El xoc s’havia de produir més aviat que tard. La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l‘UCO, sembla tenir un arsenal d’informació per anar ampliant el setge a Pedro Sánchez i al PSOE per no deixar-li cap sortida. Però, el president del govern espanyol, apassionat de la resistència i amb habilitat per fugir de les escomeses, ha reaccionat amb una rèplica que ningú esperava: l’anunci desafiant, des de la trobada del Cercle d’Economia, a Barcelona, que presentarà un projecte de pressupostos al Congrés. Un senyal clar i rotund que té ganes de presentar batalla aprofitant tots els recursos, encara que siguin escassos, que li queden al polvorí.
De fet, la proposta d’aquest dimecres des de la trobada político-econòmica catalana no és fruit de la improvisació. L’equip de Sánchez sabia quan les parts rebrien el sumari amb els atestats de l’UCO que ha utilitzat el jutge Santiago Pedraz per obrir el cas Leire, la investigació sobre la presumpta claveguera del PSOE contra jutges, fiscals i policies que dirigien investigacions judicials contra la formació, l’inquilí de la Moncloa o el seu entorn més pròxim. Uns atestats que apunten desacomplexadament que Pedro Sánchez tenia coneixement de la trama que suposadament liderava Santos Cerdán.
En aquest sentit, el mateix Tribunal Central d’Instància número 6 de l’Audiència Nacional deixava anar una pista ben clara en la resolució de l’aixecament parcial del secret en demanar a les parts que donessin les seves dades per remetre-les al Ministeri de Justícia, “que gestiona la plataforma Cloud, perquè pugui verificar el registre de les parts i atorgar-los l’accés tan aviat com sigui possible”. Ras i curt, que el ministre Félix Bolaños sabia en quin moment precís les parts tindrien accés a les actuacions amb què Pedraz va basar la seva interlocutòria d’entrada a la seu del PSOE.
L’entramat del PSOE amb coneixement de Pedro Sánchez
En els com a mínim sis atestats que consten a les actuacions, els analistes de l’UCO sostenen que Pedro Sánchez estaria al cas de la presumpta trama que coordinaria Santos Cerdán i que tindria com a responsable operativa Leire Díez. De fet, un dels principals atestats de la causa, redactat el 26 de maig, el número 89/2026, afirma que la “presumpta activitat delictiva” de “l’organització criminal” revelaria “l’existència d’altres nous participants, la missió principal dels quals és defensar el govern i el seu partit polític, el PSOE, una formació que utilitzaria com a eina per dur a terme totes les seves accions, que consistirien, principalment, a intentar soscavar la integritat de tots els procediments que afecten el cercle íntim del govern, mitjançant actes delictius”.
Una activitat que, a criteri dels investigadors, “s’hauria desenvolupat sota el suport del PSOE, mitjançant la posada a disposició, a través de Santos Cerdán, d’infraestructures i suport econòmic per sufragar les actuacions i donar cobertura logística a les accions d’aquest grup de persones”. Ara bé, els indicis recollits per la policia també assenyalen que Pedro Sánchez n’estava al cas. De fet, tot i que les perquisicions consideren que l’inici de la suposada trama és l’any 2020, afirmen que la gran part de l’operativa comença a partir de la “Carta a la ciutadania” amb què Sánchez va comunicar, el 24 d’abril de 2024, just a l’inici de la campanya electoral dels comicis al Parlament de Catalunya del 12 de maig, que s’apartava a reflexionar sobre la seva continuïtat a la Moncloa arran del cas obert contra la seva dona, Begoña Gómez.
Així, situen el moment zero de la gran ofensiva contra els casos que assetjaven el PSOE a dos quarts de deu del matí del 26 d’abril de 2024, quan es va celebrar una reunió a la seu del PSOE, amb Leire Díez, Santos Cerdán, el director de comunicació de la formació, Ion Antolín, l’empresari Javier Pérez Dolset i Juanma Serrano, que havia estat director del Servei de Correus i del Servei d’Autopistes de l’Estat i membre de l’aparell directiu del PSOE. Precisament, Serrano hauria estat un dels implicats que més clara va deixar la implicació de Pedro Sánchez en el coneixement de la trama a través de les seves converses amb Díez. La periodista Patricia López, de Crónica Libre, excusa la seva presència. En aquesta conversa, ja es presenten els “àudios i enregistraments relacionats amb les accions presumptament gravats pel comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo”.
“Mira el cap, com cita els àudios”
Segons l’informe de l’UCO, Díez tenia informació privilegiada de la decisió de Sánchez sobre la seva continuïtat a la Moncloa després de la Carta a la ciutadania. “Pel que sembla”, apunten els agents, “abans que es fes l’anunci de la seva continuïtat, Díez va escriure a Juamna Serrano per dir-li que es quedava”. I va afegir: “Aquest home necessita la nostra ajuda”. “S’ho mereix”, va afirmar Serrano.
Precisament, a la tarda del mateix dia de l’anunci de la continuïtat de Sánchez, després de celebrar-se la seva compareixença, Serrano va comentar amb Leire Díez que “el jefe” havia esmentat “les gravacions d’àudio”. Una referència, segons la Guàrdia Civil, al president espanyol Pedro Sánchez. Per la seva banda, Díez va respondre fent una nova referència al “jefe” assegurant que el “cap els enfilaria en un altar”. Fins i tot, Díez es va posar en contacte amb Vicente Fernández Guerrero, expresident de la SEPI, on havia treballat la lampista del PSOE per celebrar l’eficàcia de la feina de la trama amb un “el president es refereix a tot el que estem fent”.
La resposta política
Sánchez, conscient que l’estratègia policial és encerclar-lo, vol esberlar el pla de l’UCO. Si bé la setmana passada va sol·licitar comparèixer al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre les últimes investigacions judicials que afecten el PSOE, la compareixença no es produirà fins després del Consell Europeu previst per al 19 de juny. Amb tota probabilitat, i a falta que la junta de portaveus tracti la qüestió, Sánchez respondrà als grups parlamentaris la setmana del 22 de juny, dies abans del comitè Federal del PSOE previst per al 27 de juny. Un calendari que pot ser una arma de doble tall. Per això, abans ha volgut intentar marcar l’agenda amb la maniobra expressada en el conclave del Cercle d’Economia. De fet, és un escenari on sempre ha aprofitat per fer anuncis que desviïn el focus d’atenció dels seus embolics. Per exemple, l’any passat hi va anunciar la gran consulta sobre l’OPA del BBVA al Banc de Sabadell.
En qualsevol cas, la compareixença de Sánchez es produirà després que l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero hagi declarat davant el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama els dies 17 i 18 de juny. Una jornada molt esperada. Tot i això, el president espanyol ja ha deixat clar quin és el seu full de ruta i ha dit per activa i per passiva que té la intenció d’exhaurir la legislatura. D’aquí que aquest mateix dimecres hagi contraatacat a la proposta de moció de censura instrumental plantejada pel president del PP, Alberto Núñez Feijóo. En la clausura de la 41a Reunió del Cercle d’Economia 2026, Sánchez ha deixat anar una bomba que ningú s’esperava: l’inici dels tràmits per presentar els pressupostos del 2027, sobretot després que l’any 2025 i aquest 2026 ni tan sols els presentés.
Aquest és l’as en la màniga que s’ha tret Sánchez enmig de tot el soroll polític per la presumpta corrupció que esquitxa el PSOE: uns pressupostos en l’últim any de l’actual legislatura abans de convocar eleccions. I no només això, per intentar convèncer els grups parlamentaris i refer la majoria de la investidura, Sánchez també es compromet a abordar “l’arrel del conflicte polític” amb Catalunya i promet complir amb el que va pactar pactat tant amb Junts com amb ERC. Sánchez sabia que els primers documents sense secret de la causa l’apuntarien. D’aquí que hagi volgut sortir al pas amb un anunci desconcertant. A mesura que les perquisicions avancin i es desclassifiquin més parts del sumari, haurà de modular la seva contraofensiva política.
