Junts per Catalunya i Esquerra Republicana continuaran la seva pugna per l’hegemonia de l’independentisme aquest 28 de maig. Al marge de la gran batalla per Barcelona, que sempre té la càrrega simbòlica i política més forta, i malgrat que el PSC pot tornar a tenir un paper clau en aquests comicis, els dos principals partits independentismes batallaran per l’alcaldia en diversos municipis del país. Lluny queden les imatges d’unitat de Junts pel Sí, que va portar al referèndum del Primer d’Octubre. La investidura fallida de Carles Puigdemont el gener del 2018 va marcar un abans i un després en les relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Ara, després d’una legislatura i un quart com a socis de Govern amb molta tensió i de la ruptura de l’octubre, cadascú vol imposar la seva estratègia per la via dels fets.
Malgrat aquest estira-i-arronsa, els pactes entre aquests dos partits en governs municipals no són excepcionals. I en diverses poblacions l’acord entre les dues formacions independentistes passarà una prova de foc aquest 28 de maig, com per exemple Girona, Tarragona, Lleida, Reus, Vilanova i la Geltrú o Manresa, així com a les diputacions de Lleida, Tarragona i Girona. Així mateix, el 2019 ja hi va haver pactes sonats que ja van trencar la dinàmica de la unitat independentista, com a Sant Cugat del Vallès, amb el tripartit format per ERC, PSC i CUP; a Vilafranca del Penedès, amb un pacte que ja ve de lluny entre Junts i PSC; Figueres, amb un altre model tripartit; i el pacte entre PSC i Junts a la Diputació de Barcelona. En aquest panorama, hi ha cinc escenaris on la batalla serà especialment decisiva.
Girona, prova de foc per a l’independentisme
Girona serà una prova de foc per a l’independentisme. De fet, ha sigut un dels pocs escenaris on el debat sobre el projecte independentista, que ha estat absent de la campanya, ha aparegut en mítings com a terreny disputat per ERC i Junts. És la ciutat on va ser alcalde Carles Puigdemont abans de ser president de la Generalitat i té, per tant, un gran simbolisme. Les eleccions hi posaran a prova el pacte de govern entre Junts i Esquerra Republicana del mandat que s’acaba. Tot i no sumar majoria absoluta, tots dos valoren positivament el pacte i no descarten reeditar-lo, tenint en compte el canvi de lideratge a Junts amb l’adeu de l’alcaldessa, Marta Madrenas, i l’arribada de l’exconsellera Gemma Geis, una de les integrants del Govern de coalició de la Generalitat que més clarament va advocar per trencar-lo quan Junts va convocar la votació per decidir si en sortia.
Geis ja ho ha explicitat més d’un cop: el seu objectiu és que Girona segueixi amb un Ajuntament independentista. Mentrestant hi ha els cants de sirena perquè la candidatura Guanyem, encapçalada pel cupaire Lluc Salellas, es plantegi formar un tripartit amb ERC i PSC si es donés l’aritmètica que ho fes possible. Així mateix, Junts busca mantenir els 9 regidors que té ara i intentar recuperar els 10 que van assolir el 2011 i el 2015, amb Carles Puigdemont.
El PSC busca fer el sorpasso als cupaires, ja que en les anteriors eleccions van empatar a sis regidors i intentar buscar la fórmula del tripartit. Tot i això, l’alcaldia socialista és força complicada tenint en compte les manifestacions de Lluc Salellas, qui en més d’una ocasió ha mostrat la seva voluntat de mantenir una alcaldia independentista però que no descarta negociar amb el PSC perquè la principal cadira de l’Ajuntament sigui per a la seva candidatura, Guanyem. És a dir, seguint aquesta hipòtesi, l’única via que tindria el PSC per pactar ell seria fer-lo alcalde. En aquest cas, Esquerra Republicana tindria la clau per mantenir la pau gironina amb Junts i continuar amb la unitat de les dues principals forces independentistes o bé apostar pel model Sant Cugat, amb Guanyem o PSC al capdavant.
Reus, tot obert als pactes postelectorals
L’espai convergent ha governat Reus durant els darrers 12 anys. L’actual alcalde, Carles Pellicer, va trencar la dinàmica d’executius socialistes des de la restauració de la democràcia. Ara, però, fa un pas al costat i deixa a l’actual regidora d’Hisenda, Teresa Pallarès, el lideratge del seu espai a la capital del Baix Camp. Amb aquest canvi de paradigma les opcions estaran totalment obertes. Actualment, Reus està governada per un tripartit entre Junts, ERC i el partit municipalista Ara Reus, tot i que en el mandat del 2015 havia sigut simplement una coalició entre l’espai convergent i Ara Reus. La nova alcaldable de Junts ja avisa que la seva prioritat és configurar un govern independentista, mentre que els republicans no tanquen cap porta.
En les últimes eleccions, Junts va obtenir 7 regidors, mentre que ERC i PSC n’obtingueren 6. Els republicans i socialistes busquen fer un sorpasso a Junts i, en cas que es produeixi, caldrà veure la posició de Teresa Pallarès, tot i que ja ha deixat clar que la seva prioritat és una alcaldia independentista. Els socialistes, un cop més jugant amb el possible trencament dels dos partits independentistes, ja avisen que no tenen cap veto. És a dir, s’obren a pactar amb Junts i ERC, fet que podria propiciar el trencament, un cop més, de l’espai independentista.
Duel de titans a Igualada entre Marc Castells i Alba Vergés
L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha governat en solitari aquest últim mandat amb 9 regidors, 4 més que ERC i 5 més que el PSC. De cara a les eleccions, els republicans han fet una gran aposta per la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, per mirar de destronar l’alcalde de l’espai convergent que ha fet una aliança amb Junts i que governa des de fa 12 anys. Malgrat que durant el primer mandat de Castells va governar amb els republicans, sembla poc probable un pacte entre les dues principals forces independentistes. Una prova és que, fa quatre anys, els republicans van intentar el model sant Cugat amb un pacte entre ERC, PSC i la CUP per destronar a Castells. Els socialistes s’hi van negar.
De fet, en declaracions a El Món, Castells ja allargava la mà als socialistes, assegurant que “tenen integrada la governabilitat i coneixen la importància que la ciutat sigui governable”. “En canvi. ERC, per falta de cultura política, no ho han entès ni ho valoren tant”, assegura Castells. Això es tracta d’un missatge clar i contundent sobre amb qui preferiria fer un possible pacte l’alcaldable de Junts. També caldrà posar la mirada atenta al Consell Comarcal de l’Anoia per entendre els pactes postelectorals a Igualada, ja que fins ara Junts i PSC hi han governat plegats.
Sant Cugat, la ciutat del tripartit que va destronar Junts
Sant Cugat del Vallès va ser un dels primers ajuntaments on l’independentisme va escenificar un trencament ara fa quatre anys. ERC, PSC i CUP posaven fi a més de trenta anys de governs convergents, malgrat que Junts va ser la força més votada amb 9 regidors, per davant d’ERC, amb 6. La republicana Mireia Ingla va ser escollida en un ple de molta tensió. Era un context en la qual la repressió contra l’independentisme estava en el seu àlgid i hi havia presos polítics. Junts volia evitar pactar amb les forces del 155, mentre que els republicans, amb una mirada local, volien dur a terme a l’Ajuntament a un canvi de rumb.
En aquestes eleccions, la unitat entre les dues principals forces independentistes tampoc sembla gaire viable. Tant ERC com el PSC valoren positivament l’acord a tres, tot i que els socialistes ara opten a fer el ‘sorpasso’ als republicans. Això podria comportar un canvi d’escenari tenint en compte que, aleshores, la CUP hauria de facilitar una alcaldia socialista. El que és clar és que, en cas d’uns resultats calcats, seria probable nou pacte tripartit.
Vilafranca o el paradigma de la sociovergència
L’espai convergent i el PSC s’han repartit des de la restauració de la democràcia Vilafranca del Penedès. Primer, els socialistes fins a l’any 2009, que va ser quan l’alcaldable de CIU Pere Regull va fer una moció de censura a l’aleshores alcalde Francisco Romero, qui només feia una setmana que estava al càrrec per la dimissió de Marcel Esteve. La moció va prosperar, curiosament, gràcies al suport d’ERC i la CUP, tot i que aquests no van entrar al govern. Per acabar-ho d’adobar, Regull va guanyar les eleccions del 2011 i va intentar governar en solitari, sense èxit. Això va fer que, el PSC, que havia sigut històricament el seu gran rival, entrés a formar part del govern municipal i fins al dia d’avui que hi és.
Totes dues formacions admeten que les relacions són bones i que no veurien amb mals ulls tornar a pactar de cara el pròxim mandat. Tot i això, hi ha un factor que pot alterar el producte: l’adeu de Regull. L’actual alcalde de Vilafranca dona pas a la seva mà dreta, Aureli Ruiz, amb qui ha compartit grup municipal des del 2003. Ruiz segueix una línia molt similar a la de Regull. Convergent, pragmàtic i, de moment, no és afiliat a Junts per Catalunya. Malgrat tot, Junts per Catalunya a Vilafranca no és el PDeCAT amb el qual Regull es va presentar fa dos anys i caldrà veure com la militància respon a un intent de tornar a pactar amb el PSC. De fet, els junters han centrat part de la seva campanya a evitar la crescuda dels socialistes, tal com es va reflectir el passat divendres 19 de maig en un acte unitari de Junts a Vilafranca. Per això, els junters tampoc tanquen la porta a pactar amb els republicans, mentre que els republicans, liderats per Pere Sàbat, tampoc descarten pactar amb Junts i PSC, malgrat la dura campanya contra la “sociovergència” que van exposar el dimarts passat.
1
1
