Junts per Catalunya a Vilafranca afronta el repte d’aconseguir l’alcaldia sense el que ha sigut l’alcalde de la capital de l’Alt Penedès durant els darrers 14 anys, Pere Regull. Un dels batlles més rellevants de l’espai convergent en els darrers anys deixa la política activa per donar pas al que ha estat el seu segon, Aureli Ruiz. Vilafranca del Penedès ha estat governada durant els darrers 12 anys per Regull en pacte amb el PSC, amb poques polèmiques polítiques.
L’adeu de Regull, més enllà del repte suposa per a Junts, també influeix en les altres dues principals formacions de la vila. ERC i PSC veuen com una oportunitat aquesta nova etapa. Els republicans, perquè volen canviar la dinàmica d’aquests 12 anys amb un nou canvi de color a l’alcaldia amb el seu candidat, Pere Sàbat. En canvi, els socialistes veuen ara l’oportunitat de superar Junts, partit amb el qual fins ara quedaven en segon terme en els acords de govern. El PSC repeteix alcaldable, Francisco Romero, que, de fet, ja havia sigut batlle vilafranquí poc menys d’un any i que va ser destronat per una moció de censura impulsada pel mateix Regull.
Junts té una prova de foc a Vilafranca
Junts per Catalunya a Vilafranca té la prova de foc d’afrontar les eleccions municipals del pròxim diumenge sense el seu màxim dirigent: Pere Regull. L’alcalde històric vilafranquí, encara afiliat al PDeCAT, fa un pas al costat perquè el seu fins ara segon, Aureli Ruiz, sigui l’alcaldable de la formació. Ruiz, tot i presentar-se per Junts com a independent, té el suport dels màxims dirigents del partit en identificar-se de tota la vida com un convergent. Des del secretari general, Jordi Turull, fins al president del grup parlamentari, Albert Batet, l’avalen. Així ho van explicitar en l’acte central de campanya el passat 19 de maig amb diversos dirigents penedesencs i amb la presència de l’actual alcalde, Pere Regull.
Ruiz, en declaracions a El Món, afirma que aspira a fer créixer els 7 regidors de les últimes eleccions. Del mandat que s’acaba, destaca que han estat uns anys “marcats per la pandèmia“. “Vam començar amb unes idees que no hem pogut portar a terme”, explica l’alcaldable de Junts, qui aposta per organitzar l’Ajuntament en un sol edifici i per millorar en l’eficiència energètica. Així mateix, tampoc veu clar el projecte de macrobiblioteca que s’havia plantejat i treu pit del cobriment de la via, pactat amb Adif. Ruiz també explica com han aprovat un pla de mobilitat i considera l’habitatge el “gran repte del pròxim mandat”. “Aquest aspecte em preocupa molt. Prioritzarem els recursos cap aquí”, explica l’alcaldable de Junts.
Ruiz també vol convertir la capital de l’Alt Penedès en una ciutat universitària a través d’un campus de la Universitat Rovira i Virgili, que pretén ubicar al costat de la zona esportiva. També remarca el projecte de remodelació de la plaça Penedès: 2.000 noves places d’aparcament, un nou equipament esportiu per acollir grans esdeveniments i aconseguir que el Vinesum sigui un dels grans museus d’Europa. Ruiz, tot i ser independent, veu Puigdemont com un “referent” i admet que li agrada la línia política de Xavier Trias. “Sempre he tingut una proximitat amb aquest pragmatisme”, assegura.
ERC busca acabar amb la “sociovergència”
Esquerra Republicana busca acabar amb els 12 anys de “sociovergència”. Ho fa amb un nou alcaldable. El periodista Pere Sàbat, qui substitueix Mònica Hill, que va morir de malaltia ara fa dos anys. Els republicans en les passades eleccions van obtenir fins a 5 regidors, i van aconseguir sobrepassar el PSC per més de 300 vots. Durant tot aquest mandat han fet de caps de l’oposició i explica que en les darreres eleccions van “oferir” a Junts entrar a formar part del govern municipal, però “no van voler”. Sàbat es mostra crític amb el govern i considera que “aquest final de mandat s’han intentat tancar moltes coses de pressa i corrents”. “S’ha fet una gran aposta per la via pública, però no hi ha un pla general. Sembla que siguin pedaços per barris. Cal un mandat i una visió de 10 anys i hem de fer estratègies compartides“, assegura el cap dels republicans, qui aposta per “acords de ciutat” posant d’exemple el suport dels republicans al pla de mobilitat i al d’habitatge.
Així mateix, Sàbat considera l’habitatge com un dels principals problemes de Vilafranca, i també vol mitigar la percepció d’inseguretat. Per això aposta per una “nova comissaria de policia local” i un increment del parc públic de pisos de protecció oficial. Pel que fa a la mobilitat, s’emmiralla en Pontevedra, que es basa en un increment dels carrils bici, la pacificació del centre i connectors entre diferents barris. “Som una ciutat plana i això ens permet poder anar a peu d’un lloc a l’altre”, explica Sàbat, qui creu que “s’ha de fer compatible el vehicle privat amb la pacificació”.
També proposa reformar l’antic celler de Cal Berger per atraure empreses en un coworking anomenat Vila-Lab. “Es tractaria d’un laboratori social i d’innovació per tal de generar dinamisme empresarial, formatiu i combatre la bretxa digital”, explica. També opta per una segona biblioteca, així com transformar l’antic hospital en una escola d’arts. Sàbat també vol crear la regidoria d’àmbit social per “lluitar contra la soledat no volguda”, així com aconseguir que un 25% de l’energia pugui ser sostenible. “Es tracta d’una Vilafranca sobirana amb l’increment de calderes de biomassa, comunitats locals d’energia i la creació de l’oficina d’energia municipal”, explica.
El PSC busca fer el ‘sorpasso’ a Junts
El PSC de Vilafranca busca recuperar el terreny perdut durant els darrers anys i fer el ‘sorpasso’ a l’espai convergent, tal com va succeir el 2007, quan els socialistes van empatar a 8 regidors amb Junts, però els van superar per uns 300 vots. De fet, els socialistes havien governat durant 30 anys l’Ajuntament de Vilafranca abans de la moció de censura de Regull el 2009. Primer, amb Fèlix Sogas; després, amb Joan Aguado; seguidament, Marcel Esteve; i, finalment, Francisco Romero. Precisament Romero, que va ser batlle durant poc més d’un any per la renúncia d’Esteve per les crítiques de l’oposició. Va ser l’últim alcalde socialista a la capital de l’Alt Penedès. Ara, el seu objectiu és tornar a aconseguir aquesta alcaldia, tot i quedar tercer en les últimes eleccions amb 5 regidors.
En declaracions a El Món, Romero treu pit d’haver aprovat durant aquest mandat el pla d’habitatge i el de mobilitat sense cap vot en contra. “Ens ha situat com la segona ciutat de la demarcació de Barcelona en inversió pública per habitant amb un 40% de subvenció”, explica el líder socialista vilafranquí. Així mateix, també opta per incrementar la policia. Romero també detecta la problemàtica de l’increment del comerç electrònic. “Hi ha una tendència general al comerç local vs el món online. Hem de fer més ajudes al lloguer per als comerciants de proximitat i intentar rehabilitar els espais de planta baixa”, proposa el socialista. Així mateix, s’enorgulleix d’haver tirat endavant una promoció de 40 habitatges i una altra de 12 per a la gent gran. “El nostre objectiu és duplicar aquestes xifres”, diu l’exalcalde, actual tinent d’alcalde en funcions i candidat, qui també vol rehabilitar l’antic hospital per reubicar l’escola de música.
Així mateix, també opta per “traslladar l’escola d’infermeria al costat de l’hospital per transformar-lo en un campus universitari per al món de la salut”, així com rehabilitar una nau al carrer Comerç per reubicar un servei de biblioteca i sala d’estudi. A més, els socialistes també opten per recuperar la policia de barri de dia i de nit, així com utilitzar la figura del Jordi Junyent (número 7 a la llista) perquè faci de pont entre l’Ajuntament i les associacions de veïns.
Possibles pactes
Malgrat que totes tres formacions exposen que els agradaria governar en solitari, el més probable és que l’aritmètica del consistori vilafranquí obligui a pactar. Tot i que Junts i PSC valoren positivament els últims anys de govern, cap d’ells tanca la porta a pactar amb ERC. “Ens sentim molt còmodes amb els pactes amb el PSC, però ara l’escenari canvia perquè canvien moltes persones“, afirma Ruiz, qui creu que ara ERC té l’oportunitat d’adoptar una posició més pròxima a “allargar la mà“. Romero, per la seva banda, assegura que els agradaria “prioritzar” els acords municipals en una “nova etapa”, malgrat admetre que els acords entre l’espai convergent i els socialistes els ha permès “estabilitat en moments difícils”. “Ha estat un acord positiu”, assegura. El republicà Pere Sàbat, en canvi, aposta per un “canvi”, i opta per “pactar amb tothom“. “Cal compartir una estratègia de ciutat de Junts fins a la CUP. Trucarem a tothom”, aposta el republicà.
Parla la ciutadania
Després de 12 anys de governs de l’espai convergent i socialistes, la ciutadania valora el mandat d’en Pere Regull amb cert “esgotament”. Un exemple és Carme Pallerola, qui considera que un dels principals problemes de la vila és la seguretat i les botigues que tanquen. “Com que només hi ha aquest (Pere Regull), només conec aquest. Uns prometen una cosa i els altres una altra”, assegura la Carme, qui creu que hi hauria d’haver més canvis de color a l’ajuntament. Així mateix, considera que la qüestió nacional hauria d’influir en les eleccions municipals, malgrat que “ja ningú en parli”. A més, opina que la mobilitat és “horrorosa”, per les obres i per la manca d’aparcaments. Diu que no sap qui votarà.
Per la seva banda, la Cèlia Lecegui, propietària d’una rellotgeria, considera que el principal problema de Vilafranca és la “poca afluència de gent” dels altres pobles. “Durant tota la vida la ciutadania dels pobles del voltant havia vingut a comprar aquí. Ara cada cop la gent marxa més perquè té molts problemes com la de mobilitat i el tancament de botigues”, explica Lecegui, qui creu que la gent prefereix anar a Vilanova i la Geltrú. A més, assegura que els preus dels aparcaments són “molt elevats”. Tot i això, valora positivament la gestió del Pere Regull pel que fa al soterrament de la via del tren, malgrat “la manca d’un pla estratègic per als comerços”.
Així mateix, la Cèlia afirma que la gent es queixa molt de la seguretat i diu que hi ha una manca d’agents de Policia Local. “No veiem pràcticament mai policies pel carrer”, assegura la Cèlia. També li sembla que els esforços de l’Ajuntament estan “massa posats en l’enoturisme” i que, en canvi, “no hi ha hagut cap canvi en els últims quatre anys per als comerciants”, opina la comerciant.
Per tot plegat, creu que hi hauria “d’haver-hi un canvi a l’Ajuntament”. Així mateix, ha explicat que algun cop ha votat Pere Regull i que li posaria una nota d’un “7”.
Una línia similar és l’opinió de l’Adrià Nicolas, de 29 anys i científic en recerca bàsica de biotecnologia, que creu que hi ha una “deficiència” del transport públic. “Vilafranca està oberta cap al nord i no tant cap al sud”, explica l’Adrià, qui lamenta que hi hagi tantes obres a l’R4. Considera que en Regull “té carisma”, però afirma que “es mira més per la imatge i no tant per les polítiques socials”. També considera que hi ha un augment d’atacs contra “els col·lectius discriminats” i s’hauria d’incentivar l’educació en aquest aspecte. Així mateix, valora molt positivament la nau per a joves que s’ha fet al barri de l’espirall.
