar la seva presència Patrícia López, la periodista que dirigia Crónica Libre, morta el passat mes de desembre.
A partir d’aquesta cimera, s’hauria començat a dur a terme “una sèrie d’accions destinades a soscavar els procediments legals que implicaven el PSOE o el govern i que presentaven com a objectiu la protecció dels interessos en joc”, que “afectaven principalment el PSOE i, directament o indirectament, membres del govern”. Tot coordinat per Díez amb l’ajuda de Pérez Dolset i Gaspar Zarrías seguint les instruccions de Santos Cerdán. Segons els atestats de l’UCO que recull el magistrat, aquesta “organització duia a terme una activitat continuada i estructurada a través de diverses línies d’acció coordinades amb l’objectiu d’assolir els seus propòsits penalment rellevants”. “L’objectiu era obstruir de manera sistemàtica i contínua qualsevol procediment judicial o acció policial que pogués afectar directament o indirectament els interessos del govern o del PSOE, al capdavant del qual hi havia la persona que en aquell moment n’era el secretari d’organització, Santos Cerdán”, afegeix el jutge com a conclusió. De fet, Pedraz afirma que com a mínim s’han constatat 17 reunions entre Díez i Santos Cerdán entre el 26 d’abril de 2024 i el 21 de maig de 2025.
Així doncs, el cas Leire Díez acumula totes les causes que afecten el PSOE amb el benentès que els investigadors raonen que volien aturar, desvirtuar o desacreditar les causes judicials que afecten els socialistes. D’aquí, la necessitat d’obtenir informacions sobre el fiscal Ignacio Stampa, depurat per l’aparell d’Álvaro García Ortiz després que emboliqués l’ex fiscal general de l’Estat i l’exministra de Justícia Dolores Delgado en la macrocausa Tàndem, que investigava les activitats del comissari José Manuel Villarejo. O informació delicada del fiscal José Grinda, així com de comandaments de l’UCO o dels magistrats que instruïen les causes que encara cuegen contra el PSOE. I això que aleshores encara no havia esclatat el cas 77/2024, el cas Zapatero, en mans del jutge José Luis Calama.
