La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha acusat la fiscalia espanyola de tenir “molta pressa” per treure-la de la “circulació” amb una demanda de penes desproporcionada en el judici per presumpta prevaricació i falsedat documental al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Hi havia pressa, molta pressa per apartar-me per veure si marxava”, ha dit Borràs en una entrevista a Europa Press. “Doncs no marxo i no marxaré”, ha assegurat.
L’expresidenta del Parlament de Catalunya, que serà jutjada al TSJC entre el 10 de febrer i l’1 de març, ha insistit que és víctima d’un procés judicial amb “intencionalitat política” i ha defensat la seva innocència. Borràs creu que la investigació sobre la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) és un clar exemple de persecució i ha carregat contra la fiscalia per demanar sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació pel presumpte fraccionament de contractes.
Borràs acusa la fiscalia de perseguir-la políticament
“És un exemple de desmesura i desproporció“, ha criticat. “Hi ha una voluntat de perseguir un rival polític. Tinc 52 anys i soc professora universitària des de fa 27 anys. Demanar-me 21 anys d’inhabilitació és voler treure’m de la circulació pública, política i pot ser que universitària”. Borràs ha recordat que no hi ha ningú a l’estat espanyol a qui es demani aquesta condemna per un fraccionament de contractes, que en tot cas és una irregularitat administrativa i no un il·lícit penal. A més, subratlla que sempre ha mantingut i manté que no va fraccionar i que quedarà demostrat en el judici.
“La gent em pregunta com aguanto”, ha afegit. “Aguanto per pura indignació. És molt greu que et facin quedar i pretenguin fer veure que has fet coses que no has fet. Ho defensaré fins a les últimes conseqüències”. Borràs ha posat en dubte la imparcialitat del judici al TSJC perquè el seu president, Jesús María Barrientos, serà ponent del cas després que el tribunal hagi rebutjat la recusació que va fer la seva defensa. L’expresidenta del Parlament manté que l’únic desenllaç just seria la seva absolució.
15 
15 
