“La prevenció és una de les eines més útils que tenim per respondre a una amenaça com la del terrorisme jihadista”. Aquest és un dels mantres que repeteixen comandaments i agents operatius de la lluita contra el terrorisme dels Mossos d’Esquadra. Un argument que es constata amb les xifres que el departament d’Interior ha aportat al Parlament per respondre a una pregunta sobre les mesures per combatre el terrorisme gihadista, a la qual ha tingut accés El Món. Segons l’estadística signada pel mateix conseller Joan Ignasi Elena, els Mossos d’Esquadra realitzen una “mitjana mensual de 2.908 identificacions de persones” relacionades amb el Programa Operatiu Específic Antiterrorista (POE-A).
Una xifra que mostra la prioritat de la Comissaria General d’Informació en aquest risc. De fet, l’any 2022, segons l’Informe de Seguretat Nacional 2022, que elabora el Departament de Seguretat Nacional espanyol, els serveis d’informació de la Moncloa, a Catalunya es van portar a terme 11 operacions antijihadistes amb un total de 12 detinguts, totes tutelades per l’Audiència Nacional. Uns casos que van seguir el protocol de prevenció, detecció i investigació judicial.
De tota manera, els Mossos insisteixen que el treball es fa en format “multi-agència”, que “coordina la policia amb altres departaments de l’administració així com entitats del teixit associatiu”. Seguint les dades del darrer informe de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre el Terrorisme, Catalunya i Madrid lideren les zones de l’Estat espanyol en operacions de control i desactivació de riscos jihadistes, deixant enrere Ceuta i Melilla, que havien estat considerats els grans epicentres de l’activitat jihadista.
16% de les patrulles, per detectar terroristes
Seguint el fil de la resposta parlamentària al diputat no adscrit Antonio Gallego, durant el 2022 els Mossos van concentrar el 16% del patrullatge preventiu en el Programa Operatiu Específic Antiterrorista. D’aquest percentatge, un 40% es va destinar a la protecció de centres i organismes oficials, el 28% a la protecció d’estacions i nodes de transport, el 21% a la protecció de llocs d’afluència massiva de persones i el 8% a la protecció de col·lectius de risc.
Comptat i debatut, durant el 2022, els Mossos han realitzat aquesta mitjana mensual de 2.908 identificacions de persones i s’han registrat o controlat un total de 1.431 vehicles. Tot dins el POE-A. A més, la policia de la Generalitat ha muntat 321 dispositius específics de control, els DEC, en el seu acrònim policial. Uns dispositius que s’activen o s’intensifiquen en dates assenyalades o amb més risc com són Nadal, Setmana Santa i l’estiu. De fet, Catalunya fa anys que es troba en un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista, i en aquestes dates, s’incrementa amb el que es coneix com a Nivell 4 Plus.
La vigilància a la xarxa
Per altra banda, els Mossos emfatitzen el “treball especialitzat en l’entorn virtual”. És a dir, el patrullatge a la xarxa per detectar o obtenir informació sobre possibles amenaces terroristes, i en especial, de caràcter jihadista. De fet, des de l’any 2021, la Comissaria General d’Informació participa del projecte d’Europol, amb la unitat de referència a Internet de la Unió Europea (EU IRU), que “detecta i investiga continguts maliciosos a Internet i les xarxes socials”. Els Mossos també han participat de la Referral Action Days (RAD), una acció conjunta dels serveis d’informació europeus que durant el 2022 s’ha focalitzat a trobar manuals de construcció d’artefactes de Risc Nuclear, Biològic, Radiològic i Químic, àudios i continguts terroristes.
Aquesta participació és per als Mossos, “fonamental”, perquè “no només produeix coneixement estratègic sobre el terrorisme jihadista, sinó que també proporciona informació per utilitzar-la en investigacions judicials”. Per aquesta col·laboració europea, els Mossos compten amb un aliat tecnològic de primer ordre, el Voyager, un rastrejador de la xarxa, i un punt polèmic, que permet “diagramar o detectar missatges oberts que siguin sospitosos de ser objecte d’una trama jihadista”.
Controls i retornats
En aquesta línia, aquestes línies de prevenció permeten també modificar o canviar els elements del procediment de treball que els Mossos tenen davant “d’un possible atemptat terrorista consumat”. En concret consisteix el dispositiu Cronos que va arribar a coneixement popular durant els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. “Aquest dispositiu es revisa i actualitza en funció de les informacions que obté el cos policial”, assenyala el conseller en la seva resposta. En tot cas, el Cronos, a més d’estar pensat per ser més eficaç en els controls i captura dels sospitosos, s’alimenta de les dades obtingudes, per establir mesures pensades per neutralitzar els protocols habituals de fugida i refugi de terroristes.
Per altra banda, els Mossos d’Esquadra també tenen l’orella parada en un dels riscos que més preocupa als serveis d’informació occidental: els retornats de zona de conflicte. Espanya ha declarat 263 Combatents Retornats de Zona de Conflicte (CTE), segons el Llistat Únic Comú de Foreign Terrorist Figthers elaborat pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), dels quals 98 s’han desplaçat en zones de conflicte, que suposa el 37% del total. S’han establert mesures de monitoratge, i fins i tot, amb peticions policials als jutges d’una Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE), una prohibició d’entrada en territori Schengen o el Control Específic de la Seguretat de l’Estat. Unes xifres que, segons els analistes, són “relativament baixes, encara que rellevants, en comparació amb altres estats membres de la Unió Europea, com França 1.900, Alemanya 1.070 o Bèlgica 536.
3
