“Nosaltres no tenim el Pegasus, és molt (massa) car”, asseguren fonts dels Mossos d’Esquadra a El Món, una afirmació que no acaba de quadrar amb les afirmacions del ministeri de l’Interior que apunten que sí que en tenen un. De fet, van intentar comprar una versió anterior i no se’n van sortir. Però, en canvi, sí que han aconseguit establir com a despesa anual el Voyager, un sistema “sniffer de xarxes”. És a dir, un polèmic sistema de rastreig de la xarxa que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i triar milions de dades per “prevenir” un delicte. Els Mossos el tenen amb l’excusa de la lluita contra el jihadisme, però sense cap garantia que no s’utilitzi per investigar determinats col·lectius o fer perquisicions prospectives d’altres tipus de delictes. “És una mena de gran germà de la xarxa”, comparen fonts dels Mossos. El sistema també està integrat al SITEL/SILC, el sistema d’interceptació legal de telecomunicacions, on per cert, també el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil hi aboquen els registres fets amb el seu pegasus.
El juliol del 2020, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) comprava per 1.481.785,97 euros, IVA inclòs, pel procediment d’emergència -sense ofertes i puntuacions–, les plataformes d’anàlisi Voyager Analytics i Voyager Check per a la poderosa Comissaria General d’Informació del Cos de Mossos d’Esquadra (CGINF). Un contracte, firmat en l’època del comissari Eduard Sallent com a cap del cos, un comandament procliu a implantar alta tecnologia al cos per generar intel·ligència policial. El contracte es va renovar el passat mes de juliol, segons detallen fonts d’Interior. La promoció i recomanació de la compra va ser a càrrec de l’Àrea TIC de la policia catalana, que feia temps que reclamava una eina de prospecció de la xarxa. De fet, no van haver de menester, segons l’expedient administratiu, ni un informe tècnic de la compra. L’empresa subministradora va ser S21SEC, una firma especialitzada en ciberseguretat i ciberdefensa que va començar la seva singladura el 1988 a través de la seva empresa mare, Nextel. Ara té a Madrid el gran centre de control de l’empresa i un centre de recerca i desenvolupament a Tel Aviv i oficines a Nova York, Washington i Londres.
“Una necessitat” per investigar el jihadisme
Segons el certificat de licitació del mateix CTTI, la compra va ser la “necessitat” del departament d’Interior, que en aquell temps dirigira el conseller Miquel Buch, de “dotar la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra” d’un programa de control preventiu. En concret, “d’un sistema basat en la intel·ligència artificial per a terme estratègies de recerca d’amenaces a internet centrades a combatre el terrorisme de caire jihadista amb molta més capacitat i profunditat”. Però, a hores d’ara, no existeix cap garantia ni protocol que eviti el dubte que s’utilitzi el Voyager per investigar altres tipus de delictes o altres col·lectius com l’anarquista –una obsessió de la comissaria general d’informació dels Mossos–, el supremacisme blanc, l’esquerra antisistema o l’independentisme. El Voyager pot monitoritzar qualsevol tipus de moviment a la xarxa segons l’ordre de la policia o la investigació.
La contractació per part del CTTI també especificava que aquest sistema possibilitaria “la recerca exhaustiva d’entitats concretes a internet (identitats, nicknames, comptes de correu, telèfons, etc.) i la seva anàlisi per poder establir relacions d’interès entre les entitats i augmentar així les capacitats de generació d’intel·ligència, d’investigació i de recerca d’evidències relatives a fets delictius de caire terrorista jihadista”. És a dir, un gran radar que controla fil per randa la informació segons els paràmetres i els algoritmes que s’hi programin. El prospecte tècnic de la mateixa empresa fabricant del software és concloent. L’eina serveix per “comprendre el comportament humà a partir de dades no estructurades”.
Diagramar el perill i alguna polèmica
Segons fonts d’Interior, aquesta eina d’anàlisi va una passa més enllà de la que els Mossos ja tenia de feia anys, la I2 Analyst Notebook, una aplicació que comercialitza IBM i que permet arrossegar informació i realitzar tasques de raonament de les dades. “Més que intel·ligència artificial són el que es coneix com a machine learning, com els antics jocs d’escacs informàtics que guardaven dades”, concreten. “Fa anys vam comprar algun sistema de recerca però va ser un bluf i es va quedar al calaix tant de la comissaria general d’informació com de la Divisió d’Investigació Criminal”.
Ara les Mossos insisteixen que amb Voyager Analytics, tenen un “sistema capaç d’analitzar immenses quantitats de dades”. D’aquí que “diagramin o pintin i coloregin” -segons l’argot dels investigadors- per clarificar i establir xarxes de relacions, el comportament i les preferències d’un individu concret, els interessos d’un grup, els vincles i els membres, el rol que exerceix cadascun, les figures clau dels esdeveniments i el grau en què tot això pot esdevenir una amenaça. L’altra part del paquet és el Voyager Check, que treballa amb “algoritmes d’aprenentatge automàtic i llenguatge natural per generar alertes o respondre preguntes específiques”. Segons el prospecte de la companyia, aquest sistema “permet una resposta gairebé en temps real” fins i tot si es tracta d’informació de milions de persones.
Voyager Labs i els seus programaris, però, no s’han escapat d’alguna polèmica. L’empresa que, a través dels seus canals, assegura i assevera que només utilitza el que es coneix com a “fonts obertes”, és a dir, públiques, ha viscut algun episodi crític. De fet, el Democracy Center for Transparency, una entitat que vigila i monitoritza els sistemes de control dels estats, va vincular aquest programari a espionatges del govern colombià a les guerrilles, de l’administració de la seguretat xilena a la comunitat maputxe o fins i tot a Itàlia, on s’hauria utilitzat com una màquina clandestina d’informació electoral. El seguiment del que es coneix com a fonts obertes no és nou als Mossos d’Esquadra ni a la Generalitat: el cas Cesicat, n’és l’exemple. Un escàndol sobre un suposat seguiment a les xarxes d’activistes i periodistes per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya.
2 