El departament de Seguretat Nacional, el gran cervell de la protecció de l’Estat i que penja directament de la presidència del govern espanyol, vol crear una policia dels continguts que hi ha a internet. Així ho admet la nova Estratègia de Seguretat Nacional 2021, el document marc de la seguretat pública espanyola, publicat aquest dimarts i que renova l’anterior informe, de l’any 2017. El nou paradigma és la creació del que anomenen la “Unitat Nacional de Notificació de Continguts de Internet per a la monitorització i retirada de continguts il·lícits d’internet”.
La nova Estratègia de Seguretat Nacional, a la qual ha tingut accés El Món, té un capítol titulat Lluita contra el terrorisme i la radicalització violenta, on fa una prospectiva d’escenaris i solucions i mira de ple cap a la ciberintel·ligència. Així, considera que per tal de “reduir la vulnerabilitat de la societat cal neutralitzar l’amenaça que representen les accions terroristes dirigides contra els ciutadans i els interessos d’Espanya dins i fora de les fronteres i fer front als processos radicalització que condueixen a l’extremisme violent”.
Precisament en aquest punt de processos de radicalització, els responsables de la seguretat de l’Estat volen controlar ela xarxa, que consideren un dels principals planters de jihadistes, font de desinformació i que pot afeblir les estructures d’Estat i facilitar l’adoctrinament terrorista. En aquest sentit, la intenció és “fomentar i actualitzar les eines per a la prevenció, la detecció i el seguiment dels processos de radicalització, en general, amb la col·laboració ciutadana i als centres penitenciaris, en particular, amb programes de tractament i avaluació del risc de radicalització”.
Un d’aquests puntals passa per “monitoritzar les xarxes” per “tallar les activitats terroristes o de radicalització a la xarxa”. D’aquí, la creació d’aquesta Unitat Nacional de Notificació de Continguts de Internet, que centralitzarà tota la informació que detectin els serveis d’intel·ligència de l’Estat així com els serveis d’informació del Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra o l’Ertzaintza, en el cas de Catalunya o d’Euskadi.
Aquesta “unitat” tindrà prou poder per censurar, retirar, modificar, bloquejar o eliminar continguts a la xarxa, sense que en cap cas s’especifiqui de quina manera es portarà a terme. És a dir, que no se sap si n’hi haurà prou amb una decisió governativa o bé caldrà una autorització judicial. De fet, la Guàrdia Civil va censurar i bloquejar pàgines web que va sospitar servien per al referèndum del Primer d’Octubre sobre la base d’un suposat mandat d’una interlocutòria judicial o una instrucció ordenada per la fiscalia.
El nou sistema de La Moncloa per intentar aturar la radicalització a la xarxa es basa en el pla Estratègic Nacional de Prevenció i Lluita contra la radicalització violenta 2020 i el Pla Estratègic Nacional de lluita contra el finançament del terrorisme. Dos projectes que inclouen, igual que la nova Estratègia de Seguretat Nacional, la “col·laboració ciutadana” a través de les antenes de les “Oficines de Prevenció a les delegacions del govern espanyol i dels grups territorials de les Juntes Locals de Seguretat”.
