Junts per Catalunya afronta les eleccions del 28 de maig amb la incògnita de com afectarà la cursa electoral a Girona l’adeu de Marta Madrenas, després de 7 anys com a alcaldessa de Girona. La substituta de Carles Puigdemont quan aquest va ser elegit president de la Generalitat ha preferit no optar a la reelecció i serà substituïda una cara coneguda: l’exconsellera Gemma Geis, figura propera al mateix Puigdemont. El PSC i Guanyem arriben al 28 de maig amb intenció de desbancar Junts, mentre que ERC podria tenir la clau de la governabilitat.
En aquest mandat, Junts, després d’obtenir 9 regidors en les passades eleccions, ha governat en minoria durant tres anys amb Esquerra Republicana (4 regidors), que repeteix alcaldable amb Quim Ayats. També opten pel mateix candidat el PSC i Guanyem. Els socialistes, que van obtenir 6 regidors, han optat per la diputada al Parlament Sílvia Paneque, cara visible del partit en les negociacions sobre la sequera, mentre que Guanyem —la versió soft de la CUP i amb 6 regidors— opta per Lluc Salellas, germà de l’advocat i exdiputat de la CUP, Benet Salellas.
Mandat convuls
Els primers mesos del mandat van ser convulsos. Amb les protestes postsentència del Procés, s’hi van afegir els estralls del temporal Glòria i, poc després, el confinament i la pandèmia de la covid-19. El setembre del 2020, quan s’estava a les portes de la segona onada del virus, Junts i ERC van tancar un acord que reforçava el govern, però no li donava majoria absoluta (perquè les dues forces sumaven tretze regidors). D’aquella entesa en va sortir un pacte de govern bastit al voltant de 30 punts. D’aquests projectes, segons el balanç que en fan JxCat i ERC, pràcticament la meitat ja s’han executat, un altre 40% s’han engegat -però no acabat- i el 10% restant s’han quedat al calaix.
Dins la primera carpeta en destaquen la municipalització de l’aigua o el nou contracte d’escombraries (que suma 168 milions d’euros). Entre el que es deixa embastat, hi ha el nou Pacte Local d’Habitatge, el projecte de la biblioteca a la Casa de Cultura o l’acabament de les obres al Modern. I allò que encara no s’ha engegat, sobretot, és la pacificació de la plaça Catalunya. Durant el mandat, però, la minoria de l’equip de govern s’ha fet evident en determinats moments. I als plens, l’ha obligat a buscar pactes i teixir equilibris per poder tirar endavant. De tensió i retrets amb la resta de grups, n’hi ha hagut sovint. En són exemples la polèmica aprovació del contracte de deixalles amb el suport de Cs, el front comú de l’oposició per tombar els 13 milions d’euros en inversions del 2021, el vot per la mínima a l’hora de fixar el topall del 15% per als pisos turístics o el fet que s’arribi al 28-M amb un pressupost prorrogat.
Junts busca un quart mandat
L’espai convergent, amb Gemma Geis al capdavant, busca un quart mandat a la capital gironina. Tot i això, ho fa amb dues llistes per primer cop. Per una banda, hi ha Junts per Girona, mentre que per l’altra hi ha Ara Girona, sota el paraigua d’Ara Pacte Local (conformat pel PDeCAT i Ara Catalunya), liderat per Carles Riba. Pel que fa a Junts, l’elecció de Geis no va ser fàcil. Primer, perquè va ser un cop Junts va abandonar el Govern de la Generalitat el passat setembre i, segon, perquè inicialment s’havia de presentar l’arquitecta Assumpció Puig, qui va renunciar per tensions internes. Geis es presenta amb una llista renovada -dels actuals regidors, tan sols en repeteixen dos– i amb voluntat de marcar perfil.
De fet, Geis, després de la pandèmia de la Covid-19, vol impulsar una regidoria de benestar emocional. “La irrupció de la pandèmia ha canviat els nostres hàbits”, explica Geis en declaracions a El Món. Així mateix, opta per un projecte que combini propostes per al dia a dia i d’altres per projectar la ciutat a 15 o 20 anys vista, i per afrontar reptes com la transició energètica o la sequera. En aquesta línia, proposa connectar millor l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) amb l’Ajuntament gironí, en matèria de gestió de l’aigua. Geis veu imprescindible el pla general de mobilitat de l’àrea metropolitana que s’ha començat a elaborar a Girona. “No s’ha de pensar verticalment, sinó com una capa”, explica Geis, qui vol impulsar aparcaments dissuasius amb autobusos llançadora. En aquesta carpeta de mobilitat, també opta per connectar les línies d’autobús amb les zones escolars.
Junts per Girona també vol impulsar un pla integral d’educació “per reforçar les competències dels alumnes”. “Ha estat el motiu més important pel qual m’he presentat. Perquè els nens i nenes siguin els més ben preparats. Els nens són els gironins d’aquí a 20 anys”, argumenta l’exconsellera d’Universitats. A més, també opta per reforçar el català en l’àmbit comercial i proposa una regidoria de promoció del català. “Una de les propostes que farem serà assumir totes les persones de més que facin falta del consorci lingüístic per reforçar-lo”, explica Geis, qui també vol fer un nou equipament esportiu a través d’un nou pla d’equipaments i infraestructures. L’alcaldable de Junts, d’altra banda, també destaca la “importància del futur Campus Salut” i apostar per la innovació i el talent a Girona. “Ha de ser una ciutat amb llocs de treball digne i potenciar el talent”, afirma l’exconsellera.
Guanyem busca consolidar-se i créixer a partir de l’esquerra
Guanyem, que va quedar segon en les últimes eleccions municipals, opta consolidar-se i créixer a partir de l’esquerra. Per això, el seu candidat, Lluc Salellas, porta al seu programa un punt clau: l’habitatge. “En els últims anys hi ha hagut un procés d’encariment i una manca de promoció d’habitatge”, explica a El Món el cap de llista del principal grup de l’oposició. Per això, els cupaires proposen la regulació dels pisos turístics, agilitzar sol i dedicar 4 milions al lloguer assequible. En l’àmbit de la mobilitat, Salellas creu que la pacificació de la plaça de Catalunya ha de ser l’inici d’una gran pacificació de la ciutat i opta per fomentar la mobilitat entre el centre i els polígons.
Pel que fa als centres cívics, Salellas proposa un nou equipament al sud de la ciutat, “on viuen 30.000 persones i no n’hi ha cap” i opta per tenir un paper “més actiu” en l’educació més enllà de les hores escolars. A més, Salellas critica a Madrenas i Geis. “Madrenas ha estat més pendent del que passava al Parlament i ha estat un dels pitjors ajuntaments dels últims anys. No tenien model”, critica el regidor de Guanyem. Així mateix, creu que Geis “no ha estat vinculada a la ciutat durant els últims anys”. “És més una exconsellera que no pas una alcaldable connectada al dia de Girona”, assegura Salellas.
El PSC busca reconquerir un dels seus feus
El PSC, encapçalat per Sílvia Paneque, busca reconquerir el que havia sigut un dels seus feus i que va governar durant 41 anys. Primer, amb l’actual conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, qui dona suport a la llista d’ERC, i després, amb Anna Pagans, qui dona suport a la candidatura de Guanyem. Paneque, en declaracions a El Món, s’ha mostrat molt crítica amb la gestió dels governs convergents: “La sensació és que l’ajuntament no escolta. Cal un canvi radical i centrar-se en la gestió del dia a dia”, opina la també diputada del PSC al Parlament. Així mateix, assegura que Girona ha tingut “problemes greus” amb l’habitatge i denuncia que no s’hagi construït cap pis de titularitat pública. Així mateix, assegura que “no hi ha hagut cap transformació urbanística“, mentre que explica com la casa de les matemàtiques porta “10 anys parada”. Paneque vol que el Garatge Forné sigui seu el futur Museu d’Art Modern i Contemporani, recuperar la policia de barri, els educadors de carrer i crear la figura del sereno.
La cap de llista socialista proposa ampliar el centre a través de plaça Catalunya i transformar també la plaça Espanya. Opta per una ciutat de “cinc minuts“, perquè “la gent tingui els serveis públics bàsics a la cantonada”. Així mateix, es mostra crítica per la política d’escombraries. “Ens trobem amb un model que no compartim. S’ha apostat per al porta a porta pels barris residencials i el contenidor intel·ligent per al centre. S’han fet unes franges de recollida molt espaiades en el temps. El contenidor intel·ligent no s’ha pensat gaire bé. No s’ha pensat un mecanisme per al turista i visitant”, opina Paneque. A més, crítica Junts per utilitzar l’alcaldia de Girona com a “plataforma política“. “Primer Puigdemont, després Madrenas i ara Gemma Geis”, diu la socialista.
ERC busca millorar resultats a través de la vicealcaldia
Esquerra Republicana torna a confiar en Quim Ayats per a aquestes municipals. A les últimes eleccions, la seva candidatura va treure quatre regidors. L’actual vicealcalde, que arran del pacte també va assumir l’àrea de Cultura, fa valdre el bagatge que ha donat als republicans haver fet el pas de ser a govern. “Vam assumir responsabilitats en un moment molt complicat, amb l’objectiu de desencallar projectes imprescindibles”, assegura en declaracions a El Món, posant com a exemple “haver aconseguit mobilitzar 300 habitatges“. Ayats treu pit d’una “reducció de les ràtios de segregació del 25% a primària i d’un 30% a secundària”.
També explica l’obertura del Modern i opta per impulsar, encara més, la peatonalització. “No podem carregar tota la responsabilitat sobre la ciutadania i hem de millorar el transport públic i augmentar els aparcaments dissuasius”, opina Ayats, qui també opta per descongelar la biblioteca de la casa de la cultura.
Possibles pactes
Segons les enquestes publicades fins ara, el més probable és que no hi hagi una majoria absoluta. Per tant, els partits hauran de pactar. Junts per Girona assegura que la seva prioritat és pactar amb els partits independentistes, que inclou ERC i Guanyem, malgrat que reconeixen que els agradaria governar sols. Geis ha instat en més d’una ocasió a respectar la llista més votada als comicis. Per la seva banda, Guanyem aposta per un “nou cicle” després de 12 anys de govern convergent i reconeix que amb qui se sentiria més còmode és amb ERC. Per la seva banda, el PSC també opta per un “canvi” a l’alcaldia de Girona. “Junts és l’objectiu a batre”, reconeix Paneque. Pel que fa a ERC, a diferència del 2019, ja no té línies vermelles, com era la dels partits del 155, un fet que pot propiciar un joc de pactes més ampli. Ayats assegura que la situació “ha canviat” i que serà “imprescindible” arribar a acords. “Amb el PSC vam arribar a acords per a inversions. Si aquests pactes s’han de continuar fent per tenir el màxim de recursos per la ciutat, ho continuarem fent”, assegurava fa uns dies.
Parla la ciutadania
El Món ha pogut parlar amb diversos gironins. Una d’elles és la Lola, infermera jubilada que creu que els principals problemes de Girona són els residus. “Hi ha zones que encara no està ben definit”, opina la veïna gironina. També creu que s’haurien de fer més carrils per les bicicletes. Tot i això, considera que “és una ciutat còmoda”. “Visc al centre i és una meravella”, assegura la Lola, qui encara no sap a qui votarà. “M’he de llegir el programa de tots. Segurament em decantaré més cap a l’esquerra, però estic descontenta amb tothom”, assegura taxativament. Un altre veí és en Carles, que treballa en una assessoria, qui creu que els carrils per a les bicicletes són “correctes” i afirma que no votarà.
